04/11/2017. Albert Acín. ERC avala una llista unitària àmplia més enllà de JxSí amb la CUP i Fachin. “O tots junts o tres llistes potents”. La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha intervingut a l'inici del Consell Nacional i ha exigit a l'Estat espanyol l'alliberament dels "presos polítics" abans de les eleccions del 21-D. "No podem anar a unes eleccions amb els principals líders tancats a la presó", ha defensat Rovira, que ha exigit "igualtat de condicions" als partits constitucionalistes —PP, PSOE i Cs.

Benvolguts,

Sense comentaris.

03/11/2017. Carlos Enrique Bayo. Malvinguda la nova dictadura espanyola! El Gobierno i la Judicatura són uns perfectes deixebles del Primo de Ribera i del Franco! Los 10 'agujeros negros' de la Justicia en las querellas y la prisión de los independentistas. Índex: 1. Precipitación y alteración de los ritmos judiciales. 2. Actuación judicial contra políticos en plazo electoral. 3. La Audiencia envía a prisión sin ser de su competencia. 4. La Mesa del Parlament no compete al Supremo. 5. El fiscal general construye una querella partidista 6. El fiscal no defiende los derechos de los encausados. 7. No se respetan los derechos procesales básicos. 8. A Puigdemont se le niega el derecho de defensa. 9. La juez decreta prisión sin valorar el "arraigo". 10. Violación del secreto de las comunicaciones.

Benvolguts,

Malvinguda la nova dictadura espanyola!

El Gobierno i la Judicatura són uns perfectes deixebles del Primo de Ribera i del Franco!

El Gobierno Rajoy i la Fiscalia general depenent directament del ministre Catalá està cometent tota mena d'irregularitats en els judicis als parlamentaris catalans. Començant pel fet que tant el Fiscal general Maza com el su superior Català estan reprobats pel Congreso de los diputados.

El potent periodista de Público Carlos Enrique Bayo, ja conegut d'aquest Bloc, fa un documentat i precís article on es demostra que tot el que està fent el contuberni de la Fiscalia espanyola, l'estament judicial i la Guàrdia Civil és irregular, També anomenada divisió de poders, amb el consellers i diputats catalans és un autèntic nyap. Una aberració legal. Un insult a la dignitat dels catalans. Amb el vist-i-plau de tota la casta, l'exèrcit (vegi's les declaracions de la Cospedal i sobretot l'article d'un d'aquests dies sobre Fernando Alejandre Martínez, general de Ejército y jefe del Estado Mayor de la Defensa (JEMAD), inclosos els de Podemos que estan realitzant internament la mateixa massacre i depuració que fa el PPSOECs amb nosaltres, explicat pel responsable de Podem a Barcelona Albano Dante Fachin.

Pel que fa a la Divisió de poders guaiteu com ho representa en Ferreres:

Els noms de cada punt de l'article ja són significatius:

1. Precipitación y alteración de los ritmos judiciales

2. Actuación judicial contra políticos en plazo electoral

3. La Audiencia envía a prisión sin ser de su competencia

4. La Mesa del Parlament no compete al Supremo

5. El fiscal general construye una querella partidista

6. El fiscal no defiende los derechos de los encausados

7. No se respetan los derechos procesales básicos

8. A Puigdemont se le niega el derecho de defensa

9. La juez decreta prisión sin valorar el "arraigo"

10. Violación del secreto de las comunicaciones

Tasts:

• ”El delito de rebelión nunca ha sido competencia de esta Audiencia Nacional”
• Así que la jueza Lamela está tomando resoluciones durísimas, privando de libertad a ciudadanos relevantes por la vía rápida y causando por tanto alarma social, sin tener ni siquiera la competencia para ello.
• La competencia de los tribunales no depende de los argumentos peregrinos que se le ocurran al fiscal general.
• Maza se comporta como si fuera un abogado de la acusación, cuando es su obligación también velar por los derechos fundamentales de los procesados y defender la legalidad de las actuaciones judiciales
• Se ha cometido una nueva vulneración del derecho de defensa de Puigdemont: la de negar que estuvieran presentes sus abogados en las declaraciones de los otros encausados.
• ¿Piensan Lamela y Maza que Junqueras y los exconsellers van a abandonar su familia, sus bienes, su arraigo en Catalunya, para darse a la fuga? ¿Todos ellos?
• Se trata de las peticiones de escuchas telefónicas al titular del juzgado de instrucción número 13 de Barcelona, el magistrado Juan Antonio Ramírez Sunyer, que lleva nueve meses tramitando en secreto la denuncia del partido ultraderechista VOX contra el juez Santi Vidal. 
• Los funcionarios públicos cometen delito en el caso de que "causen, en el ejercicio de sus competencias, manifiesto perjuicio a un candidato"
• Así que Maza dice que el delito que atribuye a Forcadell y a la Mesa del Parlament se ha cometido fuera de Catalunya... porque puede tener efectos en todo el Estado. Según los juristas consultados por Público, eso es "una construcción jurídica aberrante"

• Existe una irregularidad procesal que algunos juristas estiman definitiva. Incluso creen que podría llevar a la nulidad de toda la causa, como ocurrió en el caso Naseiro de financiación ilegal del PP en el inicio de esa formación: A raíz de esa presunta violación de la ley de protección de datos, Sunyer ha ordenado 14 detenciones, una docena de registros e innumerables escuchas telefónicas de relevantes dirigentes independentistas, como los dos Jordis (Sánchez y Cuixart, de la ANC y Ómnium, hoy presos) o incluso consellers... 

JAF
Vegem l'article:

29/10/2017. Marc Pons. Què va arrasar el Decret de Nova Planta? 16 de gener de 1716. Feia 15 mesos que, al Principat, s'havia acabat la Guerra de Successió hispànica, que havia enfrontat el rei Felip V de Borbó i l'arxiduc Carles d'Habsburg pel tron de Madrid. Castella i França contra la Corona d'Aragó, Àustria, Anglaterra, els Països Baixos i Portugal. I que, a les acaballes (1713-1714), després del Tractat d'Utrecht —la retirada dels aliats internacionals del bàndol austríac-- havia derivat en un conflicte estrictament entre el Principat de Catalunya, per una banda, i les monarquies hispànica i francesa, per l'altra. La derrota de Catalunya comportaria el desballestament de la Generalitat, la Junta de Braços —les Corts— i les corporacions municipals serien liquidades per decret i substituïdes per una nova estructura de fàbrica castellana.

Benvolguts,

Tarragona. Diumenge, 29 d'octubre de 2017

16 de gener de 1716. Fa 301 anys. Feia 15 mesos que, al Principat, s'havia acabat la Guerra de Successió hispànica, que havia enfrontat el rei Felip V de Borbó i l'arxiduc Carles d'Habsburg pel tron de Madrid. Castella i França contra la Corona d'Aragó, Àustria, Anglaterra, els Països Baixos i Portugal. I que, a les acaballes (1713-1714), després del Tractat d'Utrecht —la retirada dels aliats internacionals del bàndol austríac— i la immediatament posterior declaració de resistència a ultrança —votada per les institucions catalanes—, havia derivat en un conflicte estrictament entre el Principat de Catalunya, per una banda, i l'Aliança de les Dues Corones, és a dir, les monarquies hispànica i francesa, per l'altra. La derrota de Catalunya comportaria el desballestament del seu edifici polític. La Generalitat, la Junta de Braços —les Corts— i les corporacions municipals serien liquidades per decret i substituïdes per una nova estructura de fàbrica castellana.  

“Justo derecho de conquista”

Aquesta darrera idea és molt important. Perquè durant segles la historiografia espanyola ha defensat la idea, convertida en dogma, que la Guerra de Successió de 1705-1715 era un conflicte que no tenia un caràcter territorial. I es presentava el cas de Cervera, i de la seva Universitat, com un exemple paradigmàtic que a Catalunya hi havien tants borbònics com austriacistes. A partir de l'instant en què totes les institucions de govern catalanes són liquidades “por justo derecho de conquista” i substituïdes per institucions de fàbrica castellana, queda palesament manifest que, pel cap baix, totes les elits catalanes, és a dir, les classes dirigents del país, eren austriacistes. La cancelleria de Felip V, en cap cas, es va plantejar una simple intervenció de les institucions catalanes, com havia passat després de la derrota catalana en la Revolució dels Segadors (1640-1652). Les va materialment arrasar per arrencar a les elits l'instrument que legitimava el seu poder.

Primer punt del decret

La Generalitat i les Corts catalanes

Les institucions catalanes tenien una llarga tradició que es remuntava a l'any 1000. Tot i que la Generalitat va ser fundada l'any 1359 —gairebé dos segles abans que la monarquia hispànica—, la seva creació responia a una tradició de govern que es remuntava a l'any 1018 —set segles abans de Felip V—, que havia derivat cap a un sistema primitiu de parlamentarisme i que seria pioner a Europa. L'any 1714 les institucions catalanes estaven formades per la Generalitat, és a dir, el govern, i per les Corts,  que reunien els tres estaments representatius de la societat de l'època. En aquest punt, cal aclarir que les Corts no eren un parlament com el coneixem avui. Bàsicament, perquè el sufragi universal no existia. Però si que se les podria considerar la versió barroca d'un sistema modern de parlamentarisme: braç nobiliari, braç eclesiàstic i braç popular, que es repartien a parts iguals la participació, però no el poder. La Generalitat era l'organisme permanent entre Cort i Cort.

Generalitat, Corts, virrei

També aquesta darrera idea és molt important. Perquè la historiografia espanyola també s'ha entestat amb la idea, convertida també en dogma, que la Generalitat era un simple organisme de representativitat de les Corts, sense cap mena de poder. Que el poder de debò estava en mans, exclusivament, del virrei, que era la representació del rei al territori. La tesi espanyola és ben vàlida per explicar com s'articulava l'administració colonial hispànica a Amèrica. Però no ho és per explicar la relació entre el rei i Catalunya. A les Espanyes, l'absolutisme, el sistema polític que concentrava tot el poder en la figura del rei, no seria formulat fins el 1701, quan Felip V, el primer Borbó hispànic, el va importar de França. A Catalunya, durant segles, el poder va estar compartit entre el rei i els estaments: la llei era negociada pel rei i les Corts i aplicada per la Generalitat.

Segon punt

El model castellà i el règim absolutista

Dit això, és fàcil entendre que el desballestament de l'edifici polític català, articulat en el Decret de Nova Planta, aplegava un caràcter punitiu —de càstig—, una naturalesa castellanista —de conquesta— i una voluntat absolutista —de sistema polític. S'ha dit que Felip V sentia un odi irracional cap als catalans. És cert, la documentació coetània ho posa de relleu. S'ha dit, també, que tenia un deute amb les oligarquies castellanes pel suport que li van donar tant en l'obscur capítol del testament de l’últim Habsburg, com en el decurs del conflicte bèl·lic posterior. És cert, també, i la documentació coetània ho palesa. Però el desballestament de les institucions catalanes i, sobretot, la seva substitució per un model polític i administratiu de fàbrica castellana obeïen, principalment, una qüestió política. El model castellà, a diferència del català, era bàsicament vertical. Acusadament jerarquitzat.  Era, en definitiva, una plataforma idònia per a la implantació del règim absolutista. 

La Capitanía General i la Real Audiencia

La Nova Planta borbònica va liquidar la Generalitat i les Corts i va imposar  la  Capitania General, que es convertia en el màxim organisme polític i militar, i la Real Audiencia del Principado de Cataluña, màxima instància judicial. Aquests dos organismes estaven subordinats al poder central, és a dir, al Consejo de Castilla, que era l'equivalent a l'actual Consejo de Ministros del govern central. Posats a liquidar, també es van carregar la figura del virrei, que era el responsable de vigilar, en nom del rei, el compliment dels pactes entre la corona i les institucions. Cal insistir que des de la centúria del 1100, la relació entre el rei i les institucions catalanes era bilateral, pactada, sense intromissions ni intermediaris. Al seu lloc es va imposar ara la figura del capità general, nomenat a dit pel rei a proposta del Consejo de Castilla, que concentraria tot el poder (polític, militar i judicial) i es convertiria en la màxima autoritat, imposada, de Catalunya.

Cinquè punt

El capità general, el corregidor i l'alcalde

També el règim municipal va ser arrasat. Les principals ciutats del país disposaven d'una carta municipal que consagrava una important autonomia política. I s'articulaven amb un sistema molt similar a les Corts, és a dir, amb la participació, que no sempre es traduïa en poder, de tots els estaments socials. La Nova Planta borbònica va liquidar aquest sistema: el règim d'autonomia muncipal va ser fulminat i les corporacions van ser uniformitzades a la manera castellana, a través de la institució de l’Ayuntamiento i de la figura de l'alcalde, un personatge de la societat local i de la corda borbònica, nomenat a dit des del poder. Una monumental purga política que, també, va afectar els funcionaris reials: els veguers i els batlles, representants polítics i judicials del rei al territori, van ser fulminats i en el seu lloc es va imposar la figura del corregidor, un militar castellà subordinat al capità general, que feia les funcions de governador d'una unitat territorial.

Setzè punt

La ruïna i la mort

La suplantació del poder que va imposar la Nova Planta va tenir unes conseqüències que anaven més enllà dels àmbits polític, militar i judicial. La persecució, l'empresonament i la ruïna d'una bona part de les elits del país va provocar l'ensorrament de l'aparell econòmic català.  Catalunya, que abans del 1714 ja havia posat en pràctica un sistema econòmic preindustrial que quasi l'equiparava amb les economies més desenvolupades del continent, es va descapitalitzar i va perdre els seus mercats tradicionals: els Països Baixos, Anglaterra, Nàpols, Sicília i Sardenya. A tot això es van afegir els terribles tributs que les noves autoritats van imposar a la població, en bona part destinats a compensar la despesa que la causa borbònica havia fet en aquell conflicte. El resultat seria que la crisi pròpia d'un paisatge de postguerra es transformaria en un escenari dramàtic, amb episodis de fam, de malalties i de mortalitat disparada, que trigaria dècades a ser revertit.

Quaranta-vuitè punt

El genocidi cultural

I per reblar el clau es va posar en pràctica una formidable maniobra de desnacionalització, que de seguida es va fer notar. La llengua catalana va ser prohibida en els àmbits polític, judicial i acadèmic. Es desfermaria una brutal persecució que, posteriorment, afectaria també els àmbits dels negocis i de l'ensenyament. El propòsit era —està perfectament documentat— reduir el català a l'esfera de la gent rústica i illetrada i provocar-ne la mort. Els catalans que van patir els primers efectes de la Nova Planta van pensar, equivocadament, que la situació revertiria amb el temps. Però els greuges presentats a Carles III  (1768), mig segle després d'acabar la guerra, anirien a parar a una paperera del Palacio Real. I la història demostraria que aquell decret no seria mai del tot revocat. Les constitucions que s'han promulgat des de llavors (segles XIX i XX) sempre s'han inspirat en l'organització territorial que va instaurar la Nova Planta borbònica.  

Cinquanta-novè punt

Marc Pons

01/11/2017. Salvador Cot. La campanya negra de l'unionisme. Segurament, la variable més desconcertant per a l'independentisme català ha estat que Europa s'avingués a sostenir les elits de Madrid, per més postfranquistes que siguin. Tornar a deixar anar els del Piolín per les escoles seria inacceptable en l'era de les xarxes socials però, més enllà d'això, els interessos compartits entre els estats -i els mercats- són bastant més sòlids del que podia preveure l'heroica diplomàcia catalana. L'independentisme, en canvi, depèn de si mateix per guanyar. I una nova victòria estabilitzaria la majoria independentista al Parlament i significaria que, objectivament, el conflicte català no es pot resoldre amb mesures de repressió excepcional. La partida serà llarga i Madrid només juga a la curta.

Benvolguts,

De l'Opinió Singular d'avui de títol La campanya negra de l'unionisme, difereixo en un concepte: I ho he explicat molts cops i hi ha molts companys que hi estan d'acord:

La casta de Madrid del PPSOECs no són neofranquistes sinó franquistes perquè "el franquisme no es crea ni es destrueix, només es transforma!"

I ja el tornem a tenir aquí (HA LLEGADO ESPAÑA). De fet, el franquisme sempre ha existit a Catalunya i a l'estat. La misèria del sud és franquisme. La poca vergonya del centre és franquisme. La corrupció és franquisme. El caciquisme és franquisme. L'odi a Catalunya és franquisme!

Vegem aquest curt però potent article d’en Salvador Cot.

31/11/2017. Discurs del President Carles Puigdemont a Brussel·les (text i vídeo). El Govern espanyol plantejava una ofensiva altament agressiva i sense precedents contra el poble de Catalunya, contra funcionaris que es mantinguessin fidels al govern legítim i contra aquest govern que presideixo amb una querella del fiscal, confirmada ahir, amb penes que podrien sumar 500 anys de presó contra el Govern i membres del Parlament, acompanyada de detencions. L’agressivitat de l’Estat, de la qual tenim tants exemples (més de 700 alcaldes querellats; les pallisses a milers de persones -gent gran inclosa -, que van anar a exercir el seu dret a vot l’1 d’octubre; la impunitat de l’extrema dreta; les multes milionàries contra responsables institucionals per fer possible la consulta democràtica del 9 de novembre del 2014...

Discurs del President Carles Puigdemont a Brussel·les (text i vídeo)

http://www.geopolitica.cat/discurs-del-president-carles-puigdemont-brusselles/

POSTED BY: GEOPOLITICA.CAT 

31 OCTUBRE 2017

Divendres al vespre, reunits al Palau de la Generalitat, després de la declaració d’independència del Parlament i davant d’una sèrie de dades, dades de fonts contrastades, que indicaven que el Govern espanyol plantejava una ofensiva altament agressiva i sense precedents contra el poble de Catalunya, contra funcionaris que es mantinguessin fidels al govern legítim i contra aquest govern que presideixo amb una querella del fiscal, confirmada ahir, amb penes que podrien sumar 500 anys de presó contra el Govern i membres del Parlament, acompanyada de detencions. Aquest divendres vam acordar unànimement que aquest govern prioritzaria la prudència, la seguretat i la moderació. Vam assumir que el diàleg i la negociació que sempre havíem imaginat per trobar una sortida al conflicte que plantegen els catalans era en aquestes condicions senzillament impossible.
Els vull recordar que des del referendum de l’1 d’octubre la nostra mà ha estat estesa al diàleg fins l’infinit, arribant al límit de proposar la suspensió de la declaració d’independència a canvi d’un diàleg franc, proposta que també va ser rebutjada per un Partit Popular i un PSOE que no volen assumir que tenen un problema gegant que no volen afrontar políticament sinó amb repressió.
L’agressivitat de l’Estat, de la qual tenim tants exemples (més de 700 alcaldes querellats; les pallisses a milers de persones -gent gran inclosa -, que van anar a exercir el seu dret a vot l’1 d’octubre; la impunitat de l’extrema dreta; les multes milionàries contra responsables institucionals per fer possible la consulta democràtica del 9 de novembre del 2014, i ahir la presentació de la querella del fiscal Maza, de la qual després parlarem), ens ha obligat, tal com els deia divendres a la nit, a adaptar el pla de treball a aquestes circumstàncies i prioritzar per sobre de tot evitar la violència que sempre -SEMPRE-, juntament amb la defensa de la pau i el diàleg, han estat una prioritat del moviment independentista i del Govern de Catalunya.
És des d’aquesta perspectiva que les mesures que ha adoptat el Govern des de divendres segueixen aquesta línia i són coherents amb els valors de la pau, el respecte a la pluralitat i la neutralitat de les administracions que sempre hem perseguit des del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest govern hagués pogut optar per forçar els funcionaris fidels al Govern a iniciar una disputa per l’hegemonia, però ha preferit garantir que no hi haurà enfrontaments, que no hi haurà violència. No es pot bastir la República de TOTS des de la violència. Si l’Estat espanyol vol bastir el seu projecte des de la violència, aquesta és la seva decisió, però no ens pot arrossegar a un escenari que el moviment sobiranista ha rebutjat de manera consistent, com hauria de fer tot demòcrata.
El Govern havia dit que no posaria els funcionaris en una situació de risc i això és el que ha fet: no obligar-los a prendre partit com a col·lectiu perquè son servidors del país i de l’administració per damunt de tot.
Si aquesta actitud té com a preu alentir el desplegament de la República, cal considerar que aquest és un preu raonable a l’Europa del segle XXI.

És indiferent que aquest exercici de responsabilitat sigui apreciat o no pels altres. És un acte de coherència que demostra que la República catalana serà un estat diferent. No hem arribat fins aquí per comportar-nos com tantes voltes hem criticat que s’ha comportat l’Estat espanyol.

D’altra banda, ahir finalment vam poder veure la querella del fiscal Maza, un fiscal, per cert, reprovat pel Parlament espanyol, que confirma fil per randa l’extrema agresivitat que planteja el govern espanyol contra el Govern i contra la mesa del Parlament.

Una querella que no se sustenta jurídicament, que en tot el redactat es refereix a fets polítics; una querella que se centra en perseguir una idea, unes persones, no un delicte; una querella que demana 30 anys de presó per a cadascú de nosaltres, que demana la citació immediata amb totes les evidències que les citacions poden implicar presó preventiva, com ja vam veure en el cas dels dos líders del moviment cívic actualment a presó, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Una querella que s’afegeix a l’opció pel camí de màxima bel·ligerància que ha triat el Govern espanyol i del qual nosaltres no farem seguidisme per responsabilitat i prudència.
És des d’aquest punt de vista que, com els deia, el Govern legítim de Catalunya ha adaptat el seu pla de treball prioritzant 4 àmbits que els explico a continuació:
a) Una part del Govern, encapçalat per mi com a president legítim, ens hem desplaçat a Brussel·les per fer evident el problema català al cor institucional d’Europa i denunciar també la politització de la justícia espanyola, la seva manca d’imparcialitat, la seva voluntat de perseguir les idees, no els delictes, i fer evident al món les greus mancances democràtiques que es viuen a l’Estat espanyol i la ferma aposta del poble català pel dret a l’autodeterminació, pel diàleg i per una solució acordada.
b) Una altra part del Govern, encapçalada pel vicepresident i pel cap de llista de Junts pel Sí, continua a Catalunya fent activitat política com a legítims membres del Govern de Catalunya. No abandonarem en cap cas el Govern català, continuarem treballant tot i les limitacions que imposa l’estratègia de no confrontació i assumirem la defensa de la querella de l’Estat. És una querella política i, per tant, ens enfrontarem des d’una posició política, no jurídica. Això vol dir que no defugirem les citacions; no volem negligir la nostra responsabilitat i ens enfrontarem políticament a la greu injustícia que planteja el Goven espanyol.
c) Donem suport a les diferents iniciatives que s’estan posant i es posaran en marxa per evitar que el 155 es dugui a la pràctica i acabi desmuntant el sistema institucional català. En aquesta línia, donem suport als sindicats, a les entitats, als càrrecs directius del Govern que s’han quedat en els seus llocs de feina i els demanem que facin tot el possible per evitar la demolició del sistema institucional català. La gent que va salvar les escoles l’1 d’octubre estic segur que salvarà les nostres institucions.
d) Finalment, entomem les eleccions que ha plantejat l’Estat espanyol com un repte democràtic. No ens fan por els reptes democràtics, al contrari. Si l’Estat espanyol ha volgut fer un plebiscit per legitimar el 155 i les seves polítiques, nosaltres l’entomarem i li donarem resposta a ell i a tota la comunitat internacional. Estem totalment d’acord que és votant com es resolen els problemes, no empresonant polítics o ciutadans compromesos o violentant funcionaris. Les eleccions del dia 21 de desembre són un repte, doncs, que entomem amb totes les nostres forces.

Avui, des d’aquí, llanço una pregunta a tothom: nosaltres respectarem el resultat de les eleccions, com hem fet sempre, siguin els que siguin. Farà el mateix el Govern espanyol i el bloc del 155? Aquesta és la pregunta a fer: respectaran el resultat de les urnes? Vull un compromís clar de part de l’Estat. L’Estat respectarà els resultats que puguin donar una majoria a les forces independentistes o no? Si això no és un clar compromís per part de l’Estat, vol dir que hi haurà votants, de primera i de segona classe a Catalunya. Esteu disposats a respectar els resultats, siguin els que siguin, de les eleccions: sí o no? El conjunt de la població catalana, sí, però cal saber, sense ambigüitats, quina és la posició de tots els partits que donen suport al 155 i, particularment, del PP i del Govern espanyol.
Vull acabar, abans d’anar a les preguntes, amb dos reflexions. Una a la comunitat internacional i una altra al poble de Catalunya.
A la comunitat internacional i molt especialment a Europa li demano que reaccioni. Que vegi que la causa dels catalans és la causa dels valors en els quals es fonamenta Europa: la democràcia, la llibertat, la lliure expressió, l’acollida, la no-violència… Permetre al Govern espanyol que no dialogui, que toleri i empari la violència de l’extrema dreta, que s’imposi militarment, que ens posi a la presó durant 30 anys, és acabar amb la idea d’Europa i és un error que pagarem molt car tots els europeus.
Al poble de Catalunya li demano que es prepari per un camí llarg. Tenim davant un estat que només entén la raó de la força i que ha decidit utilitzar la violència i la repressió per aconseguir que abandonem el nostre projecte polític. I no ho aconsseguiran. La unitat que hem demostrat fins avui, la intel·ligència col·lectiva que ens ha permès avançar amb el pacifisme com a única arma, la democràcia com a eina que ens fa invencibles, són i seran les bases de la nostra victòria.
Demano també reconeixement per a cadascú dels consellers i conselleres del meu govern. Tots tenen molt present davant els seus fills i família l’amenaça que afrontem. L’equip que avui està aquí i els que estan a Barcelona mereixen el nostre màxim reconeixement per l’esforç personal que estan fent i us vull demanar que els hi doneu el vostre màxim escalf.
Finalment, un últim prec: treballem perquè sigui impossible que el Partit Popular, el PSOE i Ciudadanos desmuntin les institucions catalanes. Lluitem amb la màxima creativitat per mantenir les institucions vives i impedir el 155. Impedir el 155 és mantenir fort i viu el Govern legítim de Catalunya. I les eleccions del proper 21 de desembre estan en aquesta lògica. És en el territori de la democràcia on som més forts. És en el terreny de la democràcia on sempre hem guanyat. Ho repeteixo: quan ens hem pogut confrontar democràticament hem guanyat. En l’ús de la força no hem guanyat mai i ni volem guanyar. També és un consell per a l’Estat espanyol. I, per tant, allà on sempre hi hagi urnes, ens hi trobaran. Allà també ens trobaran.
Moltes gràcies.

Carles Puigdemont

Brussel·les, 31 d’otubre de 2017

31/10/2017. Ramón Cotarelo. Des de Brusel·les, amb fermesa i dignitat. Puigdemont és on ha de ser. Davant d'aquest atac salvatge a la tradició de llibertat i democràcia d'Europa, Puigdemont ha tingut l'encert de presentar-se al bell cor del continent, en exercici dels seus drets de ciutadania europea. ¿Què es pot pensar d'un Estat el Fiscal General del qual, reprovat pel Parlament, encapçala un escrit de querella judicial contra uns ciutadans amb el títol (força gastat) de "Más dura será la caída"[A por ellos, oeee”]? Però aquest funcionari, mogut per l'odi, mostra que l'Estat no existeix com a Estat de dret sinó com una partida de la porra.

Benvolguts,

Com sempre un encertat article de Ramón Cotarelo. Esmentarem alguns paràgrafs curiosos, que demostren que l’Estat espanyol no és un Estat de dret, com ells mateixos pregonen als quatre vents i que a la península, regida per cert per una "dictadura constitucional" no deu ser corrent que algú instruït sigui plurilingüe. O potser, recordant Ovidi Montllor, podem eliminar el mot instruït del raonament!

·         ¿Què es pot pensar d'un Estat el Fiscal General del qual, reprovat pel Parlament, encapçala un escrit de querella judicial contra uns ciutadans amb el títol (força gastat) de "Más dura será la caída"? Òbviament, que el Fiscal no és digne del càrrec. Però que aquest funcionari, mogut per l'odi, mostri la seva talla moral de pigmeu, també mostra que l'Estat no existeix com a Estat de dret sinó com una partida de la porra. Una partida que es mou amb aquell crit de les seves cultivades hosts de l'a por” (sic) ellos”.

·         Si fem l’analogia d’aquella coneguda dita entre periodistes que diu que si un gos mossega un home no és noticia però que si un home mossega un gos sí que n’és!. Ho diem perquè és curiós que un catedràtic espanyol, faci notar que en Puigdemont és “plurilingüe, per cert”. No creiem que cap catedràtic català fes notar aquest detall, que només pot ser degut a la sorpresa, perquè a Catalunya un molt important percentatge de personatges públics és plurilingüe. Ergo, a Madrid no deu ser corrent i per tant és noticia!

·         Ens agrada l’expressió "dictadura constitucional" que usa en Cotarelo.

·         Ens agrada la frase “ Pel partit del govern que el regeix, el partit de la Gürtel, sembla i actua més com una màfia que com un Estat”.

·         Ens agrada que recordi que “La màfia del 155, és néta de l'article 48 de la Constitució de Weimar de 1919, heretada després per la Constitució alemanya i heretada un cop més per la legislació de la UE..

·         Ens agrada l’expressió: “atac salvatge a la tradició de llibertat i democràcia d'Europa, que Puigdemont encarna.

·         Ens agrada la frase: És a dir, totes les malediccions, el verí, l'odi en brut que destil·len els mitjans del règim de la restauració (tots, públics i privats) i la brutícia que aboquen els periodistets i esbirros a sou no poden amagar que Puigdemont és on ha de ser.

·         Ens agrada la frase: Perquè tot aquest caos, vandalisme policial, arbitrarietat política, odi de la fiscalia i manipulació de les instàncies judicials (el fiscal ha presentat la querella quan era de guàrdia la jutge Lamela [separació de poders?], per la qual cosa ja se sap quin serà el resultat), es va fer per evitar un referèndum d'autodeterminació.

·         Ens agrada la frase: Per arreglar-ho, el vicepresident del Senat del PP, que no és de la minoria esmentada, ja ha fet saber que, si el resultat de les eleccions torna a ser majoria independentista, es tornarà a aplicar l'article de la dictadura...

Vegem el magnífic article, trufat d’expressions punyents, d’en Ramón Cotarelo:

24/10/2017. Redacción. Informe del Consejo de Informativos. 23 ejemplos de manipulación en TVE con la información sobre Catalunya. Un detallado y duro informe del Consejo de Informativos analiza telediario a telediario los diferentes ejemplos de censura, manipulación, falta de pluralidad y mala planificación de los Servicios Informativos de TVE. El Consejo de Informativos vuelve a pedir por todo ello el cese del Director de los Servicios Informativos de TVE, José Antonio Álvarez Gundín, y de todo su equipo directivo, y solicita, como una "cuestión urgente y de pura supervivencia" que el Congreso haga efectiva "lo antes posible" la modificación de la ley de RTVE para la elección del presidente y los consejeros en RTVE.

Benvolguts, 

Us mostrem, amb un cert retard, un informe sobre la manipulació de TVE dels fets ocurreguts a Barcelona des de l'1-O.

Imágenes del Telediario-2 de La 1 de TVE el pasado 1 de octubre

Informe del Consejo de Informativos. 23 ejemplos de manipulación en TVE con la información sobre Catalunya

Un detallado y duro informe del Consejo de Informativos analiza telediario a telediario los diferentes ejemplos de censura, manipulación, falta de pluralidad y mala planificación de los Servicios Informativos de TVE