Benvolguts,
Molt escaient article d’opinió
d’en Germà Capdevila! Compara la relació d’amo a
esclau dels governs espanyols siguin republicans o borbònico-franquistes amb el Govern de fireta català.
Ja ho hem dit més d’un
cop: Som davant del problema de Síssif!
O el que ara se’n diu el Dia de la Marmota. Es va repetint
sempre el mateix, independentment de qui mana a Madrid (Gobierno socialista espanyol
o Gobierno borbónico-franquista) o de qui mana a Catalunya (ERC o JxS).
Al
mateix temps usen la lògica de la
capitalització dels beneficis i
de la socialització de les
pèrdues...
·
L’any 1934, l’Estat espanyol es va posar al costat
dels grans propietaris agrícoles i les grans
fortunes terratinents i va presentar un recurs al Tribunal de Garanties
Constitucionals (el TC d’aleshores) al·legant
una invasió de competències reservades a l’Estat central. Es van tramitar més de
3.000 desnonaments a pagesos i rabassaires.
·
L’any 2016, l’Estat espanyol es va posar al costat
dels bancs i les grans
empreses de serveis i va presentar un recurs al Tribunal Constitucional al·legant una invasió de competències reservades a
l’Estat central. L’alt tribunal va
suspendre la Llei 24/2015 i milers de famílies van quedar sense protecció.
Vegem el magnífic
article comparatiu:
De
1934 a 2016: Som on érem?
«Tornem a constatar que dins
del marc espanyol és impossible cap avenç social per al poble català»
05/05/2016 a les 00:00h
L’any 1934, el Parlament de Catalunya aprovava per
unanimitat dels diputats presents l’anomenada Llei de
Contractes de Conreus, que afavoria més de 70.000 pagesos
arrendataris i els atorgava la possibilitat d’accedir a la propietat de les
terres que treballaven, si es complien certes condicions.
L’any 2015, el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat dels diputats presents l’anomenada Llei 24/2015, que contenia una sèrie de mesures destinades a protegir milers de ciutadans i de famílies en risc d’exclusió.
L’any 1934, l’Estat espanyol es va posar al costat dels grans propietaris agrícoles i les grans fortunes terratinents i va presentar un recurs al Tribunal de Garanties Constitucionals (el TC d’aleshores) al·legant una invasió de competències reservades a l’Estat central. L’alt tribunal va declarar que el Parlament no tenia competències per legislar en la matèria i va anul·lar la Llei de Contractes de Conreu. Es van tramitar més de 3.000 desnonaments a pagesos i rabassaires.
L’any 2016, l’Estat espanyol es va posar al costat dels bancs i les grans empreses de serveis i va presentar un recurs al Tribunal Constitucional al·legant una invasió de competències reservades a l’Estat central. L’alt tribunal va suspendre la Llei 24/2015 i milers de famílies van quedar sense protecció.
L’any 1934, el Parlament va ser molt expeditiu, i només 4 dies després de la sentència d’anul·lació, va tornar a aprovar exactament el mateix text, punt per punt. Ahir, el govern català va anunciar que en el termini d’un mes presentarà una nova llei que restituirà els efectes suspesos de la Llei 24/2015.
L’any 2016 –com l’any 1934– el govern de Catalunya constata que el marc de l’Estat espanyol és un fre a les aspiracions de millora i benestar social de la població. La sacrosanta unitat d’Espanya fa que s’hagi d’anivellar cap a baix, per mantenir la igualtat de tots els espanyols. Només amb tots els instruments de l’Estat propi és possible l’avenç social de Catalunya.
L’any 2015, el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat dels diputats presents l’anomenada Llei 24/2015, que contenia una sèrie de mesures destinades a protegir milers de ciutadans i de famílies en risc d’exclusió.
L’any 1934, l’Estat espanyol es va posar al costat dels grans propietaris agrícoles i les grans fortunes terratinents i va presentar un recurs al Tribunal de Garanties Constitucionals (el TC d’aleshores) al·legant una invasió de competències reservades a l’Estat central. L’alt tribunal va declarar que el Parlament no tenia competències per legislar en la matèria i va anul·lar la Llei de Contractes de Conreu. Es van tramitar més de 3.000 desnonaments a pagesos i rabassaires.
L’any 2016, l’Estat espanyol es va posar al costat dels bancs i les grans empreses de serveis i va presentar un recurs al Tribunal Constitucional al·legant una invasió de competències reservades a l’Estat central. L’alt tribunal va suspendre la Llei 24/2015 i milers de famílies van quedar sense protecció.
L’any 1934, el Parlament va ser molt expeditiu, i només 4 dies després de la sentència d’anul·lació, va tornar a aprovar exactament el mateix text, punt per punt. Ahir, el govern català va anunciar que en el termini d’un mes presentarà una nova llei que restituirà els efectes suspesos de la Llei 24/2015.
L’any 2016 –com l’any 1934– el govern de Catalunya constata que el marc de l’Estat espanyol és un fre a les aspiracions de millora i benestar social de la població. La sacrosanta unitat d’Espanya fa que s’hagi d’anivellar cap a baix, per mantenir la igualtat de tots els espanyols. Només amb tots els instruments de l’Estat propi és possible l’avenç social de Catalunya.
Caldrà accelerar el trencament si no volem agreujar la situació de
desprotecció dels més perjudicats per la crisi i un model d’Estat que pensa en
els poderosos abans que en la població en general.
L’any 1934 hi havia un element que –sortosament– no hi és l’any 2016: la possibilitat d’una reacció violenta per part de l’Estat, inviable en el marc europeu del segle XXI. Anem per feina, doncs.
L’any 1934 hi havia un element que –sortosament– no hi és l’any 2016: la possibilitat d’una reacció violenta per part de l’Estat, inviable en el marc europeu del segle XXI. Anem per feina, doncs.
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada