Benvolguts,
9.10.2015. 20:12 h
Sainet independentista a la vista,
però amb la lliçó apresa
La ressaca de la
conferència de la CUP ha fet aixecar
sensiblement l’ànim de la majoria dominant de la massa independentista. En
primer lloc, perquè va evitar dir un No rotund a Artur Mas, cosa que
hauria abocat el procés a un bloqueig insuperable i a unes eleccions
immediates. I en segon lloc, perquè les condicions que van posar (ruptura
democràtica abans de la investidura del president, pla de xoc social i
parlament convertit en una assemblea constituent) són raonables i assumibles
per Junts pel Sí. De fet, si del que es tracta és de fer la independència,
tard o d’hora s’ha de fer la ruptura.
No obstant, aquest divendres Antonio Baños ja ha avisat que les negociacions no han ni començat, sinó que estan en fase de converses preliminars. I Raül Romeva ja ha dit que treballen amb els límits establerts per la llei per a dissenyar la nova legislatura. És a dir, tot es podria allargar fins el 9 de gener, cosa que ha suscitat un remor sobre si s’està esperant a veure els resultats de les eleccions espanyoles, que se celebraran el 20 de desembre. En qualsevol cas, ens espera l’enèsim ‘sainet’ del bloc independentista per quarta tardor consecutiva. Però... És quelcom dolent ‘per se’? Tornarem a partir tant com l’any passat?
El 2012 totes les pegues de Duran i Lleida no van impedir un pacte de governabilitat entre Mas i Junqueras. L’any següent, les pegues de Duran i Lleida i Iniciativa tampoc van impedir pactar la data i la pregunta. El 2014 la CUP va salvar una consulta assetjada per tot arreu, però la disputa entre Mas i Junqueras va posar el procés a un minut de fer arribar el ‘rellotge Doomsday’ català a la mitjanit. Tot es va aturar, però, amb un pacte enrevessat in extremis, que després, per cert, no es va complir. ERC i CDC van anar junts el 27-S, cosa que demostra la gran flexibilitat del procés.
Així, les complexes converses en el flanc independentista per quart any consecutiu poden ser feixugues per més d’un elector, però els tres èxits relatius dels anys anteriors han de donar confiança. A més, hi ha una gran diferència entre aquest any i el passat. Les setmanes posteriors al 9N el desgavell de missatges contradictoris i dards a una banda i altra van provocar gairebé una ‘guerra civil’ entre convergents, republicans i cupaires. Per contra, aquest any tot pot ser diferent. De moment, els missatges a les entrevistes aquest divendres d’Antonio Baños i Raül Romeva a Catalunya Ràdio i RAC1 eren calcades. Ningú diria quin era el cap de llista de Junts pel Sí i qui el de la CUP. De moment, un inici molt diferent a les conferències contradictòries de Mas i Junqueras l’any passat.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
No obstant, aquest divendres Antonio Baños ja ha avisat que les negociacions no han ni començat, sinó que estan en fase de converses preliminars. I Raül Romeva ja ha dit que treballen amb els límits establerts per la llei per a dissenyar la nova legislatura. És a dir, tot es podria allargar fins el 9 de gener, cosa que ha suscitat un remor sobre si s’està esperant a veure els resultats de les eleccions espanyoles, que se celebraran el 20 de desembre. En qualsevol cas, ens espera l’enèsim ‘sainet’ del bloc independentista per quarta tardor consecutiva. Però... És quelcom dolent ‘per se’? Tornarem a partir tant com l’any passat?
El 2012 totes les pegues de Duran i Lleida no van impedir un pacte de governabilitat entre Mas i Junqueras. L’any següent, les pegues de Duran i Lleida i Iniciativa tampoc van impedir pactar la data i la pregunta. El 2014 la CUP va salvar una consulta assetjada per tot arreu, però la disputa entre Mas i Junqueras va posar el procés a un minut de fer arribar el ‘rellotge Doomsday’ català a la mitjanit. Tot es va aturar, però, amb un pacte enrevessat in extremis, que després, per cert, no es va complir. ERC i CDC van anar junts el 27-S, cosa que demostra la gran flexibilitat del procés.
Així, les complexes converses en el flanc independentista per quart any consecutiu poden ser feixugues per més d’un elector, però els tres èxits relatius dels anys anteriors han de donar confiança. A més, hi ha una gran diferència entre aquest any i el passat. Les setmanes posteriors al 9N el desgavell de missatges contradictoris i dards a una banda i altra van provocar gairebé una ‘guerra civil’ entre convergents, republicans i cupaires. Per contra, aquest any tot pot ser diferent. De moment, els missatges a les entrevistes aquest divendres d’Antonio Baños i Raül Romeva a Catalunya Ràdio i RAC1 eren calcades. Ningú diria quin era el cap de llista de Junts pel Sí i qui el de la CUP. De moment, un inici molt diferent a les conferències contradictòries de Mas i Junqueras l’any passat.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada