Benvolguts,
Per manca de temps no
parlem massa sovint d’en Francesc Roca i Rosell, professor de política
econòmica de la UB i divulgador polifacètic de tot el que està relacionat amb disciplines
com l’economia, la docència, la industria, els llibres, la història i un mix de
totes elles. Tot sovint els seus articles comenten dos temes, un amb molta
intensitat i un altre més accessori. Avui us presentem el seu article del 14 de
febrer, La
burgesia madrilenya, amb
el ben entès que tots són aprofitables i prèviament i a tall d’exemple us
mostrem les seves col·laboracions a L’Econòmic
del PuntAvui, dels darrers dos mesos:
Al 1620, Francesc Soler,
professor de la Universitat de Perpinyà, en un llibre editat a Barcelona, es
feia una pregunta: “Quina ciutat del món hi ha que no haja forasters?”
...
8
maig 2016
El 1986, Òmnium
Cultural i el diari Avui van traduir i editar en anglès i català: The case of
Catalonia / El cas de Catalunya, un llibre que s'havia escrit i publicat a Nova
York el 1945. Era un text... ...
10
abril 2016
Gràcies al
catàleg en línia WorldCat Identities podem conèixer moltes coses sobre la
societat catalana i sobre qualsevol societat del món. Per exemple, podem clicar
un per un els 300 noms de la llista... ...
13
març 2016
La idea de
l'economista H.J. Chang que tots els països que han crescut és perquè s'han
industrialitzat i que no hi ha cap indústria que avanci sense protecció
aranzelària, és una vella idea. Els...
14
febrer 2016
De fet quan, al
1816, Eudald Jaumeandreu presenta, al seu llibre Economia política, la
geografia del poder econòmic a les Espanyes, dibuixa un mapa destinat a una
llarga durada. L'Espanya que ha rebut... ...
10
gener 2016
D'ençà de les
revolucions liberals i democràtiques del segle XIX, tots els països industrials
avançats han anat creant, seguint, itineraris ben diversos, tot tipus de museus.
Per exemple, els museus... ...
20
desembre 2015
“Catalunya ha de
sanejar l'administració espanyola, exigint en les seves oficines, públiques o
privades, la més rigorosa moralitat”, declarava, al 1887, l'enginyer Pau Sans i
Guitart, directiu de...
13
desembre 2015
Nosaltres, els
catalans, som una societat (no pas l'única, és clar) schumpeteriana? És a dir:
una societat que funciona, sense saber-ho, seguint les formes de comportament
que l'economista Joseph A.... ...
6
desembre 2015
La idea de “poder
compensador” de l'economista canadenc/nord-americà John K. Galbraith ha anat bé
per explicar com la lenta desconstrucció (iniciada, a Europa, als segles
XIII-XIV) del sistema feudal... ...
29
novembre 2015
Un inconvenient
greu de l'economia com a ciència és la no-existència d'un sol enfocament
universalment vàlid, d'un sol cos teòric. El que hi ha és una certa diversitat
d'opcions teòriques, que són,... ...
22
novembre 2015
El cas de
l'editor empordanès Manuel Costa-Pau (nascut a Garriguella el 1936) és un bon
exemple d'un fet prou generalitzat a les terres catalanes, o és un cas
singular, excepcional? Aquesta pregunta... ...
15
novembre 2015
El 1892, la
Diputació de Barcelona, fent una de les funcions d' “estructura d'estat”, va
finançar un viatge d'estudi a una comissió obrera catalana a l'Exposició
Universal de Chicago. La comissió...
8
novembre 2015
Pel que respecta a l’article d'avui,
que és tot interessant, fixem-nos en un detall curiós (o no?!):
Quan parla d’exposicions
al Museo del Prado, que com tots sabem les paguem “todos los españoles” amb les
nostres contribucions i el nostre espoli fiscal de 16.000M€ cada any des de sempre, en
Francesc Roca explica que l'exposició actual inclou:
una re-interpretació de les cultures antigues a la Península
ibèrica (a la nova presentació del Museo Arqueológico Nacional), que exclou, però, la cultura
catalana.
És una curiositat? O és un descuit del comissari de l’exposició? O està fet exprés
perquè la cultura catalana no deu formar part de la cultura
espanyola? O és que potser Catalunya no
té cultura antiga perquè com diu algun
bandarra del Gobierno, Cataluña no existe más
que a partir de la Constitución del 1978!
