Benvolguts,
El Victor Alexandre, com
altres periodistes i escriptors que opinen sobre el nostre dia a dia en relació
a Espanya, té la capacitat de veure el que altres no veuen. En aquest cas, amb
allò del “quid pro quo”, es tractava de trobar el perquè de les
animalades que delegats del Gobierno i altres sicaris llençaven al vent, fent
actes de provocació. Catalunya no podia deixar-se fer aquesta mala jugada, i si
comences reculant acabes de cul per terra...
La capacitat de síntesi
que demostra el Victor Alexandre també es va veure en l’apunt de la setmana passada sobre el mateix
tema de la prohibició de l'estelada de la Llanos de Luna de Madrid, escrit pel Xavier Graset:
En el que vàrem
escriure-hi el següent paràgraf:
Aquestes
paraules del President ens han fet reflexionar sobre el fet que estem tan acostumats a que ens fuetegin, a que
ens sodomitzin, que no ens hem adonat prou de l’intent de continuar-nos
fent passar per la pedra. I fa gairebé 80 anys que estem sent passats per la pedra. Esperem
que les paraules del President faran que el Gobierno i el
poder judicial, per una (la primera?) vegada a la vida actuïn com a demòcrates i no com a feixistes!
Ah, i no cal que els donem
les gràcies. Si ells fan una atzagaiada ja s’espavilaran a tirar endarrere...
Vegem l’intel·ligent article del Victor Alexandre:
La violència de
l'Estat contra l'estelada
"L'operació antiestelada va ser
un autèntic desastre"
per Víctor Alexandre
29 de Maig 2016 a les 20.19 h
Hom pot pensar que el fet que el
jutge tombés la prohibició de portar estelades a la final de la Copa del Rei,
tot rebutjant la petició de la Fiscalia de mantenir la decisió de la delegada
del govern espanyol a Madrid, ha suposat un revés per al Partit Popular.
Però no és ben bé així. El revés no és aquest, és un altre.
Òbviament es va veure obligat a empassar-se el gripau i a fer marxa enrere,
però ja ho tenia previst. Sabia que, a dreta a llei i des de tots els punts de
vista democràtics, la prohibició de la bandera estelada era impresentable, indefensable
i inadmissible. La
prohibició, per tant, no esperava reeixir, sinó desviar l'atenció dels 1,2
milions d'euros de fiança demanats al PP pel
jutge que investiga les seves caixes B, amb una notícia sensacionalista que ho
tapés. Aquest era el mòbil principal. Tanmateix n'hi havia d'altres.
Per exemple, l'intent
de treure'n rèdit electoral entre la
parròquia nacionalista espanyola i alliberar la ràbia que els provoca la sola visió d'una
bandera que desautoritza el seu poder sobre Catalunya. I tot això
mentre es permetia l'entrada a l'estadi de banderes feixistes, i la delegació del govern
espanyol autoritzava el dia abans a Madrid una manifestació racista amb pots se fum i consignes i
simbologia nazi.
La part positiva de tot plegat és que ha estat un fracàs espectacular en tots els sentits: la prohibició va ser tombada, les alternatives catalanes per
contrarestar-la van ser altament imaginatives i efectives, els mitjans
internacionals se'n van fer ressò, van haver d'augmentar ridículament els
decibels de l'himne per dissimular la xiulada i l'Estat espanyol, a més de
posar-se en evidència com un Estat que criminalitza la llibertat d'expressió, va
deteriorar encara més la seva trista imatge en l'àmbit dels valors democràtics.
Queda clar, doncs, que l'operació antiestelada va ser un autèntic desastre. Ni tan sols no van tenir el consol que el Barça
perdés la Copa. Res
no els va sortir bé. Com va dir el
president Puigdemont, "el Barça ha guanyat la final de les estelades".
En aquest sentit, la idea de substituir la bandera estelada per la bandera escocesa
va ser brillantíssima. Ignoro a qui se li va acudir, però el
felicito des d'aquí. Això va disparar les alarmes de l'Estat! La barbaritat que
havien perpetrat se'ls havia anat de les mans, i si gosaven prohibir també la
bandera escocesa podien tenir un conflicte internacional. Quin
espectacle més telegènic, veure milers de banderes escoceses en una final de
Copa del Rei d'Espanya! Caldrà mantenir aquesta opció a la reserva per si arriben
noves temptatives.
La incultura democràtica de l'Estat es va fer palesa igualment en l'ocultació televisiva dels seguidors catalans mentre sonava l'himne espanyol per tal que no es veiés la sonora xiulada que aquests li dedicaven. Cal ser capsigrany per creure's que la realitat canvia si l'amagues. I és que, a ulls del món i del sentit comú, era demencial que l'Estat espanyol criminalitzés una bandera perfectament legal i visible a milions de balcons, finestres i places de tot Catalunya sota el pretext que és una "provocació" i que "incita la violència". Si la cosa no fos tan greu, seria per petar-se de riure. És un pretext tan primari, tan reaccionari, que recorda el dels troglodites que diuen que una dona amb faldilla curta "provoca" i "incita a la violació". L'individu que viola una dona, no ho fa perquè ella porti faldilla curta, ho fa perquè és un violador. Exactament igual que l'individu que actua violentament quan veu una estelada: no ho fa perquè l'estelada provoqui violència, ho fa perquè és un violent.
La incultura democràtica de l'Estat es va fer palesa igualment en l'ocultació televisiva dels seguidors catalans mentre sonava l'himne espanyol per tal que no es veiés la sonora xiulada que aquests li dedicaven. Cal ser capsigrany per creure's que la realitat canvia si l'amagues. I és que, a ulls del món i del sentit comú, era demencial que l'Estat espanyol criminalitzés una bandera perfectament legal i visible a milions de balcons, finestres i places de tot Catalunya sota el pretext que és una "provocació" i que "incita la violència". Si la cosa no fos tan greu, seria per petar-se de riure. És un pretext tan primari, tan reaccionari, que recorda el dels troglodites que diuen que una dona amb faldilla curta "provoca" i "incita a la violació". L'individu que viola una dona, no ho fa perquè ella porti faldilla curta, ho fa perquè és un violador. Exactament igual que l'individu que actua violentament quan veu una estelada: no ho fa perquè l'estelada provoqui violència, ho fa perquè és un violent.
El primer prohibiria les faldilles curtes perquè no li surti la bèstia que
porta a dins; el segon prohibeix les estelades, perquè no li surti el feixisme
que el defineix.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada