Benvolguts,
Recupero aquest apunt del 15 d’octubre de 2015 del Dietari d'en Vicens Villatoro. I s’ho val!
Curt, però clar i meridià aquest apunt de Vicenç Villatoro. No calen més paraules
per explicar exactament l’assassinat de Lluís
Companys, President de Catalunya.
Un parell de dies abans el Ramón
Cotarelo, al Casinet de Sants va expressar un concepte idèntic al que
desenvolupa en Villatoro:
Els catalans no estan precisament assetjats per les dretes ni per les esquerres espanyoles, estan assetjats i han estat sempre assetjats per l’Estat Espanyol!
Els catalans no estan precisament assetjats per les dretes ni per les esquerres espanyoles, estan assetjats i han estat sempre assetjats per l’Estat Espanyol!
Una trista anècdota
15/10: Companys va ser
moltes coses, però el van afusellar per una
Vicenç Villatoro
14/10/2015 18:49
La biografia personal,
ideològica i política de Companys és
plena de matisos, com la de tothom. Més que la mitjana, perquè va viure temps
molt agitats i des de primera fila. Va ser advocat, d’esquerres, pròxim al sindicalisme,
regidor de Barcelona, ministre de Marina, catalanista, obrerista... Totes
aquestes fases de la seva vida són opinables i discutibles.
Però quan veus els papers del judici i la decisió, ja presa, sobre la sentència, t’adones que de fet el van afusellar perquè era el president de Catalunya, triat democràticament pels catalans.
I que si hagués pensat o actuat de manera diferent, ocupat abans altres càrrecs o militat en altres ideologies, però hagués estat el president de Catalunya en el moment de l’Alzamiento, l’haurien afusellat igualment. A Companys el jutgen per això. Tota la resta és circumstància. No actua ni com a atenuant quan és positiva ni com a agreujant quan pot ser negativa. El que mana és l’essència: no el que va dir, el que va pensar o el que va fer, sinó el que era. I el que representava per allò que era. (Salvant les immenses distàncies i sobretot la diferència infinita de dramatisme, també ens podem preguntar per què declara avui el president Mas.)
Però quan veus els papers del judici i la decisió, ja presa, sobre la sentència, t’adones que de fet el van afusellar perquè era el president de Catalunya, triat democràticament pels catalans.
I que si hagués pensat o actuat de manera diferent, ocupat abans altres càrrecs o militat en altres ideologies, però hagués estat el president de Catalunya en el moment de l’Alzamiento, l’haurien afusellat igualment. A Companys el jutgen per això. Tota la resta és circumstància. No actua ni com a atenuant quan és positiva ni com a agreujant quan pot ser negativa. El que mana és l’essència: no el que va dir, el que va pensar o el que va fer, sinó el que era. I el que representava per allò que era. (Salvant les immenses distàncies i sobretot la diferència infinita de dramatisme, també ens podem preguntar per què declara avui el president Mas.)
Vicenç Villatoro
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada