Benvolguts,
És interessant aquesta entrevista per la confiança en el poble català l'esperit que mostra en Buch, ajudat de l'esperit d'en Guardiola. Hi ha qui diu que en Guardiola serà algun dia president del Barça i també president de la Generalitat o millor dit de Catalunya. Què ens hi juguem?
Vegem l'entrevista:
30/01/2016
Miquel Buch President de l’ACM i
vicepresident de l’AMI
Guifré Jordan @enGuifre – Convençut que el
municipalisme serà la clau per eixamplar la independència, Miquel Buch és un
dels màxims exponents del món local català, des de l’alcaldia de Premià de Mar,
la presidència de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la vicepresidència
de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), cosa que l’ha portat a
conèixer molt bé Carles Puigdemont. Forma part de la nova generació de polítics
convergents, amb abundants referències al futbol i a Pep Guardiola, i també
perquè és un independentista desacomplexat: no té por a l’Estat, i prova d’això
és que ens mostra, orgullós, com a la seu del consistori maresmenc no hi oneja
la bandera espanyola. És un valor a l'alça, cosa que potser li portarà a tenir
algun paper en la refundació de CDC.
Buch al balcó de l'ajuntament de Premià de Mar,
des d'on pengen la senyera, la bandera del municipi i l'estelada. Tot i admetre
pressions de l'Estat, l'alcalde maresmenc no té intenció de col·locar també
l'espanyola
Quin és el paper de l’ACM i el municipalisme en la
nova etapa Puigdemont?
Sabem que és molt probable que canviem de ‘status’ en un període mig, així que hem de començar a escriure en un full en blanc sobre molts temes de cara al futur. Ja fa dies que hi estem treballant, i ja estem en la fase de debat. La decisió final la prendrà el Parlament, que és qui legisla, però si nosaltres sumem un acord en el món local, que és més senzill d’aconseguir, tenim molta força. Se li farà molt difícil al Parlament fer una llei que vagi en contra del que diu el municipalisme.
Per eixamplar l’independentisme, hem d’esperar simplement a que ho faci bé el nou govern català, o és també responsabilitat del món local?
Si algú fa real la participació ciutadana és el món local. Ha de ser un treball en equip, i no hem d’esperar només al paper del govern català. La permeabilitat dels ajuntaments dins el territori és clau, però ha d’anar acompanyada de les entitats socials, inclosa l’AMI, l’ANC i Òmnium. Les xarxes socials també ens permeten rebre i donar molta informació, així que les noves tecnologies ens ajudaran a poder fer-ho.
Amb tot, qui durà el timó del procés serà Carles Puigdemont. El nou president és més aviat seny o rauxa?
Grosso modo, és una persona que es desviu per servir els altres. Si no, no hauria fet tant bé com a alcalde de Girona. Ara bé, quan ostentes aquesta posició de tanta responsabilitat ets tu, però hi ha coses en què no pots continuar sent tu. Representes una institució i el conjunt de la ciutadania. Estic convençut que quan toqui el paper d’assenyat el farà perfectament, i quan toqui la rauxa també.
I serà prou valent?
Hem de recordar del 7 de novembre de 2014. Oi que vam poder votar el 9N? El que passa és que a vegades sembla que si tu no vas a fer una roda de premsa i calúmnies ho maleeixes tot... Però l’endemà no passa res. S’ha de tenir intel·ligència i moure les coses de tal manera perquè acabin passant sense que t’ho puguin prohibir. L’exemple és el 9N o el 27S. L’Estat no ens ho posarà fàcil.
Fins a quin punt arribaran?
Terra, mar i aire. Si el Rei ha arribat a no voler rebre la presidenta del Parlament, escollida democràticament, o a no agrair els serveis prestats a Mas, són capaços de tot. Un Estat que és capaç de mentir permanentment a la societat amb xifres i dades, i que no té separació de poders real, és capaç de destrossar el procés. És com aquell equip de futbol que dóna puntades tot el partit i treu més jugadors dels permesos, però com que l’àrbitre està comprat...
Un dels trumfos que es pengen és que s’han carregat a Artur Mas... El dia que Mas va fer el pas al costat tu vas dir que això era estratègicament erroni. Encara ho creus?
Pel procés sí, per tot el que ha representat internacionalment. És un referent a nivell internacional, però en Carles Puigdemont l’encarnarà. Això demostra que quan l’Estat creu que el problema és l’Artur Mas, s’equivoquen, perquè som molts els qui estem darrere d’això. L’han tret, doncs en buscarem un altre! Hi ha tanta gent, que això no es desinflarà com un globus.
Fins a quin punt Puigdemont aguantarà la pressió?
El mateix que el president Mas. Pensar que Puigdemont ho farà pitjor és una actitud culé pre-Guardiola. És com fitxar un jugador i pensar: ho farà malament. O com anar 2 a 0 al minut 90 i pensar que perdrem. La generació post-Guardiola, en la mateixa situació, estem segurs que guanyarem. Al nostre país també ens cal aquest post-Guardiolisme, l’esperit Guardiola. Ja sabem que plorant no ens en sortirem. Hem de tenir confiança en el nostre país i en els nostres actius, que són molt potents. El president Puigdemont ho farà tant bé o millor que el president Mas. Segur. Si no, tanquem la barraca, deixem-ho estar.
Però tot i això és una lluita contrarellotge, oi?
Hi ha gent que diu: “Comencem a estar cansats”. Però mirem enrere: 300 anys des del 1714 i 40 anys des de l'inici de la democràcia. I quants en portem amb el procés? Sis. Quanta gent ha hagut de lluitar per arribar a on som des de fa tres segles? Molta! Però vivim en un temps que tot va molt ràpid i ens dóna la sensació que sis anys és una eternitat. Hem de ser conscients del temps que estem vivint. Qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa. Hi ha l’acudit de l’Eugenio que diu: “Dios mío, dame paciencia pero ya”. No és tan fàcil, estem fent un procés d’independència dins d’un marc hostil que és l’espanyol.
CDC procés de refundació: estàs a les travesses per ser una de les cares visibles de la nova Convergència?
El que ha de fer CDC no és un tema de cares. Convergència ha dedicat molt a l’obra de govern i no ho ha estat tant pensant en el partit de portes endins. Hem de mirar els errors i els encerts. Si cal demanar perdó, demanar perdó, si cal felicitar-nos, fer-ho. Un cop tinguem tot això, ja buscarem les persones. Personalment, jo gaudeixo tant amb la gestió de l’ajuntament com amb el partit.
On serem l’1 de gener el 2017 a nivell nacional?
Convencent els catalans que la independència és el millor que pot passar als nostres fills i néts.
És a dir, al mateix punt que som ara.
Bé, amb els arguments debatuts, convencent als catalans a pocs mesos de la votació definitiva sobre la independència.
És a dir, també serem en precampanya.
Serem en l’etapa final de la precampanya per la independència.
Sabem que és molt probable que canviem de ‘status’ en un període mig, així que hem de començar a escriure en un full en blanc sobre molts temes de cara al futur. Ja fa dies que hi estem treballant, i ja estem en la fase de debat. La decisió final la prendrà el Parlament, que és qui legisla, però si nosaltres sumem un acord en el món local, que és més senzill d’aconseguir, tenim molta força. Se li farà molt difícil al Parlament fer una llei que vagi en contra del que diu el municipalisme.
Per eixamplar l’independentisme, hem d’esperar simplement a que ho faci bé el nou govern català, o és també responsabilitat del món local?
Si algú fa real la participació ciutadana és el món local. Ha de ser un treball en equip, i no hem d’esperar només al paper del govern català. La permeabilitat dels ajuntaments dins el territori és clau, però ha d’anar acompanyada de les entitats socials, inclosa l’AMI, l’ANC i Òmnium. Les xarxes socials també ens permeten rebre i donar molta informació, així que les noves tecnologies ens ajudaran a poder fer-ho.
Amb tot, qui durà el timó del procés serà Carles Puigdemont. El nou president és més aviat seny o rauxa?
Grosso modo, és una persona que es desviu per servir els altres. Si no, no hauria fet tant bé com a alcalde de Girona. Ara bé, quan ostentes aquesta posició de tanta responsabilitat ets tu, però hi ha coses en què no pots continuar sent tu. Representes una institució i el conjunt de la ciutadania. Estic convençut que quan toqui el paper d’assenyat el farà perfectament, i quan toqui la rauxa també.
I serà prou valent?
Hem de recordar del 7 de novembre de 2014. Oi que vam poder votar el 9N? El que passa és que a vegades sembla que si tu no vas a fer una roda de premsa i calúmnies ho maleeixes tot... Però l’endemà no passa res. S’ha de tenir intel·ligència i moure les coses de tal manera perquè acabin passant sense que t’ho puguin prohibir. L’exemple és el 9N o el 27S. L’Estat no ens ho posarà fàcil.
Fins a quin punt arribaran?
Terra, mar i aire. Si el Rei ha arribat a no voler rebre la presidenta del Parlament, escollida democràticament, o a no agrair els serveis prestats a Mas, són capaços de tot. Un Estat que és capaç de mentir permanentment a la societat amb xifres i dades, i que no té separació de poders real, és capaç de destrossar el procés. És com aquell equip de futbol que dóna puntades tot el partit i treu més jugadors dels permesos, però com que l’àrbitre està comprat...
Un dels trumfos que es pengen és que s’han carregat a Artur Mas... El dia que Mas va fer el pas al costat tu vas dir que això era estratègicament erroni. Encara ho creus?
Pel procés sí, per tot el que ha representat internacionalment. És un referent a nivell internacional, però en Carles Puigdemont l’encarnarà. Això demostra que quan l’Estat creu que el problema és l’Artur Mas, s’equivoquen, perquè som molts els qui estem darrere d’això. L’han tret, doncs en buscarem un altre! Hi ha tanta gent, que això no es desinflarà com un globus.
Fins a quin punt Puigdemont aguantarà la pressió?
El mateix que el president Mas. Pensar que Puigdemont ho farà pitjor és una actitud culé pre-Guardiola. És com fitxar un jugador i pensar: ho farà malament. O com anar 2 a 0 al minut 90 i pensar que perdrem. La generació post-Guardiola, en la mateixa situació, estem segurs que guanyarem. Al nostre país també ens cal aquest post-Guardiolisme, l’esperit Guardiola. Ja sabem que plorant no ens en sortirem. Hem de tenir confiança en el nostre país i en els nostres actius, que són molt potents. El president Puigdemont ho farà tant bé o millor que el president Mas. Segur. Si no, tanquem la barraca, deixem-ho estar.
Però tot i això és una lluita contrarellotge, oi?
Hi ha gent que diu: “Comencem a estar cansats”. Però mirem enrere: 300 anys des del 1714 i 40 anys des de l'inici de la democràcia. I quants en portem amb el procés? Sis. Quanta gent ha hagut de lluitar per arribar a on som des de fa tres segles? Molta! Però vivim en un temps que tot va molt ràpid i ens dóna la sensació que sis anys és una eternitat. Hem de ser conscients del temps que estem vivint. Qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa. Hi ha l’acudit de l’Eugenio que diu: “Dios mío, dame paciencia pero ya”. No és tan fàcil, estem fent un procés d’independència dins d’un marc hostil que és l’espanyol.
CDC procés de refundació: estàs a les travesses per ser una de les cares visibles de la nova Convergència?
El que ha de fer CDC no és un tema de cares. Convergència ha dedicat molt a l’obra de govern i no ho ha estat tant pensant en el partit de portes endins. Hem de mirar els errors i els encerts. Si cal demanar perdó, demanar perdó, si cal felicitar-nos, fer-ho. Un cop tinguem tot això, ja buscarem les persones. Personalment, jo gaudeixo tant amb la gestió de l’ajuntament com amb el partit.
On serem l’1 de gener el 2017 a nivell nacional?
Convencent els catalans que la independència és el millor que pot passar als nostres fills i néts.
És a dir, al mateix punt que som ara.
Bé, amb els arguments debatuts, convencent als catalans a pocs mesos de la votació definitiva sobre la independència.
És a dir, també serem en precampanya.
Serem en l’etapa final de la precampanya per la independència.
Directe.cat
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada