Benvolguts,
Oferim el relat de l'Albert Lladó Romero del sinistre episodi de títol Un obsequi entre dictadors publicat al PuntAvui, acompanyat de les fotos que mostren el context on aquests fets es van esdevenir.
Mostrarem alguna foto per situar-nos en el context de l'assassinat del president Companys.
La primera, és la molt coneguda del president Lluís Companys empresonat el 1935.
Es tracta de la detenció al 1940 a la Bretanya per la Gestapo del president de Catalunya Lluís Companys, que s’havia exiliat el 1939 en perdre Catalunya la guerra que l'Espanya feixista havia organitzar contra la República i contra Catalunya del 1936 al 1939. La Gestapo lliurà Companys a la policia franquista, que a continuació fou torturat i lliurat a l’Ejército Español, que el va assassinar per haver-se “revoltat contra els franquistes”.
Mostrarem alguna foto per situar-nos en el context de l'assassinat del president Companys.
La primera, és la molt coneguda del president Lluís Companys empresonat el 1935.
La segona mostra la propaganda feta pels nazis i els franquistes de la tradicional amistad hispano-alemana. Tal com diu el text el Führer Hitler mimava al Caudillo Franco i volia que Espanya, en compensació de l’ajut alemany de la Legió Cóndor a la massacre de Guernica i en general a la guerra espanyola entrés a la Segona Guerra Mundial. Per cert, Alemania no s'escriu amb ñ!
Aquí hem de recordar que els dictadors feixistes de l’època usaven epítets semblants: El protodictador i president de la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) José Maria Gil Robles es feia anomenar “el Jefe”, el Franco es feia dir “el Caudillo”, el Hitler es va fer dir “el Führer” i el Mussolini “el Duce”. Quina coincidència que tots els epítets vulguin dir el mateix! Quina trepa de sinistres assassins!
La següent foto mostra com el mateix any 1940 que varen detenir i assassinar el president Companys, els nazis feien parades militars a Barcelona. Aquí es mostra el Ministre de l’Interior del III Reich Heinrich Himmler (l’equivalent als successius sinistres ministres feixistes espanyols Ramón Serrano Súñer, Valentín Galarza Morante, Blas Pérez González, Camilo Alonso Vega, Tomás Garicano Goñi, Carlos Arias Navarro, Manuel Fraga Iribarne, Rodolfo Martín Villa i més tard entre d’altres Jorge Fernández Díaz) amb abundor de banderes espanyoles i esvàstiques...
La següent foto mostra com el mateix any 1940 que varen detenir i assassinar el president Companys, els nazis feien parades militars a Barcelona. Aquí es mostra el Ministre de l’Interior del III Reich Heinrich Himmler (l’equivalent als successius sinistres ministres feixistes espanyols Ramón Serrano Súñer, Valentín Galarza Morante, Blas Pérez González, Camilo Alonso Vega, Tomás Garicano Goñi, Carlos Arias Navarro, Manuel Fraga Iribarne, Rodolfo Martín Villa i més tard entre d’altres Jorge Fernández Díaz) amb abundor de banderes espanyoles i esvàstiques...
La següent foto mostra Franco amb Hitler i Himmler a Hendaya, com explica el text.
Es complementa la galeria fotogràfica amb Franco i el seu hereu Juanca a la Plaza de Oriente i al final una al·legoria de la continuïtat feixista espanyola en format de ninetes russes Franco -->Juanca -->Felipe.
Un obsequi entre dictadors
La delegació del govern i la Comissió de la Dignitat reconstrueixen la detenció de Companys a l'Estat francès, 75 anys després
Amb l'arrest, fet per tropes alemanyes, Hitler buscava més implicació de Franco en la guerra
Albert Lladó Romero
Quan només faltaven dos dies perquè els nazis entressin a París, al juny del 1940, la Generalitat de Catalunya es veia obligada a clausurar les dues oficines que tenia a la capital francesa. En aquell moment la seu parisenca del govern allotjava una important representació del govern català, exiliat després de la Guerra Civil Espanyola, amb el president Lluís Companys al capdavant, que va haver de tornar a fugir. Tot i aquest moviment, una sèrie de documents confiscats de la seu de la Generalitat van permetre que la policia militar alemanya enxampés Companys al cap d'un mes al Baule, localitat balneària de la Bretanya, on el seu fill, malalt, rebia tractament. Un cop arrestat, el president va passar per la presó parisenca de la Santé, màquina de repressió on el règim de Vichy va guillotinar nou comunistes entre el 1941 i el 1942, i per Bordeus, fins arribar a Irun, on el van lliurar a les tropes franquistes. Després de passar per Madrid, on durant gairebé dos mesos va ser objecte de tortures, el president català va ser sotmès a un consell de guerra a Barcelona, que només va durar unes hores, i va ser assassinat el 15 d'octubre d'aquell mateix 1940, quan va ser afusellat al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc.
Quan només faltaven dos dies perquè els nazis entressin a París, al juny del 1940, la Generalitat de Catalunya es veia obligada a clausurar les dues oficines que tenia a la capital francesa. En aquell moment la seu parisenca del govern allotjava una important representació del govern català, exiliat després de la Guerra Civil Espanyola, amb el president Lluís Companys al capdavant, que va haver de tornar a fugir. Tot i aquest moviment, una sèrie de documents confiscats de la seu de la Generalitat van permetre que la policia militar alemanya enxampés Companys al cap d'un mes al Baule, localitat balneària de la Bretanya, on el seu fill, malalt, rebia tractament. Un cop arrestat, el president va passar per la presó parisenca de la Santé, màquina de repressió on el règim de Vichy va guillotinar nou comunistes entre el 1941 i el 1942, i per Bordeus, fins arribar a Irun, on el van lliurar a les tropes franquistes. Després de passar per Madrid, on durant gairebé dos mesos va ser objecte de tortures, el president català va ser sotmès a un consell de guerra a Barcelona, que només va durar unes hores, i va ser assassinat el 15 d'octubre d'aquell mateix 1940, quan va ser afusellat al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc.
Al cap de setanta-cinc anys d'aquell episodi atroç, divendres, la delegació del govern a París i la Comissió de la Dignitat van reconstruir la detenció a l'Estat francès de l'últim president de la
Generalitat abans del franquisme, destacant el context d'estretíssima col·laboració entre Francisco Franco i Adolf Hitler com a desencadenant principal dels fets. “El lliurament de Companys va ser un signe de bona voluntat de Hitler cap a Franco per arrancar-ne un compromís militar major”, va explicar Denis Peschanski, director de recerca del Centre Nacional de Recerca Científica de París, convidat a l'acte. “Estem parlant d'un moment, l'estiu del 1940, en què Alemanya afrontava la batalla contra Anglaterra. Alemanya i Espanya van signar un acord militar, però Hitler pretenia que Franco anés encara més lluny”, va desgranar Peschanski, expert en la França de Vichy.
En aquest escenari, que mesos més tard va desembocar en la trobada d'Hendaia dels dos líders, encaixava la petició del ministre de Governació espanyol, Ramón Serrano Súñer, enviat a París, perquè Alemanya els facilités informació dels exiliats espanyols, confiscada en l'entrada a París
Un cop obtinguda, en bona part gràcies a la complicitat policial francesa, Governació va fer una
“l'únic president escollit democràticament mai executat a l'Europa occidental”,
com van recordar Antoni Strubell, portaveu de la Comissió de la Dignitat, també present en l'acte, i Martí Anglada, delegat del govern a París:
Va ser un assassinat, d'altra banda, mai condemnat per cap govern espanyol successiu des de la transició.
Albert Lladó Romero
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada