A partir de l'informe de la UE sobre la desídia del Gobierno Español en el projecte del Corredor Mediterrani, amb un retard de 30 anys, totes les forces vives comencen a prendre partit. Havíem comentat en apunts anteriors els problemes que Catalunya sempre ha tingut amb les infraestructures ferroviàries i també els tenen el País Valencià, Murcia i Andalusia, encara que com que estaven fins ara abduits pel PPSOE, no s'havien queixat o almenys no havia transcendit als mitjans de comunicació majoritaris. Ara sembla que s'han despertat. En seguirem parlant.
La queixa de la CE i les xifres que han transcendit ens fa veure que fins ara hi havia un gran equívoc entre el que entenia la UE i el que entenia Espanya. Espanya no ha parlat mai dels trens de mercaderies i en canvi la CE com és molt natural només es preocupa dels trens de mercaderies que són els que poden donar força al Corredor Mediterrani i a la relació comercial entre Espanya (de fet entre Catalunya i els Paisos Catalans) i Europa!
Com anirem veient aquests propers dies, aquest equívoc s'ha plantejat perquè Espanya, el PPSOE, el 1986 va embogir i va apostar insensatament per construir milers de quilòmetres de vies (d'ample europeu) amb la intenció de fer-hi circular trens de passatgers AVE (que s'ha demostrat que no eren rendibles i que els pocs passatgers que els usaven no pagaven ni el cost del manteniment), i no es va preocupar de veure si amb aquesta nova infraestructura (els cables de acero de la Maleni) podrien circular-hi trens de mercaderies i a més si hi hauria mercaderies a transportar. D'altra part la UE no es va preocupar en els 30 anys que han transcorregut de supervisar si les vies estaven previstes per suportar el trànsit de mercaderies amb trens de 750 metres que molt aviat passaran a 1500 metres quan les infraestructures de l'AVE només estan previstos per trens de passatgers, d'AVEs, de màxim 500 metres. A més el ridícul és estrepitós perquè a dia d'avui la xarxa d'AVEs és deficitària absolutament, no hi ha cap trajecte (ni Madrid-Sevilla ni Madrid-Barcelona) rendible. I a més Espanya està usant els seus últims recursos abans de la fallida total del país en acabar la infraestructura d'AVE de Madrid a Santiago de Compostela que és doblada de la infraestructura de tren convencional que segons les estadístiques és la infraestructura més infra, més infra en tot d'Espanya ja que és el trajecte més deficitari de tota la xarxa convencional o d'ample ibèric.
I no hem parlat de la coexistència dinàmica en la mateix infraestructura de trens de mercaderies i de trens de bestiar, ai de passatgers! Per Europa tots els trens són d'ample europeu i generalment les infraestructures de mercaderies són diferenciades de les de passatgers, estan doblades vaja. D'altra part els trens de mercaderies són pesats i lents (no es caracteritzen pel nombre de passatgers que pugui portar i de la màxima velocitat que pugui desenvolupar sinó per les tones que pugui transportar. Ja hem explicat més d'un cop que l'invent d'emergència del tercer carril que intenten usar per permetre la circulació simultània dels trens d'ample ibèric i d'ample europeu és un nyap. El tercer carril només permet desviacions en una ma, a la dreta o a l'esquerra. I els trens de mercaderies s'han d'aturar en via auxiliar cada cop que pretengui passar un tren ràpid AVE, sigui a la dreta o a l'esquerra. És per tant gairebé segur que amb la tradicional puntualitat dels trens de passatgers a Espanya, la puntualitat baixarà encara més.
Tanmateix, com la UE indica, el que cal resoldre no és la velocitat i la puntualitat dels AVEs sinó la capacitat per transportar mercaderia, recollir-la de fàbriques i centres logístics i fer-la arribar prioritàriament, sobretot si transporten productes peribles (fruites i verdures fresques) a la destinació, normalment transfronterera...
La queixa de la CE i les xifres que han transcendit ens fa veure que fins ara hi havia un gran equívoc entre el que entenia la UE i el que entenia Espanya. Espanya no ha parlat mai dels trens de mercaderies i en canvi la CE com és molt natural només es preocupa dels trens de mercaderies que són els que poden donar força al Corredor Mediterrani i a la relació comercial entre Espanya (de fet entre Catalunya i els Paisos Catalans) i Europa!
Com anirem veient aquests propers dies, aquest equívoc s'ha plantejat perquè Espanya, el PPSOE, el 1986 va embogir i va apostar insensatament per construir milers de quilòmetres de vies (d'ample europeu) amb la intenció de fer-hi circular trens de passatgers AVE (que s'ha demostrat que no eren rendibles i que els pocs passatgers que els usaven no pagaven ni el cost del manteniment), i no es va preocupar de veure si amb aquesta nova infraestructura (els cables de acero de la Maleni) podrien circular-hi trens de mercaderies i a més si hi hauria mercaderies a transportar. D'altra part la UE no es va preocupar en els 30 anys que han transcorregut de supervisar si les vies estaven previstes per suportar el trànsit de mercaderies amb trens de 750 metres que molt aviat passaran a 1500 metres quan les infraestructures de l'AVE només estan previstos per trens de passatgers, d'AVEs, de màxim 500 metres. A més el ridícul és estrepitós perquè a dia d'avui la xarxa d'AVEs és deficitària absolutament, no hi ha cap trajecte (ni Madrid-Sevilla ni Madrid-Barcelona) rendible. I a més Espanya està usant els seus últims recursos abans de la fallida total del país en acabar la infraestructura d'AVE de Madrid a Santiago de Compostela que és doblada de la infraestructura de tren convencional que segons les estadístiques és la infraestructura més infra, més infra en tot d'Espanya ja que és el trajecte més deficitari de tota la xarxa convencional o d'ample ibèric.
I no hem parlat de la coexistència dinàmica en la mateix infraestructura de trens de mercaderies i de trens de bestiar, ai de passatgers! Per Europa tots els trens són d'ample europeu i generalment les infraestructures de mercaderies són diferenciades de les de passatgers, estan doblades vaja. D'altra part els trens de mercaderies són pesats i lents (no es caracteritzen pel nombre de passatgers que pugui portar i de la màxima velocitat que pugui desenvolupar sinó per les tones que pugui transportar. Ja hem explicat més d'un cop que l'invent d'emergència del tercer carril que intenten usar per permetre la circulació simultània dels trens d'ample ibèric i d'ample europeu és un nyap. El tercer carril només permet desviacions en una ma, a la dreta o a l'esquerra. I els trens de mercaderies s'han d'aturar en via auxiliar cada cop que pretengui passar un tren ràpid AVE, sigui a la dreta o a l'esquerra. És per tant gairebé segur que amb la tradicional puntualitat dels trens de passatgers a Espanya, la puntualitat baixarà encara més.
Tanmateix, com la UE indica, el que cal resoldre no és la velocitat i la puntualitat dels AVEs sinó la capacitat per transportar mercaderia, recollir-la de fàbriques i centres logístics i fer-la arribar prioritàriament, sobretot si transporten productes peribles (fruites i verdures fresques) a la destinació, normalment transfronterera...
25 DE MAIG DE 2016 12:45
H
Puigdemont sobre el Corredor Mediterrani "Hem constatat que estem en temps de descompte"
- El president reclama al govern espanyol que
escolti la veu d'Europa i el consens interregional pel Corredor Mediterrani
ACN Barcelona .- El president de la Generalitat,
Carles Puigdemont, ha reclamat aquest dimecres al govern espanyol que escolti
la veu d'Europa i també el consens interregional que s'ha posicionat a favor
del Corredor Mediterrani, i ha citat el País Valencià, Balears, Múrcia i
Andalusia. En una compareixença sense preguntes després de la reunió de la
Taula Estratègica del corredor, Puigdemont ha celebrat el suport
"transversal" que hi ha a Catalunya per part dels partits i els
agents econòmics i socials, però ha avisat que ara és el moment d'unir forces.
"Estem en temps de descompte i aquesta alerta europea ens ho
confirma", ha apuntat referint-se a l'auditoria feta pública pel Tribunal
de Comptes europeu on es denuncien els retards que pateix aquesta
infraestructura. Puigdemont ha avançat que la reunió de la Taula conjunta amb
el País Valencià tindrà lloc a València.
"Hem constatat que és un moment decisiu i que estem en temps de descompte", ha explicat Puigdemont als mitjans després de la primera reunió de la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani, que ha tingut lloc al Palau de Pedralbes i que ha congregat unes 120 persones entre grups parlamentaris, sindicats, patronals, cambres de comerç, col·legis professionals, universitats, ajuntaments i diputacions.
Puigdemont ha estat el primer a comparèixer després de la trobada, que ha servit per tornar a constatar el consens "transversal", ha dit, que hi ha a Catalunya en defensa d'aquesta infraestructura. Però el president ha volgut destacar també el consens "regional", en referència a l'aposta que també fan pel corredor altres territoris espanyols.
A això li ha sumat també l'últim informe del Tribunal de Comptes europeu, que alerta dels retards en l'execució de les obres del corredor. En concret, segons ha explicat el mateix Puigdemont, l'auditoria revela que si l'any 2009 havien de circular pel tram Perpinyà-Figueres més de 8.000 trens, l'any 2013 només ho feien 931, quan l'objectiu, a més, és que l'any 2019 en circulin gairebé 20.000. "Les xifres són molt eloqüents, i quan parlem que en aquest corredor han de circular en tres anys prop de 20.000 trens i només en circulen menys de mil estem parlant de llocs de treball, de competitivitat de l'economia, de pèrdua d'oportunitats per al nostre teixit econòmic", s'ha queixat.
La propera cita d'aquest full de ruta en defensa del Corredor Mediterrani serà properament, quan es reuneixi la Taula Estratègica conjunta entre Catalunya i el País Valencià, a la qual també s'ha convidat a les Illes Balears. La trobada serà a València i els representants catalans, ha explicat Puigdemont, es desplaçaran simbòlicament en Euromed, passant per 45 quilòmetres de via única. "Es visualitzarà aquest consens interregional i s'enviarà un missatge clar i contundent als estats concernits, sobretot a l'estat espanyol i a la UE. Perquè no sé si és l'última oportunitat, però ho ha de semblar", ha conclòs.
ACN Barcelona
Joan A. Forès
Reflexions
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada