Benvolguts,
El Ministerio d’Hisenda
ha parit amb gran dolor el dèficit (espoli) fiscal català del 2012! El de fa quatre anys. Això és eficiència!
Aquest dèficit ja l’havia
calculat el Departament d’Economia de la Generalitat el 2013 (malgrat no tenir
totes les dades), així com els posteriors...
Aquests dos articles
incorporen noves dades que el Ministerio d’Hisenda no havia deixat anar fins fa
poc (també li fa vergonya ensenyar-les), que són les que afegeixen les dades de
la SS (la famosa Caja Única de la SS) a les de les Balances fiscals...
Analitzem aquesta
informació amb el directe.cat per una banda i amb l’Òscar Palau del
PuntAvui per una altra.
D’antuvi hem de recordar
que tots els economistes i tots els nostres catedràtics d’economia de capçalera
com en Xavier Sala i Martin, l’Andreu
Mas-Colell, l’Elisenda Palouzie, la Marta Espasa i la Núria Bosch entre
molts d’altres alerten que hi pot haver dos mètodes o 14 mètodes com el
Ministerio d’Hisenda va esbombar el 2008 quan per primer cop a la història va publicar
les Balances Fiscals de les Comunitats autònomes espanyoles, però només n’hi ha
un apropiat en el cas de Catalunya que és el del Flux Monetari. Hi ha un interessant apunt d’en Sala i Martin (la que se’n fot usant la targeta VISA com a
argument) que rebat aclaparadorament una carta de l’exministre Borrell junt amb l’exministre Zabalza al PuntAvui:
Vegem els dos articles d’avui, molt semblants per no dir idèntics:
1.
Directe.cat. Espanya
és una ruïna: l’espoli fiscal de Catalunya del 2012 se situa prop del 15.000
milions d’euros
Segons dades de la Generalitat, la xifra representa el 7,5% del PIB i confirma que l’espoli fiscal a Catalunya es manté estable des de 1986
El dèficit fiscal de Catalunya es va situar en
14.623 milions d’euros l’any 2012, una xifra equivalent al 7,5% del PIB català.
Així ho conclou el darrer càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb
l’administració de l’Estat, que s’ha elaborat en compliment de la Llei 10/2012
de 25 de juliol, de publicació de les balances fiscals. Segons les dades,
Catalunya aporta el 18,4% del total d’ingressos de l’Estat, però només rep el
13,6% de la seva despesa total, i la despesa discrecional de l’Estat a
Catalunya (sense tenir en compte la Seguretat Social) cau fins al 9,2%.
Si s’observa la sèrie històrica de 1986 a 2012, el
dèficit fiscal català pel mètode del flux monetari es manté estable amb una
mitjana anual del 8% del PIB català.
Com als anys anteriors, la balança fiscal de Catalunya amb l’Estat corresponent al 2012 s’ha calculat segons les dues aproximacions metodològiques estàndards: la del flux monetari i la d’incidència càrrega-benefici. En ambdós casos s’ha tingut en compte l’impacte dels dèficits totals de de Estat.
El mètode del flux monetari mesura l’impacte econòmic generat per l’activitat de l’Estat en el territori i és especialment rellevant en temps de crisi i atur, ja que mostra la despesa efectiva que ha fet l’estat en un territori concret. D’acord amb aquest mètode, el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2012 va ser de 14.623 milions d’euros, equivalents al 7,5% del PIB de Catalunya. Catalunya aporta el 18,4% del total d’ingressos de l’administració central i rep el 13,6% de la despesa total de l’Estat.
2500 milions de diferència amb el càlcul de l’estat fent servir el mateix mètode
Segons el mètode de la incidència càrrega-benefici, el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2012 va ser de 10.030 milions d’euros, que representen un 5,1% del PIB català. Aquesta dada contradiu el càlcul pel mateix mètode que va fer el juliol passat el Ministeri d'Hisenda que donava al xifra de 7.439 milions d'euros, un 3,75% del PIB.
La diferència entre el percentatge que Catalunya rep i el que aporta gairebé es duplica quan s’analitza específicament el comportament de la despesa discrecional
Si es calcula la balança fiscal sense la Seguretat Social, la despesa de l’Estat a Catalunya cau del 13,6% fins al 9,2% (9,1% si es tenen en compte els organismes autònoms i les empreses públiques). Això es deu a què la despesa de la Seguretat Social —bàsicament pensions, prestacions d’atur i altres prestacions econòmiques— no està subjecta a la discrecionalitat de les polítiques territorials del Govern espanyol: els ingressos i la despesa de la Seguretat Social estan lligats a uns drets i obligacions adquirits pels ciutadans a títol personal.
Així, la diferència global entre ingressos aportats i despesa rebuda és de 4,8 punts percentuals, però si s’exclou la despesa de la Seguretat Social, el diferencial s’amplia fins a 8,7 punts.
El drama del saldo negatiu de la Seguretat Social de l’Estat
El càlcul de la balança fiscal inclou un annex amb l’evolució dels fluxos d’ingressos i despeses de la Seguretat Social a Catalunya i Espanya des de l’any 1995 fins el 2012. El saldo de Catalunya és negatiu en 6 dels 18 exercicis analitzats, mentre que el de l’Estat en conjunt és negatiu en 11 dels 18 exercicis analitzats. El saldo per a Catalunya només és negatiu en els períodes 1995-1996 (amb una taxa d’atur d’aproximadament un 20%) i 2009-2012 (atur d’aproximadament un 18%).
En el cas de l’Estat espanyol, el saldo per a aquests exercicis també és negatiu. Tanmateix, la magnitud del dèficits registrats en els dos casos és molt diferent: Les despeses de la Seguretat Social a Catalunya van ser més grans que els ingressos rebuts un 5%, un 8,6%, un 11,3% i un 15,4% pel 2009, 2010, 2011 i 2012, respectivament. En el cas d’Espanya les despeses van ser majors que els ingressos en un 17,7% (2009), 21,9% (2010), 21,6% (2011) i 26,6% (2012).
21 maig 2016 2.00 h
2.
El PuntAvui. El
dèficit fiscal es fossilitza
Crònic. La balança del 2012 situa en 14.623 milions, el 7,5% del PIB, la xifra que aporta de més Catalunya sobre el que rep de l'Estat
Càlculs. Segons el mètode de
càrrega-benefici favorable a l'Estat, la sagnia continua superior al 5%
Òscar Palau - Barcelona
El dèficit fiscal de Catalunya respecte a
l'administració de l'Estat es va situar en 14.623 milions
d'euros el 2012,
el que equival a un 7,5% del PIB català, segons el mètode de flux monetari. Així ho revela el càlcul de la balança
fiscal fet públic ahir per la Generalitat, que, tot i una lleu millora sobre
les dades del 2011
(les últimes que s'havien publicat, el juny del 2014, que apuntaven un dèficit de 15.006 milions, el 7,7%), constata la fossilització d'una situació de desequilibri fiscal que, de fet, s'arrossega des que n'hi ha càlculs, el 1986,
amb una sagnia mitjana del 8% anual. Catalunya va aportar el 2012 el 18,4% dels ingressos de l'Estat i en va rebre només el 13,6% de la despesa, 4,8 punts
percentuals menys. I en la mitjana dels 26 anys analitzats, ha aportat el 19,4% dels ingressos, i només n'ha rebut el 14% de
la despesa, 5,4 punts menys.
Tot i que el govern defensa que aquest mètode reflecteix millor la
realitat, sobretot en èpoques de crisi i taxes d'atur elevades, perquè calcula
la incidència de la despesa pública sobre un territori, fins i tot si s'adopta
l'altre gran mètode de càrrega-benefici (que
reparteix la despesa estatal general entre tots els ciutadans, amb
independència d'on s'hagi realitzat i, per tant, n'imputa més a Catalunya
d'estructures i serveis que no hi són físicament) el resultat també és clarament negatiu per
al país: 10.030 milions de
dèficit el 2012,
un 5,1% del PIB.
Una mica més baix, això sí, que els 11.087 milions del 2011, un
5,7%. Amb aquest mètode, els ingressos aportats per
Catalunya el 2012
suposen un 18,1% del total, un 1,8% més que el 2011,
mentre rep el 14,8% de les despeses, un 4,2% més,
així que el diferencial és de 3,3 punts. Des que
es tenen càlculs, al 2002, el dèficit mitjà és del 6%.
La despesa discrecional
L'anàlisi de la Generalitat, en tot cas, subratlla
que si
s'exclouen les dades de la Seguretat Social –que
té despeses; pensions i subsidis, lligades a drets adquirits a títol personal–,
és a dir, si s'analitza només la despesa en què l'administració estatal pot
tenir certa discrecionalitat i marge de decisió, la situació de dèficit encara resulta més escandalosa. En
aquest cas, els 4,8 punts de diferència s'amplien a 8,7, ja que l'aportació catalana a
l'Estat és del 17,8% del total, quan només rep el 9,1% de
la despesa. En canvi, si només es té en compte la Seguretat Social, Catalunya el 2012 va aportar el 19% dels ingressos totals, i en va
rebre el 16,8%,
un diferencial molt més ajustat, de 2,2 punts.
El govern fa èmfasi que el 2012 és especialment significatiu
per poder valorar la incidència del model de finançament pactat el 2009, ja
que aquell any es va fer la liquidació del sistema del 2010, i les comunitats van aportar
menys a l'administració estatal perquè van recaptar una major porció
d'impostos, i
es van reduir les transferències de l'Estat, que en algun cas van arribar a ser
negatives, és a dir, se li van fer donacions perquè compensés altres comunitats.
L'estudi va ser fet públic ahir pel Departament d'Economia en una nota de
premsa, sense ni tan sols fer cap declaració pública, per evitar donar més importància,
segons fonts consultades, a un fet que és crònic i no necessita ja més escenificacions.
“El departament
s'ha limitat a complir la llei del 2012 de publicació de les balances fiscals”,
diuen, mentre es
queixen, això sí, que han pogut treballar-hi només gràcies a la publicació de
les dades per part dels economistes que fan els càlculs per a l'Estat, ja que
aquest no ha respost als requeriments de la Generalitat per què els les
facilités directament. De fet, el
govern encara reclama les del 2013 i 2014 per fer
igualment els càlculs.
LES XIFRES
15,4 per cent va ser el dèficit de la Seguretat Social el 2012
entre els ingressos i les despeses dels ciutadans catalans.
26,6 per cent va ser el dèficit de la Seguretat Social el 2012
entre ingressos i despeses del conjunt de ciutadans espanyols.
La seguretat social catalana, més fiable que l'estatal
Com a novetat en el càlcul de la balança, la
Generalitat va fer públic també un annex en què analitza l'evolució dels
ingressos i les despeses de la Seguretat Social, tant a Catalunya com en el
conjunt de l'Estat, en la sèrie històrica des del 1995 al 2012. És a dir, analitza la
sostenibilitat del sistema, bàsicament de pensions i subsidis, i la conclusió
és que el saldo és negatiu a Catalunya en sis dels divuit exercicis:
el 1995 i 1996,
quan hi havia una taxa d'atur al
voltant del 20%,
i en els últims quatre anys analitzats, del 2009 al 2012, és a dir, en plena
crisi econòmica, amb un atur sobre
el 18%.
El que passa és que, en aquest mateix interval, el saldo va ser negatiu per al
conjunt de ciutadans espanyols en 11 dels 18 exercicis, en què es va haver de recórrer, doncs, a finançament extern
per equilibrar-lo, com ara el fons de reserva.
Proporcionalment, els desequilibris en els números
són, a més, molt menors a Catalunya, ja que, per exemple, en l'últim període de
crisi, els saldos negatius s'hi van situar entre el 5 i el 15,4%, mentre en el conjunt de
l'Estat van anar del 17,7 al 26,6%.
Tot i que evita fer més
valoracions, amb aquestes dades, que fins ara no havia inclòs mai als càlculs
publicats, el govern llença el missatge implícit que,
“un sistema propi de seguretat social hauria estat molt més fiable que
l'espanyol en conjunt els últims 20 anys, desmentint les veus unionistes que
posen en dubte que un eventual estat català pugui pagar les pensions.”
Òscar Palau
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada