Benvolguts,
En Vicent Sanchis
ens parla en l'article Paisos Catalans i se'n dol de com el terme Paisos Catalans ha
perdut força en els darrers temps, i en canvi és un terme que sintetitza la plasmació de la nostra
manera de ser independents. Només cal
veure com es varen afanyar els creadors de la Constitució per introduir-hi de forma clara que
les comunitats autònomes no podien ajuntar-se entre elles per crear una entitat
més gran i potent i homogènia des del punt de vista cultural, lingüístic i
d’arrels.
En Vicent Partal explica
a tothom que el vulgui escoltar o llegir que una cosa és l’estat (de La Jonquera a Alcanar) i l’altre la nació (De Salses a Guardamar i de Maó a Fraga).
Per estar preparats per
llegir l’article d’en Sanchis, comencem per esmentar la Consti: La
Constitución española de 1978. Título VIII. De la Organización Territorial del
Estado. Capítulo tercero. De las Comunidades Autónomas
1.
En
ningún caso se admitirá la federación de Comunidades Autónomas.
- Los Estatutos podrán prever los supuestos,
requisitos y términos en que las Comunidades Autónomas podrán celebrar
convenios entre sí para la gestión y prestación de servicios propios de
las mismas, así como el carácter y efectos de la correspondiente
comunicación a las Cortes Generales. En los demás supuestos, los acuerdos
de cooperación entre las Comunidades Autónomas necesitarán la
autorización de las Cortes Generales.
L’excusa que varen donar
els diputats constituents (amb soroll de sabres), Miquel Roca i Jordi Solé Tura entre d’altres, és que la Constitució
republicana del 1932
també ho deia!
Ja
sabíem per molts cantons que la Constitució
republicana no era “trigo límpio” que
dirien en castellà. Ja hem esmentat sempre que el PPSOE és el nostre enemic, ja hem explicat la vergonyant manera com
Azaña va deixar plantats Companys i Aguirre en el pas de la frontera francesa
en l’inici de l’exili i ja hem explicat a:
com
l’anomenada Guerra Civil eren de fet
dues guerres: les
dretes espanyoles contra les esquerres espanyoles i les dretes i esquerres
espanyoles contra Catalunya (Mas vale roja que
rota que deia Calvo Sotelo el juny del 1936, quinze dies abans de
l’”Alzamiento” nazi-feixista-franquista- eclesial).
No
he trobat en el núvol l’article esmentat pel Sanchis i publicat a l’Espill, Consideracions intempestives sobre els
Països Catalans...
Ara vegem l’article d’en Sanchis:
16 maig 2016 2.00 h
Països Catalans
Vicent Sanchis
Va ser Enric
Prat de la Riba el primer a definir amb solvència el concepte de nació catalana completa.
Prat de la Riba ho feia tot amb solvència. La nacionalitat catalana traçava un projecte de “nació natural” que desbordava les quatre resignades províncies. La Lliga bufava
fort.
Un terme que ha tingut
dies regulars i dolents
Cinquanta anys més tard va ser Joan Fuster qui va dotar la idea
inicial d'una força intel·lectual i estilística que encara fa soroll. A Nosaltres,
els valencians i a Qüestió de noms Fuster no entenia una altra nació política
que la que es derivava de la llengua, la cultura i la història.
Mentre que Prat de la Riba es referia als països
de llengua catalana, l'escriptor de Sueca deixava de costat reticències i
prudències i consagrava el concepte Països Catalans. Un terme que ha tingut dies
regulars i dolents, que desperta indiferència o displicència a Catalunya [?] i encara molts recels o
hostilitat al País Valencià, les Illes Balears i la Franja [?].
Mentre que al Principat –en terminologia fusteriana– els independentistes deixen caure una
albarda incòmoda apel·lant a la necessitat que
Catalunya sigui independent sense plom a les ales [?],
el valencianisme i el mallorquinisme polític se'n desentenen o s'hi enfronten
amb amabilitat. Després de Fuster, Joan Francesc Mira ha destriat la
nació “política” de la “lingüística”. El lector més agosarat
que hi vulgui pegar voltes faria bé de llegir el darrer número de la revista L'Espill,
que inclou el dossier Consideracions intempestives sobre els
Països Catalans. Això i encara.
Vicent Sanchis
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada