Benvolguts,
No és una visió nova
de les relacions entre Catalunya i Espanya, però ens obre els ulls sobre la poca diferència entre la situació d’asfíxia actual a que ens
té sotmesos el Gobierno espanyol i la situació conseqüent a l’aprovació de l’article 155 (article que mai s’havia aplicat i de conseqüències
mútues difícils d’endevinar). L’articulista diu: En
realitat tampoc tenim tant a perdre. Amb multitud de lleis espanyoles aprovades
aquesta legislatura que ja laminen competències de la Generalitat, amb desenes
de lleis catalanes suspeses al TC i l'ofec econòmic a què ens tenen sotmesos, d'autonomia real ja ens en queda ben poca.
Que vinguin i
que ens la prenguin...
18 octubre 2015 2.00
h
KEEP CALM
Que ens suspenguin!
Marina Llansana
Si fins ara el Partit Popular havia fet veure que no
preveia la possibilitat d'aplicar l'article 155 de la Constitució per suspendre
l'autonomia de Catalunya, divendres va canviar d'estratègia.
En menys de vint-i-quatre hores el ministre Rafael Catalá i la vicepresidenta Sáenz de Santamaría van amenaçar d'aplicar l'article “si arriba el moment”.
La intensitat de les amenaces augmenta, però ja no és per fer por a Catalunya sinó per pur càlcul electoralista. I és que com més s'acosten les eleccions espanyoles més creix la virulència del govern espanyol contra Catalunya, perquè ja se sap que l'anticatalanisme –amb totes les disfresses que calgui– dóna vots a Espanya. El Partit Popular aquí és totalment irrellevant: un 8,5% dels vots i penúltim grup de la cambra amb onze diputats. L'estratègia és, doncs, deixar Catalunya per impossible i seguir alimentant el viver de vots a Espanya alçant la bandera anticatalana, ja sigui en forma de meses petitòries per recollir signatures contra l'Estatut, ja sigui ordenant als fiscals que acceptin querelles i imputin governants o bé intimidant-nos amb la suspensió de l'autonomia. En realitat tampoc tenim tant a perdre. Amb multitud de lleis espanyoles aprovades aquesta legislatura que ja laminen competències de la Generalitat, amb desenes de lleis catalanes suspeses al TC i l'ofec econòmic a què ens tenen sotmesos, d'autonomia real ja ens en queda ben poca.
En menys de vint-i-quatre hores el ministre Rafael Catalá i la vicepresidenta Sáenz de Santamaría van amenaçar d'aplicar l'article “si arriba el moment”.
La intensitat de les amenaces augmenta, però ja no és per fer por a Catalunya sinó per pur càlcul electoralista. I és que com més s'acosten les eleccions espanyoles més creix la virulència del govern espanyol contra Catalunya, perquè ja se sap que l'anticatalanisme –amb totes les disfresses que calgui– dóna vots a Espanya. El Partit Popular aquí és totalment irrellevant: un 8,5% dels vots i penúltim grup de la cambra amb onze diputats. L'estratègia és, doncs, deixar Catalunya per impossible i seguir alimentant el viver de vots a Espanya alçant la bandera anticatalana, ja sigui en forma de meses petitòries per recollir signatures contra l'Estatut, ja sigui ordenant als fiscals que acceptin querelles i imputin governants o bé intimidant-nos amb la suspensió de l'autonomia. En realitat tampoc tenim tant a perdre. Amb multitud de lleis espanyoles aprovades aquesta legislatura que ja laminen competències de la Generalitat, amb desenes de lleis catalanes suspeses al TC i l'ofec econòmic a què ens tenen sotmesos, d'autonomia real ja ens en queda ben poca.
Que vinguin i que ens la
prenguin...
Amb això no
aconseguiran que deixem de construir el nostre propi estat; al contrari, i a
més ens ajudaran a fer veure al món com actua el PP. Perquè en
qualsevol democràcia, la manera que tenen els partits polítics de condicionar
el que passa en un territori és guanyant les eleccions i governant. Excepte a Espanya,
on el PP vol aconseguir als jutjats el que no aconsegueix a les urnes.
No aconseguiran que deixem de construir el nostre propi estat; al contrari
Marina Llansana
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada