20/04/2018. Josep Rexach Fumanya entrevista Lluís Puig: ‘Vam fer un acte de dignitat que el poble català no pot deixar de fer’.
20/04/2018. Josep Rexach Fumanya entrevista Lluís Puig: ‘Vam fer un acte de dignitat que el poble català no pot deixar de fer’. —És que l’estat espanyol no ha parat en cap moment, com tampoc no han parat ni el Tribunal Suprem ni l’Audiència espanyola ni el jutjat número 13 de Barcelona. La repressió continua i només volen fer-la créixer i i ampliar-la a tota mena d’àmbits, espais, activitat i persones. Si pensen que així arreglaran el problema de Catalunya, veurem fins on arriben.
Benvolguts,
El conseller de cultura afirma que 'se'm fa molt difícil d'imaginar que un cop hi hagi govern, la repressió s'acabi en sec’
El conseller de Cultura, Lluís Puig, va entrar dimecres per primera vegada a la delegació de la Generalitat a Brussel·les, després del 155. Hi va poder prendre la paraula abans que comencés l’acte que organitzava el Casal Català de Brussel·les. ‘Un acte de dignitat que el poble català no pot deixar de fer’, resumeix Puig, amb qui VilaWeb va parlar ahir a la tarda després de saber-se que el govern espanyol havia destituït la directora general de Relacions Exteriors, Marina Facló. Una purga més, una repressió de la mà del 155.
—Sorprès per la destitució de Marina Falcó?
—És que l’estat espanyol no ha parat en cap moment, com tampoc no han parat ni el Tribunal Suprem ni l’Audiència espanyola ni el jutjat número 13 de Barcelona. La repressió continua i només volen fer-la créixer i i ampliar-la a tota mena d’àmbits, espais, activitat i persones. Si pensen que així arreglaran el problema de Catalunya, veurem fins on arriben.
—La vau avisar, que prendríeu la paraula?
—No. La Marina va inaugurar l’acte amb un discurs, després va prendre la paraula la presidenta del Casal Català a Brussel·les, i va ser ella qui va considerar que li corresponia al conseller de Cultura, present a la sala, inaugurar la setmana d’actes culturals de Sant Jordi a Brussel·les. Em vaig sentir emocionat, afalagat i content, i sense pensar-m’ho gens, vaig pujar a l’escenari. Vaig improvisar un discurs, però vaig recalcar que em sento un ciutadà lliure i europeu. Lliure davant de la justícia, que és tot el contrari que diu la justícia espanyola quan assegura que sóc un pròfug. No dic que tingui la veritat absoluta, però em sento un ciutadà europeu lliure que s’ha presentat davant de la justícia per afrontar els reptes que té. Va ser emocionant, sobretot pel que representa el casal aquí a Brussel·les. El Casal Català va ser fundat per Francesc Macià i Ventura Gassol fa vuitanta-vuit anys, quan eren a l’exili.
—Hi ha qui us assenyala com a corresponsable de la destitució. Què hi dieu?
—No. Els culpables són els partits que donen suport a l’article 155. Per tant, els culpables d’aquests temes continuen essent el PSC, Ciutadans i PP. Punt. No hi ha més culpables, aquí. A veure si per parlar educadament dos minuts, un ha de sentir-se culpable, és que estem molt malament. Els servidors públics sabem quan comencem i no sabem mai quan acaben. Jo vaig acabar quan menys m’ho esperava. Ella ha acabat avui. No ens tenim cap mena de recel perquè sabem que som càrrecs a disposició de les circumstàncies de cada moment. Aquí els culpables són els qui gestionen la situació. Vam fer un acte de dignitat que el poble català no pot deixar de fer.
—Heu pogut parlar amb ella?
—Sí, ens hem intercanviat diversos missatges. Però prefereixo no donar-ne detalls. Aquí el problema és que si un tema així ha d’arribar a un consell de ministres, és que no tenen gaire feina, o bé s’han begut l’enteniment.
—Si hi hagués hagut govern i s’hagués aixecat el 155, creieu que això hauria passat?
—Se’m fa molt difícil d’imaginar que un cop hi hagi govern, aquests actes de repressió de l’estat s’acabin en sec. Se’m fa molt difícil, sobretot quan avui hem vist que el govern de Madrid ha obligat la Generalitat a personar-se contra la causa del 9-N d’Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs. Si l’estat fa servir això amb el 155, és molt fàcil saber a quin bàndol ets. La Generalitat no es pot personar mai en contra d’uns polítics que van col·laborar per poder fer una consulta popular com la que va ser el 9-N. Deien que era una costellada. Doncs quina costellada, que encara ara van removent els fonaments perquè la Generalitat es personi contra aquests polítics de grandíssima talla i de grandíssima dignitat.
—Suposo que esteu en contacte amb el món de la cultura. Quines informacions rebeu i com afecta el 155?
—Afecta en temes de patrimoni. Des de la salvatjada de tornar aquelles obres de Sixena fins a no poder començar restauracions de monuments o edificis patrimonials importants. Fa molt de mal a les empreses de producció audiovisual, que ens tombessin la taxa que havíem establert sobre les operadores de connexió a internet, que era una taxa que permetia a tot el sector audiovisual tenir una mica d’oxigen en un moment en què TV3 i el Departament de Cultura havíem hagut de reduir moltíssim les aportacions. Van ensorrant el sector més potent de tota Espanya de producció audiovisual. No sé què vindrà després, potser el món editorial. Fan molt mal.
—A llarg termini, quina és la cosa més greu que pot comportar la repressió que vivim?
—A llarg termini, ja cal que Espanya s’hagi espavilat a refer la seva imatge política, social, cultural, turística i de respecte als drets humans. Perquè si Espanya no ho aconsegueix, s’acabarà ensorrant. Aquesta gent, i em refereixo als seus governants, fan una gestió salvatge que deixa una imatge pèssima d’Espanya davant el món. I el món ho veu. Alguns ho critiquen i altres callen, però tots ho veuen. No pot ser que l’aspirant a una plaça d’un tribunal europeu falsegi el currículum i no sàpiga idiomes, no pot ser que una presidenta d’una comunitat autònoma falsifiqui el currículum amb màsters que no té, no pot ser que hi hagi jutges que no puguin demostrar els delictes que imputen i no pot ser que un partit amb gairebé mil imputats per corrupció estigui governant un país.
—Us preocupa que la repressió acabi dividint el bloc independentista?
—El bloc independentista sempre ha estat dividit perquè va néixer dividit. És un bloc molt transversal, tant d’edat, com de formes i lògiques de pensament. Per tant, que tinguem opinions és la cosa més normal del món i és el que ens ha fet grans. No volen entendre que el bloc sobiranista no és homogeni i dividint-lo no el podran ensorrar pas.
—Creieu que haureu de ser gaire temps a l’exili?
—Mentre l’estat espanyol no entengui què passa i no se sotmeti a les pressions que ja rep d’altres països, serem a l’exili fins que els tribunals europeus i de justícia ens donin la raó. I perquè passi això hauran de passar uns quants anys.
—Junts per Catalunya ja ha reconegut que l’opció d’investir Puigdemont continua sobre la taula. L’acabarem veient reelegit?
—El que hem d’acabar veient és que el senyor Mariano Rajoy i els que belluguen la justícia espanyola reconeguin qui va guanyar el 21-D. Això hem d’acabar veient. No són tan importants els noms, perquè tots tres ho podrien ser perfectament, sinó que el parlament sobirà de Catalunya acabi nomenant un president o una presidenta per voluntat pròpia i amb respecte als 135 diputats. No podem imaginar escollir un president perquè a un jutge li sembla bé. I els noms són anècdotes. Tots els noms són anècdotes en la història.
—I això passarà o acabarem anant a eleccions?
—Tots hem manifestat que no volem noves eleccions amb una participació del 80%. Ara, els qui posen els entrebancs cal que reconeguin qui va guanyar i qui està en disposició de governar, que som el bloc independentista. Així ho va llegir tota la premsa internacional la mateixa nit de les eleccions. No podem acceptar que ens diguin qui hem de nomenar.
—Dilluns és Sant Jordi. Com el viureu?
—Aquí a Brussel·les hi ha moltes activitats programades sobre cultura catalana. Sobretot per a diumenge, el dia abans. I el 23 intentaré estar tan connectat com pugui amb Catalunya per vídeos enregistrats i connexions en directe. Serà un Sant Jordi molt diferent, però no per això menys sentit ni menys viscut. No sé si trobaré roses, però aquí tenim milions de tulipes grogues.
—És que l’estat espanyol no ha parat en cap moment, com tampoc no han parat ni el Tribunal Suprem ni l’Audiència espanyola ni el jutjat número 13 de Barcelona. La repressió continua i només volen fer-la créixer i i ampliar-la a tota mena d’àmbits, espais, activitat i persones. Si pensen que així arreglaran el problema de Catalunya, veurem fins on arriben.
—No. La Marina va inaugurar l’acte amb un discurs, després va prendre la paraula la presidenta del Casal Català a Brussel·les, i va ser ella qui va considerar que li corresponia al conseller de Cultura, present a la sala, inaugurar la setmana d’actes culturals de Sant Jordi a Brussel·les. Em vaig sentir emocionat, afalagat i content, i sense pensar-m’ho gens, vaig pujar a l’escenari. Vaig improvisar un discurs, però vaig recalcar que em sento un ciutadà lliure i europeu. Lliure davant de la justícia, que és tot el contrari que diu la justícia espanyola quan assegura que sóc un pròfug. No dic que tingui la veritat absoluta, però em sento un ciutadà europeu lliure que s’ha presentat davant de la justícia per afrontar els reptes que té. Va ser emocionant, sobretot pel que representa el casal aquí a Brussel·les. El Casal Català va ser fundat per Francesc Macià i Ventura Gassol fa vuitanta-vuit anys, quan eren a l’exili.
—No. Els culpables són els partits que donen suport a l’article 155. Per tant, els culpables d’aquests temes continuen essent el PSC, Ciutadans i PP. Punt. No hi ha més culpables, aquí. A veure si per parlar educadament dos minuts, un ha de sentir-se culpable, és que estem molt malament. Els servidors públics sabem quan comencem i no sabem mai quan acaben. Jo vaig acabar quan menys m’ho esperava. Ella ha acabat avui. No ens tenim cap mena de recel perquè sabem que som càrrecs a disposició de les circumstàncies de cada moment. Aquí els culpables són els qui gestionen la situació. Vam fer un acte de dignitat que el poble català no pot deixar de fer.
—Sí, ens hem intercanviat diversos missatges. Però prefereixo no donar-ne detalls. Aquí el problema és que si un tema així ha d’arribar a un consell de ministres, és que no tenen gaire feina, o bé s’han begut l’enteniment.
—Se’m fa molt difícil d’imaginar que un cop hi hagi govern, aquests actes de repressió de l’estat s’acabin en sec. Se’m fa molt difícil, sobretot quan avui hem vist que el govern de Madrid ha obligat la Generalitat a personar-se contra la causa del 9-N d’Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs. Si l’estat fa servir això amb el 155, és molt fàcil saber a quin bàndol ets. La Generalitat no es pot personar mai en contra d’uns polítics que van col·laborar per poder fer una consulta popular com la que va ser el 9-N. Deien que era una costellada. Doncs quina costellada, que encara ara van removent els fonaments perquè la Generalitat es personi contra aquests polítics de grandíssima talla i de grandíssima dignitat.
—Afecta en temes de patrimoni. Des de la salvatjada de tornar aquelles obres de Sixena fins a no poder començar restauracions de monuments o edificis patrimonials importants. Fa molt de mal a les empreses de producció audiovisual, que ens tombessin la taxa que havíem establert sobre les operadores de connexió a internet, que era una taxa que permetia a tot el sector audiovisual tenir una mica d’oxigen en un moment en què TV3 i el Departament de Cultura havíem hagut de reduir moltíssim les aportacions. Van ensorrant el sector més potent de tota Espanya de producció audiovisual. No sé què vindrà després, potser el món editorial. Fan molt mal.
—A llarg termini, ja cal que Espanya s’hagi espavilat a refer la seva imatge política, social, cultural, turística i de respecte als drets humans. Perquè si Espanya no ho aconsegueix, s’acabarà ensorrant. Aquesta gent, i em refereixo als seus governants, fan una gestió salvatge que deixa una imatge pèssima d’Espanya davant el món. I el món ho veu. Alguns ho critiquen i altres callen, però tots ho veuen. No pot ser que l’aspirant a una plaça d’un tribunal europeu falsegi el currículum i no sàpiga idiomes, no pot ser que una presidenta d’una comunitat autònoma falsifiqui el currículum amb màsters que no té, no pot ser que hi hagi jutges que no puguin demostrar els delictes que imputen i no pot ser que un partit amb gairebé mil imputats per corrupció estigui governant un país.
—El bloc independentista sempre ha estat dividit perquè va néixer dividit. És un bloc molt transversal, tant d’edat, com de formes i lògiques de pensament. Per tant, que tinguem opinions és la cosa més normal del món i és el que ens ha fet grans. No volen entendre que el bloc sobiranista no és homogeni i dividint-lo no el podran ensorrar pas.
—Mentre l’estat espanyol no entengui què passa i no se sotmeti a les pressions que ja rep d’altres països, serem a l’exili fins que els tribunals europeus i de justícia ens donin la raó. I perquè passi això hauran de passar uns quants anys.
—El que hem d’acabar veient és que el senyor Mariano Rajoy i els que belluguen la justícia espanyola reconeguin qui va guanyar el 21-D. Això hem d’acabar veient. No són tan importants els noms, perquè tots tres ho podrien ser perfectament, sinó que el parlament sobirà de Catalunya acabi nomenant un president o una presidenta per voluntat pròpia i amb respecte als 135 diputats. No podem imaginar escollir un president perquè a un jutge li sembla bé. I els noms són anècdotes. Tots els noms són anècdotes en la història.
—Tots hem manifestat que no volem noves eleccions amb una participació del 80%. Ara, els qui posen els entrebancs cal que reconeguin qui va guanyar i qui està en disposició de governar, que som el bloc independentista. Així ho va llegir tota la premsa internacional la mateixa nit de les eleccions. No podem acceptar que ens diguin qui hem de nomenar.
—Aquí a Brussel·les hi ha moltes activitats programades sobre cultura catalana. Sobretot per a diumenge, el dia abans. I el 23 intentaré estar tan connectat com pugui amb Catalunya per vídeos enregistrats i connexions en directe. Serà un Sant Jordi molt diferent, però no per això menys sentit ni menys viscut. No sé si trobaré roses, però aquí tenim milions de tulipes grogues.
