Benvolguts,
En Marc Pons, de
qui hem comentat diversos articles darrerament, ens ofereix un altre petit estudi,
però interessant, sobre l’estelada,
aprofitant que la Llanos de Luna de Madriz ha enviat una fàtua contra l’estelada i contra els
catalans. Res de nou! Avui ja podem dir i redir que tanmateix se l’ha embeinada.
Comentarem avui mateix algun article sobre com fou transmès per televisió ahir
des del Vicente Calderon el partit Barça-Sevilla i sobretot com els senyal televisiu
que ha anat a tot el mon estava manipulat, trucat i tot el que vulgueu, sent Mediaset, la Cuatro i la Cinco els
malfactors (induïts, evidentment), els criminals que han parit el nyap de la
retransmissió urbi et orbi!
Aquest petit article fa veure com l’estelada va néixer perquè
la societat catalana en tenia necessitat. Ahir
parlàvem del Júpiter l’equip de futbol nascut el 1909 a Barcelona que tenia una
ensenya amb l’estelada. També sabem que des de fa més de 100 anys els catalans
ens hi sentim representats. Mostrem els gràfics que hem publicat aquests dies: La
llibertat d’expressió segrestada. El president Macià el 1931 retornant el dret
a usar l’ensenya estelada del Júpiter segrestada per la Dictadura borbònica de Primo
de Rivera. L'ensenya del Júpiter.
I finalment mostrem l’acudit gràfic de Ferran Martin, del
2012, que representa precisament la necessitat dels catalans de la
independència i l’evolució que l’estelada ha tingut al llarg del temps de forma
que contra els greuges de Madrid, tres tasses d’estelades:
I ara anem a parlar de l’estelada i vegem l'article d'en Marc Pons:
El Nacional
HISTÒRIA
L’estelada: Origen i
evolució
Marc Pons
Barcelona.
Barcelona.
20 de maig de 2016
La delegada del Govern central a Madrid emet un comunicat anunciant que
es prohibeix l’entrada de senyeres estelades al partit de final de Copa del
Rei. Les causes esgrimides són
que l’estelada “és
una bandera il·legal, aliena a l’esport i que pot causar conflicte”. La realitat, però, és que –a través de l’esport– assistim
a un episodi de restricció de llibertats en el setge que el Govern
central ha imposat a la societat catalana.
Unes preteses condicions preventives –les de la delegada– que s’apliquen
únicament de forma restrictiva al símbol de l’independentisme català, i
sorprenentment no s’apliquen davant l’exhibició habitual –en els estadis de la
capital espanyola– de simbologia que sublima el
conflicte i la mort.
Una bandera il·legal?
Corrien els primers
anys del segle XX
i la societat catalana començava a dibuixar les línies mestres del que
seria el país que coneixem actualment. La Revolució
Industrial s’havia imposat plenament. Catalunya havia superat els dos milions d’habitants i Barcelona els set-cents mil. Era el triomf de les
classes urbanes de tradició liberal i revolucionària. I el catalanisme –que havia sorgit durant la segona meitat del segle
anterior– es
consolida i assoleix la maduresa social i política.
L’independentisme,
sorgit durant els primers anys del segle XX, és el resultat d’un moviment
polític i cultural inicialment federalista que –decebut– abandona
definitivament una idea catalana d’Espanya per donar forma a un projecte
d’Estat català. I l’estelada és el seu símbol.
L’any 1914
esclata la Primera Guerra Mundial. França,
Itàlia i la Gran Bretanya contra Alemanya,
Àustria-Hongria i Turquia. Al marge dels interessos econòmics (que són la
mare de totes les guerres), aquest conflicte enfrontava dos models: el de la
llibertat i de la democràcia contra
el de
l’autoritarisme i l’aristocràcia. Espanya, incapaç d’articular una
resposta en un sentit o altre, en va quedar al marge. En canvi, la societat
catalana –si més no una part– s’hi va implicar. La resposta la van donar els 12.000 voluntaris catalans. L’estelada va ser el distintiu de les seves
unitats de combat. I va lluitar al
costat de la bandera tricolor francesa pels ideals de la República, de la Llibertat i de la
Democràcia. La República francesa així ho va reconèixer.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada