15/05/2016. Franquisme. Joan Lladonet. El secessionista és l’Estat espanyol. Tots els colonitzadors de l’Estat espanyol, tots els que estan d’acord a mantenir per la força i com a territoris seus, els que han estat adquirits per dret de conquesta amb les armes, solen usar el llenguatge com a eina per infondre temor als que ells consideren els seus adversaris [jo crec que s’ha de dir enemics!]

Benvolguts,

Un nou capítol del que n’havíem dit UPM (Una Putada Més). El franquisme continua funcionant com si en Franco no s’hagués mort. De fet com en algun acudit s’expressa, els deixebles ho estan fent millor que el  mateix Franco!

Quan a l’article d’en Joan Lladonet, que ens demostra que El secessionista és l’Estat espanyol, es parla de la Llei, és la seva llei, quan els franquistes, Rajoy, Cospedal, Pedro Sánchez, parlen de la Constitució, de fet parlen de la seva constitució. Quan parlen de la monarquia parlen de la seva monarquia. Quan parlen del Tribunal Constitucional parlen del seu Tribunal Constitucional. Quan parlen del TOP (Tribunal d’Ordre Públic, ara anomenat Audiencia Nacional), parlen del seu TOP. Quan parlen dels 4.000 km d’AVE parlen del seu AVE (a Catalunya hi deuen haver construit uns 200 km, o sigui un 5% dels 4.000, quan proporcionalment a la població o al PIB n’haurien de tocar un 16% o un 25%...).

Després de la guerra d’Espanya contra Catalunya, el PSOE va desaparèixer durant 40 anys. Després de la guerra d’Espanya contra Catalunya les dretes amb els militars, els falangistes, els requetès, els franquistes, els nazis de la Divisió Cóndor, els feixistes italians, els moros, i la supervisió del Vaticà, varen manar, prohibir, ensinistrar, assassinar i robar (era el que sempre havien fet les dretes). Un cop mort el Franco, Caudillo de España por la Gracia de Dios, les dretes es varen muntar un “tinglado” per continuar com si no passés res uns altres 40 anys! Amb el mateix mètode dels Cànovas i Sagasta, però millorat. O sigui que les dretes robaven i les esquerres recollien les molles que queien, que Déu n'hi dó!

El PPSOE va néixer doncs de la Transacció (que no Transició) i d’acord amb en Willy Brandt varen muntar-se tal com hem dit, un “tinglado” anomenat Constitució amb un Borbó que ja era des de feia anys al cap-de-munt de l’exèrcit i al cap-de-munt del Movimiento, i que està dissenyat per tal que els dos partits s’alternessin en el poder indefinidament. Aquest mètode ja se l’havien inventat el Cánovas i el Sagasta i els havia funcionat sempre. El Borbó vigilava i si calia muntava una Dictadura militar com la del Primo de Rivera. Si malgrat tot el poble es “desmadrava”, el caos segons el Rajoy i el Sánchez, tenien l’exèrcit que organitzava una revolucioncita, un Alzamiento. El Borbó supervisava, el Vaticà beneïa els avions italians que venien a bombardejar Catalunya i els capellans beneïen els futurs morts del poble afusellats. Tot lliscava com una seda! 

Que ha canviat res al cap de quaranta anys?

Vegem ara els greuges que té en Lladonet:

15/05/2016. 16:26 H

El secessionista és l’Estat espanyol

Joan Lladonet            

Tots els colonitzadors de l’Estat espanyol, tots els que estan d’acord a mantenir per la força i com a territoris seus, els que han estat adquirits per dret de conquesta amb les armes, 

solen usar el llenguatge com a eina per infondre temor als que ells consideren els seus adversaris [jo crec que s’ha de dir enemics!]. Així no solen parlar massa sobre el tema que hi ha un poble que es vol independitzar o que vol decidir sobre el seu futur.

Ells parlen de secessió, de ruptura, de separació i de sedició.

I sempre tenen a la boca la paraula llei, que, és clar, sempre està de la seva part. La meva aportació a tota aquesta parafernàlia és que els secessionistes, els rupturistes, els separatistes i els sediciosos són els governants de l’Estat espanyol i tota la seva cohort de “palmers” en llenguatge de xou d’impacte.

            Si aquest Estat no fos secessionista hauria admès els diferents pobles que el formen sense voler canviar-los cap característica, ni sense voler esborrar els seus orígens, ni la seva nissaga. Per tant, si mai no els ha acceptat, sinó que els ha forçat a ser iguals que eren ells, usant tota casta de martingales, insults, actuacions prepotents i aires de superioritat, no s’ha d’estranyar si aquests pobles, un dia, volen recobrar la seva llibertat, i especialment, la seva identitat.

            No parlaré de la persecució continuada de les persones dels pobles que pertanyen a aquest Estat, però a diferents nacions, quan aquestes persones l’únic que feien o volien fer era el mateix que diuen la majoria de participants als xous d’impacte, nova carrera inventada a les espanyes, volien ser ells mateixos. Només parlaré d’uns quants exemples que han aparegut aquests dies a les xarxes socials, als mitjans informatius “online”, o als altres, en paper. Són petits botons de mostra, uns quants, dels milers que existeixen:

         

- Es va prohibir al porter del Reial Madrid Kiko Casilla de respondre una pregunta en català a la roda de premsa que es fa després del partit. Aquest atac contra una llengua, que si no fossin

secessionistes, haurien de considerar com a espanyola, ha recorregut el món. Robert Davidson, professor de la Universitat de Toronto, al Canadà, va enviar un correu electrònic al club demanant el següent: Per quina raó no deixau que Casillas parli en català? Què té de dolent que parli una altra llengua? No m’estranya que els catalans vulguin tenir un país propi. Encara els  en culpau tractant-los com els tractau? Sou uns intolerants que feu vergonya. O tot plegat és un residu del passat feixista del Reial Madrid?(És una traducció de l’original anglès). Després de rebre una resposta buida d’arguments, ha volgut enviar la conversa a VilaWeb per fer-la pública, perquè li varen demanar que ho enviàs a un fòrum públic. Era una amenaça per haver-los tractat de feixistes?

            - En Lluís Riba viu a Madrid i ha contat que quan va néixer el seu fill Guillem, el 2006, el va voler inscriure al registre de Torrelodones, a la comunitat de Madrid, i no ho varen voler fer, perquè varen al·legar que no sabien si això era un nom. Va demanar si el podien inscriure com a William i li varen contestar que sí, que li podien posar William o metralladora. Sense comentaris. Al registre civil de Duesaigües (Baix Camp) d’on era la família de sa mare li varen resoldre el problema. Una altra decisió dels funcionaris d’un estat secessionista.

            - La justícia de l’Estat espanyol secessionista farà el ridícul perquè pretén sancionar un vaixell de pesca gallec, el "Cabo Hornos Dos'. El procediment contra els amos de l'embarcació pot arribar fins a una multa de 120.000 euros per haver hissat una bandera gallega més gran que l'espanyola. No es torbaran massa els gallecs a exigir el seu dret a decidir.

            - El CNI (Centre Nacional d’Intel·ligència) ein, ein d’un estat unitarista sol tenir confidents als territoris, que a criteri seu, tenen una població que no està suficientment sotmesa, com és el cas del Principat de Catalunya. Fa anys que els serveis de seguretat de l’Estat tenen com a objectiu desactivar el moviment independentista. Existeix un vídeo on es veu i se sent com s’intenta captar un confident, que havia estat detingut a l’operació Pandora contra els centres socials anarquistes. Se li ofereixen diners, ajuda en el judici i li diuen que existeix molta facilitat per manipular la fiscalia. Si això no és un estat secessionista...?  

Joan Lladonet

Joan A. Forès

Reflexions