Benvolguts,
En Pep Riera a l’article Impedir ens explica, si usem els termes
d’en Josep Pla, que són collonades parlar ara de la rebaixa i
l'apujada d'impostos a partir del tram català de l’IRPF, perquè del mal
que ploren les finances catalanes no és aquest, sinó
dels diners que se'n van i no tornen.
I encara
li interessa menys què voldria per
als seus fills l'Anna Gabriel, el tema que ha ocupat espais immensos i temps
inacabables als mitjans de comunicació,
fins al punt que li fa vergonya
dedicar-hi aquest espai en aquest article.
Tampoc li interessa
gens assistir a coses com les que s’han vist a l'ANC amb els embolics i alguns debats entorn de la renovació de la
secretaria.
Tampoc li
interessa gens saber detalls del referèndum sobre Catalunya que proposa
Podemos, perquè ha sentit dir que hi pot haver més d'una pregunta, més de dues respostes o
que no està clar que es fes només a Catalunya. Però sobretot no
li interessa gens perquè a Espanya mai hi
haurà el suport per poder-lo fer.
Però en canvi li interessa, i molt, sentir el
president de la Generalitat en discursos com els que ha fet a Londres. Sentir-lo dir que “si tot
va com ha d'anar, a les portes de l'estiu de l'any que ve convocarem les
eleccions constituents”. I que quan li pregunten quin és el principal
escull per a la independència, respon: “Serem sempre
nosaltres mateixos, els catalans. Som els únics que ho podem impedir si no fem
les coses bé. Si expressem aquest desig democràticament és impossible pensar en
obstacles més enllà.”
Està
claríssim que combreguem totalment en les seves opinions en aquest tema i a tots,
començant pels periodistes, els hauria de fer basarda perdre el temps en aquestes collonades!
16 maig 2016 2.00 h
Impedir
Pep Riera
Per parlar només de coses que han passat aquesta setmana, m'és molt fàcil dir el que m'interessa i el que no m'interessa, el que m'ha interessat i el que no m'ha interessat gens.
“És molt fàcil exposar què
interessa
i què no del que està passant
No m'ha interessat gens tot el debat públic sobre
la rebaixa i l'apujada d'impostos a partir del tram català de l'IRPF, perquè
plantejar-lo ara, aquí i d'aquesta manera no porta enlloc, si més no enlloc de
bo. Ni és el moment ni és un debat al qual es pugui trobar una bona solució ni
immediata ni en el període transitori cap a la independència. I no és que no
m'interessi que el meu país tingui una fiscalitat eficaç i justa. Al contrari,
m'interessa molt que sigui així. I per això m'agradaria que tots els esforços es
destinessin a la construcció d'un nou país, l'únic instrument vàlid per
plantejar-se quin serà el millor model impositiu.
No m'interessen gens que debats com aquest de
l'IRPF i altres raons de la CUP mantinguin bloquejada l'aprovació dels
pressupostos, perquè del mal que ploren les finances catalanes no és aquest,
sinó dels diners que se'n van i no tornen. I perquè també, sense pressupostos,
serà difícil impulsar el pla de xoc contra la pobresa.
I encara m'interessa menys què voldria per als
seus fills l'Anna Gabriel, el tema que ha ocupat espais immensos i temps
inacabables als mitjans de comunicació, fins al punt que em fa vergonya
dedicar-hi aquest espai en aquest article.
No m'interessa gens tampoc assistir a coses com
les que hem vist a l'ANC amb els embolics i alguns debats entorn de la
renovació de la secretaria. Més que res perquè m'ha recordat el politiqueig que
tant mal ha fet a la política i que podria ser el càncer per a l'ANC.
No m'interessa gens saber detalls del referèndum
sobre Catalunya que proposa Podemos, perquè he sentit dir que hi pot haver més
d'una pregunta, més de dues respostes o que no està clar que es fes només a
Catalunya. Però sobretot no m'interessa gens perquè a Espanya mai hi haurà el
suport per poder-lo fer.
M'interessa, i molt, sentir el president de la
Generalitat en discursos com els que ha fet a Londres. Sentir-lo dir que
“si
tot va com ha d'anar, a les portes de l'estiu de l'any que ve convocarem les
eleccions constituents”.
I que quan li pregunten quin és el principal escull
per a la independència, respon: “Serem sempre nosaltres mateixos, els catalans.
Som els únics que ho podem impedir si no fem les coses bé. Si expressem aquest
desig democràticament és impossible pensar en obstacles més enllà.”
Si no som capaços de fer pinya al voltant d'aquest
president i aquest discurs, potser és que no mereixem res de bo.
Pep Riera
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada