Benvolguts,
En Sergi del Grup d’Opinió
GOAL ens envia, amb paràgrafs degudament marcats en groc, l’opinió del directe.cat sobre la tal Carina Mejias,
amb motiu de la reacció d’odi (en podem dir autoodi?) que la va portar a participar en uns
fils de tweeter d’insults del tipus: "me gustaría ver a
Gabriel Rufián y Joan Tardà en Hospitalet y Cornellà tras su mierda de golpe de
Estado. Degollados" o "En caso de golpe de Estado sobran
farolas en Hospitalet y Cornellà para colgarles”.
Carina Mejias va militar
al PP (1991-2012) i després va passar a C's (des de 2012).
En l’enllaç següent veureu un biòpic que vàrem fer sobre aquesta senyora.
Si us interessa, aneu primer a l’enllaç i després llegiu l’apunt del directe.cat.
Només un paràgraf del biòpic: La Carina
Mejias és filla de militar franquista destinat a Sant Climent (Clemente?)
Sescebes (las Cebollas?) i nascuda a Girona. Està casada amb un altre militar
franquista nascut al País Valencià.
Vegem l’article:
Mejías o la
llavor de l’odi
10/05/2016
Una de les grans virtuts de twitter és que, tard o
d’hora, les piulades acaben mostrant la veritable talla ètica i intel·lectual de
cadascun dels usuaris. Aquest passat cap de setmana hem sabut de quina pasta
està feta Carina Mejías, la presidenta del grup municipal de Ciutadans a
l’Ajuntament de Barcelona.
Tot va començar amb les amenaces de dos
espanyolistes simpatitzants (i potser també militants) de C´s cap els diputats d'ERC,
Joan Tardà i Gabriel Rufián: "En
caso de golpe de Estado sobran farolas en Hospitalet y Cornellà para colgarles”,
diu un dels tweets.
Un altre afegeix que "me gustaría ver a Gabriel Rufián y Joan Tardà en Hospitalet y Cornellà
tras su mierda de golpe de Estado. Degollados". Carina Mejías, ha
participat de la conversa per indicar a aquests dos usuaris, habituals en les
seves converses, que "las noches
del sábado son muy divertidas con vosotros. Pero teneis que reconocer que a
veces sois crueles". Mejías ha acompanyat a aquesta frase amb
diverses emoticones de cares somrients. Més tard, ha escrit que “me parto“ amb els comentaris llegits.
Això va provocar l’enèrgica reacció tant de Tardà:
"Carina Mejías, vols dir que animar gamberros a degollar-nos a Rufián i a
mi mateix és democràticament gaire saludable?", com de Rufián: "Quan
Ciutadans es treu la careta". Alfred Bosch, per la seva banda, ha demanat
també la dimissió de Mejías: “Demanaries la meva dimissió si jo hagués dit
això, i faries bé”.
Per mirar de disculpar-se, amb un cinisme que fa
feredat, com si tot hagués estat fruit d’una “fiebre del sábado noche” la
regidora de Ciutadans a l'Ajuntament de Barcelona ha assegurat que
"els meus comentaris no responien a aquest fil que no vaig llegir complet.
La meva més ferma condemna a qualsevol manifestació de violència". Però una lectura acurada del “fil”
indica que està mentint, encara que hagi intentat esborrar les desafortunades
piulades del seu compte de twitter.
Ciutadans hagués pogut posicionar-se clarament a favor de la no violència condemnant les declaracions i forçant a la dimissió o al cessament de Mejías. Enlloc d’això, el seu líder, Albert Rivera l’ha disculpat malgrat reconèixer “l’error” de la seva regidora. De fet, no és la primera vegada que Mejías dóna mostres de la més absoluta intolerància. En una entrevista al diari Ara del maig passat, va assegurar entre rialles que abans que l’Imax o el Zoo, “enderrocaria el Born Centre Cultural, per partidista”.
És ben
curiós que un dels insults que els de Ciudadanos empren més contra els independentistes és el de “talibans”.
En canvi, és des de l’espanyolisme radical que representa electoralment C’s que
es fan propostes d’arrasar jaciments arqueològics, degollar innocents o penjar
dissidents dels fanals: el mateix van fer els talibans amb el president afganès
Najibullah. Són precisament ells els que semblen voler aplicar les atrocitats
de manual del bon talibà sobre els sobiranistes, per desgràcia tan acostumats a
somriure i posar l’altra galta davant les amenaces i provocacions dels
violents.
Mejías, com
altres dirigents de C’s i el PP, davant la impotència de veure que una majoria
de catalans ja han decidit emprendre el seu propi camí al marge de l’estat
espanyol, han optat per provar de sembrar la llavor de l’odi a casa nostra. Qui
sap si algun dia no recolliran ells mateixos els fruits amargs del que
matusserament estan avui conreant.
Directe.cat
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada