Benvolguts,
Diuen que els catalans
som avorrits i deuen tenir raó.
Un acudit molt antic, per
demostrar com som d’avorrits:
Un català a la processó
de Setmana Santa de Sevilla. Els sevillans cantant “saetas” i el català amb
cara d’avorrit. Un amic li diu: Anda, catalán, malaje, dile alguna cosa a la Macarena!
El català amb desídia llença un crit: Visca la Macarena! I
immediatament l’amic diu: Bizca! Con eso ojasso!!!
Doncs està clar que som avorrits. Per això m’ha
agradat la ironia d’aquest apunt d’en Pol Purgimon:
Amics i amigues
de SCC
«Minúsculs en socis, empatxats
de diners i amb contactes amb gent de molt bona fe»
Pol
Purgimon | 29/04/2016 a les 00:01h
Sempre he admirat Societat Civil Catalana. Són
minúsculs en socis, estan empatxats de diners i tenen contactes amb gent de
molt bona fe. Parlo
dels seus companys de viatge: nazis,
falangistes, empresaris grassos que desfilen amb camisa i corbata, tertulians
de 13tv, europeistes conservadors, gent de Somatemps, els de Manos Limpias,
peperos ─sobretot molts peperos─ i ciudadanos, tarongetes o
"cosmopolites" si faig referència a l'últim llibre d'en Valero
Sanmartí; a més dels diputats d'ALDE, el grup de l'eurocambra que va permetre a
Brussel·les que es parlés de l'independentisme com un problema mental.
Feia temps que no em tornaven a voltar pel cap. La veritat és que sempre m'ha fet molta mandra parlar d'ells, però de vegades em puc permetre aquest luxe. Portaven mesos en silenci. Tot torna, diuen. I ben tornats siguin! Per Sant Jordi me'ls vaig trobar sota una carpa lila, entre rojigualdes i senyeres. Hi tenien desenes de llibres on sortien en Mas o en Junqueras enfadats, seriosos i amb aires de superioritat, com si fossin els dictadors de la pàtria. Les obres constaven de portades grogues on hi ressaltaven tipografies desfigurades que marcaven títols com El procés ens roba o Les mentides de l'independentisme. Sens dubte, cauen en el seu propi parany ja només començant per la coberta: discurs pobre, que promulga la basarda, la mentida i que culpa qualsevol moviment secessionista dels mals del país.
SCC ha demostrat la seva consciència poc democràtica ara amb els fets a la UAB, provocant que un grup de neonazis s'adherís als seus actes a la universitat. Tot plegat, un greu error per part de la direcció del campus. Sota cap circumstància, una organització que ha deixat entreveure repetides vegades el seu tarannà feixista no se l'hauria de permetre organitzar una trobada en un edifici públic. És altament repugnant que reclamin llibertat davant dels estudiants de l'Autònoma.
Sovint, i com molt bé sabeu, jo ric i, alhora, us convido a riure. Dissabte, aprofitant que "el 23 d'abril aquest any cau en Sant Jordi", vaig començar a seguir-los al Twitter. Minuts després m'apareixia un missatge al mòbil. Cito textualment: "Gracias por seguirnos y bienvenido a Societat Civil Catalana". I jo: "¡Gracias a vosotros por el gran trabajo que hacéis! ¡Arriba España!". Ara penso, però, que hauria d'haver continuat amb el meu missatge irònicament fratricida.
Feia temps que no em tornaven a voltar pel cap. La veritat és que sempre m'ha fet molta mandra parlar d'ells, però de vegades em puc permetre aquest luxe. Portaven mesos en silenci. Tot torna, diuen. I ben tornats siguin! Per Sant Jordi me'ls vaig trobar sota una carpa lila, entre rojigualdes i senyeres. Hi tenien desenes de llibres on sortien en Mas o en Junqueras enfadats, seriosos i amb aires de superioritat, com si fossin els dictadors de la pàtria. Les obres constaven de portades grogues on hi ressaltaven tipografies desfigurades que marcaven títols com El procés ens roba o Les mentides de l'independentisme. Sens dubte, cauen en el seu propi parany ja només començant per la coberta: discurs pobre, que promulga la basarda, la mentida i que culpa qualsevol moviment secessionista dels mals del país.
SCC ha demostrat la seva consciència poc democràtica ara amb els fets a la UAB, provocant que un grup de neonazis s'adherís als seus actes a la universitat. Tot plegat, un greu error per part de la direcció del campus. Sota cap circumstància, una organització que ha deixat entreveure repetides vegades el seu tarannà feixista no se l'hauria de permetre organitzar una trobada en un edifici públic. És altament repugnant que reclamin llibertat davant dels estudiants de l'Autònoma.
Sovint, i com molt bé sabeu, jo ric i, alhora, us convido a riure. Dissabte, aprofitant que "el 23 d'abril aquest any cau en Sant Jordi", vaig començar a seguir-los al Twitter. Minuts després m'apareixia un missatge al mòbil. Cito textualment: "Gracias por seguirnos y bienvenido a Societat Civil Catalana". I jo: "¡Gracias a vosotros por el gran trabajo que hacéis! ¡Arriba España!". Ara penso, però, que hauria d'haver continuat amb el meu missatge irònicament fratricida.
"L'enhorabona pel Premi Europeu! Gràcies pel fantàstic
Facebook fals de propaganda feixista d'en Josep Bosch! Ah, i que us cuidin
molt; fet i fet, els catalans no tardarem gaire a enviar a la paperera els
vostres màxims proveïdors."
Directe.cat
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada