28/10/2015. Editorial. Declaració per a una emancipació. Moment històric. El preparatiu legal més important per a l'acte de l'exercici pràctic de la sobirania, sense cap exageració ni recurs a l'èpica, de la història recent de Catalunya. Legalitzar allò que la legitimitat de les urnes ha encomanat al Parlament.

Benvolguts,

Presentem l’Editorial del PuntAvui d’avui, que constata com a moment històric el que estem vivint. Legalitzar allò que la legitimitat de les urnes ha encomanat al Parlament. El menyspreu i l'amenaça, un reflex de la ceguesa persistent amb què des de Madrid s'afronta un problema que ha anat creixent per la consolidació interna de l'independentisme...

Tant l'Editorial com els comentaris dels lectors usen com a referència la dicotomia entre esclavitud i emancipació així com colònia i dret a descolonitzar·nos...

28 octubre 2015 2.00 h

Declaració per a una emancipació

En uns temps en què la concentració de fets decisius i decisions importants pot haver portat a l'abús de la utilització del terme “moment històric ”, l'inici dels tràmits al Parlament per obrir el procés de creació de la república catalana no hi ha dubte que representa el preparatiu legal per a l'acte de l'exercici pràctic de la sobirania més important, sense cap exageració ni recurs a l'èpica, de la història recent de Catalunya. Les conseqüències del text que han consensuat els grups de Junts pel Sí i la CUP, que sumen majoria absoluta a la cambra, per primer cop van més enllà d'una declaració política simbòlica, d'una exposició d'intencions retòrica, per especificar amb prou claredat ja no pas quines són les intencions, sinó quin és el programa per portar-les a terme.

La declaració d'emancipació té com a punt clau l'adequació de la legalitat a l'àmbit català de sobirania. Això ja no és cap reclamació d'un nebulós dret a decidir, sinó que és legalitzar allò que la legitimitat de les urnes ha encomanat al Parlament. L'Estat espanyol, des del govern i des de totes les forces de l'oposició, ha reaccionat, un cop més, amb el menyspreu i l'amenaça, un reflex de la ceguesa persistent amb què des de Madrid s'afronta un problema que ha anat creixent per la consolidació interna de l'independentisme i alhora per la concatenació d'errors estratègics espanyols que han donat no només motivació extra al catalanisme, sinó sobretot legitimitat internacional. El full de ruta avança amb la complexitat natural d'un procés d'alliberament nacional d'aquestes dimensions. És l'hora de la política en majúscules, de la gosadia estratègica i de la confiança en les pròpies forces.

COMENTARIS  

+5#1 MIQUEL ALTIMIRES I ROS

És així perquè Castella no accepta cap altre tipus de llenguatge ni de diàleg.
Ens vol sotmesos en la més inclement esclavitud.
Els catalans tenim dret a viure amb llibertat, i si no ens la donen ens l’hem de prendre.
De nosaltres en depèn sortir-nos-en, i ens en sortirem.

El camí serà llarg i difícil, com els d’aquests immigrants que recorren tot Europa fins a trobar el país de somni que ells busquen.
Alguns quedaran en el camí, però el que pugui assolir llur objectiu el tindrà més que merescut.
Visca Catalunya Lliure i Sobirana !!!

+4#2 ENRIC VILAR MESTRE

Aprofito aquest forum LLIURE del excel.lent diari AVUI per enganxar el que el diari Borbònic La Vanguardia no m´ha deixat comentar a un article del Sr Foix d´avui. Es a dir, ja tenim filtres i restriccions com a epoques negres del franquisme.
Lamentable. I el text deia simplement:

"Sr Foix. Ja coneixem els seus punts de vista conservadors, molt respectables. Dit això no podem estar parats i que ens facin fer allò de la puta i la ramoneta. Anem per feina. Tenim la raó, som una colònia i tenim el dret a descolonitzar·nos, començant per protegir als mes febles (pobresa energètica) i la nostra escola. No podem seguint sent una Colònia al segle XXI. Gràcies tanmateix per las seves reflexions". Vostès mateixos