La burgesia
madrilenya
10/01/16 02:00 - Professor de Política
Econòmica UB - Francesc Roca
Pel que fa a les idees econòmiques, això és el que
expliquen Thomas Baumert i Luis Perdices en un llibre curiós: ‘La hora de los
economistas' (2010), que inclou entrevistes a “40 economistes que han
contribuït a la modernització de l'economia espanyola”. De fet, la contribució
catalana continua essent important, car 16 d'aquests 40 eren/són catalans
El Museu del Prado és un dels més visitats de Madrid.Foto: Arxiu.
De fet quan, al 1816, Eudald Jaumeandreu presenta,
al seu llibre Economia política, la geografia
del poder econòmic a les Espanyes, dibuixa un mapa destinat a una llarga
durada.
L'Espanya
que ha rebut l'or d'Amèrica, que és Andalusia, Extremadura i les Castelles, és
l'Espanya pobra. I l'Espanya sense l'or d'Amèrica, que és
“Múrcia, València, Catalunya, Guipúscoa i Galícia”, és “la més pròspera”.
I, dues dècades abans de la Revolució industrial
de les màquines de vapor, afegeix : “la seva riquesa … es deu a la seva indústria”.
Aquest model territorial ha travessat dos segles.
Però, al 2016,
sembla haver canviat un xic. Quan Jaumeandreu publica el seu llibre, Madrid no és, encara,
una ciutat industrial. A partir de la
foneria dels Bonaplata (1837), o, si es vol, de la gran fàbrica de calçat
de Josep Soldevila (1873), a Madrid s'inicia un cert desplegament
industrial. La proposta de reforma urbana d'Ildefons Cerdà de 1862 té,
justament, aquest objectiu: transformar Madrid en una ciutat industrial
connectada amb un nou mitjà de transport, el ferrocarril, amb tres ports de
mar: Alacant, València i Barcelona (vg. L'Econòmic, 19 i 26/5/2012).
Al 1931, Josep Pla observa grans canvis: “Feia
onze anys que no havia estat a Madrid. Tot està desconegut, transformat … era
una ciutat provinciana, sense confort, de caserons amples i baixos, … Avui
Madrid té tot l'aspecte extern d'una ciutat moderna. La gent ha agafat un aire
esportiu… a Madrid tot vol ésser modern i americà.” Aquesta modernitat és
visible en tots els terrenys. Després del 39, hi ha un retrocés, però els
avenços de l'economia de Madrid ja són irreversibles.
Pel que fa a les idees econòmiques, això és el que
expliquen Thomas Baumert i Luis Perdices en un llibre curiós: La
hora de los economistas (2010), que inclou entrevistes a “40 economistes
que han contribuït a la modernització de l'economia espanyola”. De fet, la contribució catalana continua essent important,
car 16 d'aquests 40 eren/són catalans [40%].
Aquesta modernització ha tardat: la burgesia
madrilenya ha estat molt/massa lligada als
aparells d'un estat en què els hàbits democràtics eren (són, encara) minsos. A partir del 2000, però, hi ha pistes de
canvis:
1) el creixement relatiu de les exportacions de
Madrid,
2) la consolidació del públic de les exposicions i
els museus,
3) la fi del bipartidisme.
Vegem-ho:
1) Madrid ha esdevingut la segona regió
exportadora de l'Estat espanyol. Amb un 10% de les exportacions espanyoles del 2010
(lluny, però, de Catalunya, la primera regió exportadora, que en té un 26%).
2) Les grans exposicions de Madrid són equivalents
al que ha anat proposant la burgesia culta d'altres latituds, tot i que el seu
finançament és bàsicament públic. Al gener del 2016: el xoc Egipte-Roma (al Centre
Canal), Ingres (a El Prado-Louvre), Alvar Aalto (a CaixaForum), la cartografia
nàutica renaixentista (al Museu Naval), una re-interpretació de les cultures antigues a la Península
ibèrica (a la nova presentació del Museo Arqueológico Nacional), que exclou, però,
la cultura catalana.
3) La burgesia madrilenya ha saltat a la modernitat del
pluripartidisme. Amb, en el cas de Podemos, un partit obert a la necessitat de
fer un referèndum a Catalunya.
Dos economistes liberals
Entre els 40 economistes triats que han contribuït
més a modernitzar l'economia espanyola, els dos més citats en tots els
rànquings de publicacions acadèmiques del món són, segons Baumert-Perdices, dos catalans:
Andreu Mas-Colell i Xavier Sala Martín. A més dels seus lligams amb algunes
universitats dels EUA, un i altre
tenen en comú una opció liberal que contempla els estats com a fruit de la suma
de decisions individuals expressades en vots (i
no com a resultat de guerres i ocupacions militars). Segons ells, la modernització de l'economia no ha
d'implicar forçosament el manteniment de les delimitacions dels vells (i,
sovint, obsolets) estats del XIX.
Francesc Roca
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada