Benvolguts,
L’article d’en Germà Capdevila porta com a títol Europa i
Catalunya, entenent-se, si es llegeix, que explica com Europa se’n surt per
acumular els màxims estats possibles com a socis i per ser flexible, tenir
cintura diu l’autor, per auto-adaptar-se a les circumstàncies...
Ho hem comentat en moltes ocasions. La UE és meravellosament
flexible. Com exemples la Reunificació d’Alemanya, el tractament de les
diferents repúbliques sortides de l’antiga Iugoslàvia. que davant la tossuderia
d’Espanya, Eslovàquia, Xipre, Grècia i Romania en no reconèixer Kosovo com a
Estat independent, la UE ha creat camins diferents (com el cos dels animals
quan unes artèries estan embussades i crea camins paral·lels) per arribar al
reconeixement, com s’estan espavilant en un joc d’estira i arronsa per no
deixar escapar la Gran Bretanya...
L’article ens deixa dues conclusions no explícites: La UE fa
miracles per evitar que els socis se’n vagin (i segurament farà miracles perquè
nous territoris independitzats hi entrin) i a més fa miracles per resoldre els
conflictes dins dels seus propis estatuts...
Vegem l'article:
20 febrer 2016 2.00
h
Europa i Catalunya
GERMÀ CAPDEVILA
La Unió Europea sempre s'acomoda a les noves
situacions
No trigarem gaire a
tornar a veure desplegat en tota la seva magnitud uns dels principals fantasmes
contra la independència de Catalunya: la sortida de la Unió Europea, l'expulsió de l'euro i
l'aïllament internacional més espantós. Tanmateix,
estem assistint a un nou episodi de la meravellosa flexibilitat de l'estructura europea, sempre a
punt per fer front als desafiaments que imposa la realitat: la possible sortida
de la Gran Bretanya de la UE. Ho vam
veure amb la reunificació
alemanya. No hi havia res escrit sobre com gestionar la incorporació
de 16
milions d'habitants d'un país que no era de la UE i que es fusionava amb un estat membre. Eppur si muove i la Unió Europea va
acomodar-se de manera òptima a la nova situació. La gran crisi
bancària i econòmica dels darrers anys va trobar la UE amb un Banc Central
que –a diferència de la Reserva Federals dels EUA– tenia per única missió controlar la
inflació. Cap normativa no li permetia intervenir directament en la
crisi, per exemple, comprant bons sobirans. Un cop més, la UE va tornar a mostrar una gran
cintura i Mario
Draghi ha fet de tot i més per apaivagar els efectes de la crisi.
Ara, davant la possibilitat de la sortida de la Gran Bretanya –un fet no
previst en cap tractat, per cert–, un cop més la UE mostra una enorme flexibilitat per renegociar els termes de la
pertinença britànica.
Què creieu
que passarà quan Catalunya sigui independent?
Germà Capdevila
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada