Benvolguts,
En Guifré Jordan parla del mot britànic 'Procrastination', per definir l'actitud de endarrerir ad eternum alguna tasca pendent a fer sense cap altre motiu que el 'ja ho faré', com si fos un invent d'ells quan a Espanya d'això en saben un niu. Vueva usted mañana. Com es retarden les inversions del Corredor Mediterrani o de l'estació de La sagrera o de la variant de Vallirana o del desdoblament de la N340, o de les resolucions del TC (amb l'Estatut per exemple). Vaja, que els britànics podrien passar una temporada "de ministerios" com aquell que va "de tiendas" i en uns quants anys començarien a saber com va...
06/10/2015
El paper de la UE post-27S: 'procrastination'
Indirecte.cat.
'Procrastination' és la curiosa paraula que utilitzen els britànics per definir l'actitud de endarrerir ad eternum alguna tasca pendent a fer sense cap altre motiu que el 'ja ho faré' fins que arriba la data límit i comencen les corredisses. La 'procrastination' està estesa per tota la societat, tots hem estat còmplices d'aquest 'virus' alguna vegada. Potser és per això quel'òrgan que uneix la majoria dels ciutadans del nostre continent, la Unió Europea, peca de 'procrastination' més que ningú. Com a mínim, pel que fa a la 'qüestió catalana'.
Quina ha estat la reacció de la UE a tot plegat? Les actituds i discursos oficials d'Els 28 després de les eleccions al Parlament català el 27-S són idèntics als del 26-S o qualsevol altre dia anterior des del 19 de desembre de 2012, data del pacte de governabilitat Mas-Junqueras. "És un afer intern, no hi volem interferir", és la frase ja una mica repetitiva que continuen entonant, segons el representant de la Generalitat a la UE Amadeu Altafaj. És a dir, 'procrastination'; és a dir, endarrerim aquest conflicte sense cap motiu fins que esclati del tot i llavors el resoldrem de qualsevol manera encara que sigui molt complicat, si no impossible. Un esquema clàssic de la UE, que s'ha exemplificat en els últims temps en el conflicte a Ucraïna o el drama dels refugiats.
Amb tot, què se’n pot treure de la cobertura dels resultats en la premsa internacional? El balanç és positiu, com ha comentat també Amadeu Altafaj en un esmorzar informatiu aquest dimarts al matí, perquè el que més es va destacar és la victòria independentista. És indubtable. També mencionaven, però, que Junts pel Sí i la CUP sumats no arribaven al 50%. Ara bé, el representant català a Brussel·les també ha recordat que molts editorials n’han parlat els últims dies. Això és positiu, ja que denota que el procés està a l’agenda europea i que com més se’n parli, més pressió als governants. De fet, els esforços de la diplomàcia per arrencar simpaties és enorme i és importantíssim, però de vegades és poc efectiu. I si intentem guanyar la simpatia de la gent corrent i dels mitjans de comunicació?
I què hi diuen els editorials i els opinadors europeus? Una idea que hem de tenir molt present, agradi o no: una Declaració Unilateral d’Independència no està ben vista per Europa com a mínim amb aquests resultats a la taula. Altafaj recomana continuar tenint la DUI a la rereguarda. És important que no ens prenguin per ‘friquis’ o ‘hooligans’, així que ara sí, més que mai, és l’hora de la feina fosca. Lluny de proclamacions molt populars però gens eficients, cal un govern fort i aquest sí que ha de ser popular, cosa que eixamplarà la majoria.
A banda, cal preparar de manera seriosa les estructures d’Estat. Com més s’avanci, més gran serà el xoc amb Espanya, i més opcions hi haurà perquè Madrid reaccioni garantint un referèndum vinculant. I si no ho fa, potser Brussel·les obrirà els ulls. I si no és així, no passa res: ja haurem preparat tota l’estructura del nou país i només haurem de desendollar el cable que cada vegada és més estret però que encara ens uneix amb Espanya. Sent realistes i havent vist com ha anat tot en aquest procés, en un any i mig ens haurem d’enfrontar a aquest escenari. Però ho farem amb molta més consistència que ara i, si les coses es fan bé, ho farem amb un vaixell molt més carregat de passatgers.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Quina ha estat la reacció de la UE a tot plegat? Les actituds i discursos oficials d'Els 28 després de les eleccions al Parlament català el 27-S són idèntics als del 26-S o qualsevol altre dia anterior des del 19 de desembre de 2012, data del pacte de governabilitat Mas-Junqueras. "És un afer intern, no hi volem interferir", és la frase ja una mica repetitiva que continuen entonant, segons el representant de la Generalitat a la UE Amadeu Altafaj. És a dir, 'procrastination'; és a dir, endarrerim aquest conflicte sense cap motiu fins que esclati del tot i llavors el resoldrem de qualsevol manera encara que sigui molt complicat, si no impossible. Un esquema clàssic de la UE, que s'ha exemplificat en els últims temps en el conflicte a Ucraïna o el drama dels refugiats.
Amb tot, què se’n pot treure de la cobertura dels resultats en la premsa internacional? El balanç és positiu, com ha comentat també Amadeu Altafaj en un esmorzar informatiu aquest dimarts al matí, perquè el que més es va destacar és la victòria independentista. És indubtable. També mencionaven, però, que Junts pel Sí i la CUP sumats no arribaven al 50%. Ara bé, el representant català a Brussel·les també ha recordat que molts editorials n’han parlat els últims dies. Això és positiu, ja que denota que el procés està a l’agenda europea i que com més se’n parli, més pressió als governants. De fet, els esforços de la diplomàcia per arrencar simpaties és enorme i és importantíssim, però de vegades és poc efectiu. I si intentem guanyar la simpatia de la gent corrent i dels mitjans de comunicació?
I què hi diuen els editorials i els opinadors europeus? Una idea que hem de tenir molt present, agradi o no: una Declaració Unilateral d’Independència no està ben vista per Europa com a mínim amb aquests resultats a la taula. Altafaj recomana continuar tenint la DUI a la rereguarda. És important que no ens prenguin per ‘friquis’ o ‘hooligans’, així que ara sí, més que mai, és l’hora de la feina fosca. Lluny de proclamacions molt populars però gens eficients, cal un govern fort i aquest sí que ha de ser popular, cosa que eixamplarà la majoria.
A banda, cal preparar de manera seriosa les estructures d’Estat. Com més s’avanci, més gran serà el xoc amb Espanya, i més opcions hi haurà perquè Madrid reaccioni garantint un referèndum vinculant. I si no ho fa, potser Brussel·les obrirà els ulls. I si no és així, no passa res: ja haurem preparat tota l’estructura del nou país i només haurem de desendollar el cable que cada vegada és més estret però que encara ens uneix amb Espanya. Sent realistes i havent vist com ha anat tot en aquest procés, en un any i mig ens haurem d’enfrontar a aquest escenari. Però ho farem amb molta més consistència que ara i, si les coses es fan bé, ho farem amb un vaixell molt més carregat de passatgers.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada