Benvolguts,
En Pere Cardús ha
publicat un article al Vilaweb de títol La frase de Colau que ha de tenir
conseqüències.
Com que no sabia de quina frase ens parlava, he
cercat articles que em poguessin aclarir les idees. He trobat un article d’en
Bernat Ferrer de l’any passat, del 18/02/2015, o sigui del temps de campanya de títol Barcelona en Comú presenta el seu "pla de xoc" per als primers mesos de mandat, que contraposa a la "deriva especuladora de Trias..." (recordeu aquella frase d’una
ex-diputada d’ERC que diu que “en campanya
tot s’hi val”...)
I he trobat un article actual de Marta Escobar del 25/05/2016, de títol Ada Colau, un any després.
Sense haver encertat la frase exacta, encara que
havent comprovat que l’Ada Colau ha rebut “un bany
de realisme”, en aquest any de
govern, us ofereixo els tres articles d’opinió:
1. Barcelona en
Comú presenta el seu "pla de xoc" per als primers mesos de mandat,
que contraposa a la "deriva especuladora de Trias"
Bernat Ferrer | 18/02/2015 a les 12:00h
La llista que
encapçalarà Ada Colau a les eleccions municipals del 24 de maig, Barcelona en
Comú, s'ha compromès a "crear 2.500 llocs de treball" durant els sis
i vuit primers mesos de mandat, en cas de ser escollida alcaldessa de
Barcelona, així com l'establiment d'una "renda municipal
complementària" que permeti a tots els barcelonins arribar al 570 euros. Aquestes
són dues de les 30
propostes que incorpora el Pla de Xoc que la candidatura ha donat a conèixer
aquest dimecres, i que calcula que tindria un cost aproximat d'uns 160
milions d'euros, a aplicar durant l'últim trimestre d'enguany i el primer semestre del 2016.
"És una quantitat
raonable, tenint en compte que el pressupost municipal és de 2.300 milions
d'euros", ha sentenciat.
Segons Colau, "Barcelona té capacitat econòmica" per atendre les persones i els barris més vulnerables. "El que es tracta és de reorientar les partides", sosté, davant la "deriva especuladora de Trias". I, de fet, es compromet a fer-ho de cop ja durant el primer mig any de govern. "Barcelona és una ciutat amb recursos, però cada cop més mal repartits. Creix la pobresa, mantenim 100.000 persones aturades, es cronifica la pobresa... Cada cop tenim una ciutat més empobrida, més mercantilitzada", ha denunciat.
A tall d'exemple, Barcelona en Comú denuncia els 16 milions d'euros que el consistori atorga al Circuit de Montmeló, el 16 milions més dedicats a "l'embelliment de les avingudes de luxe", els 27,5 dedicats a òrgans de govern, els 13 dedicats "a publicitat i propaganda", rediscuteix les concessions municipals fetes al turisme d'alt standing i a la Marina de Luxe del Port Vell...
Davant de tot això, Colau proposa un pla de xoc que creï "ocupació digna, dignificant el model productiu", que garanteixi "drets socials bàsics", que "revisi privatitzacions i projectes contraris al bé comú" i que auditi el consistori i "acabi amb els privilegis".
Discussió sobre la renda mínima
La proposta d'una "renda municipal complementària" que permeti a tots els barcelonins arribar al 570 euros és una de les que "més discussió ha generat" en el si de la candidatura, ha reconegut el coordinador del pla, Gerardo Pisarello. "Plantegem és avançar cap a criteris d'empadronament raonables. Encara ho estem estudiant, ho tenim obert, però el model vindria a ser el de la Diputació Foral de Guipúscoa, a partir d'un empadronament de tres mesos", ha concretat.
Preguntats sobre la por a un possible "efecte crida" de la mesura, Colau ha respost: "Veig molt limitat l'efecte crida que podria tenir. Estem parlant de 570 euros, no de privilegis. Són mínims de subsistència. Perquè, o garantim els drets bàsics, o no els garantim. Si som demòcrates i defensem els drets humans, els hem de defensar sense excepció."
Quant als 2.500 llocs de treball "en un sentit social" a crear en mig any, Pisarello ha assegurat que hi destinarien una partida inicial de 50 milions d'euros. Tot amb tot, no ha concretat si serien llocs de feina públics o privats, sinó més aviat "programes de formació i creació indirecta d'ocupació". "No parlem necessàriament d'ocupació pública", ha exposat tot seguit, per acabar apuntant que un dels àmbits en què es podria crear aquesta ocupació és el de la "rehabilitació energètica d'habitatges".
"Un pla ambiciós"
"Una ciutat empobrida, mercantilitzada... no és una ciutat segura. El pla prioritza les persones i els barris més vulnerables, cal reorientar les prioritats del pressupost municipal. Perquè tenim la sensació que estem perdent la ciutat, i la volem recuperar per a tothom", ha sentenciat Colau.
"Aquest pla és ambiciós, perquè toca temes fonamentals de la ciutat, però és perfectament factible", ha conclòs.
Segons Colau, "Barcelona té capacitat econòmica" per atendre les persones i els barris més vulnerables. "El que es tracta és de reorientar les partides", sosté, davant la "deriva especuladora de Trias". I, de fet, es compromet a fer-ho de cop ja durant el primer mig any de govern. "Barcelona és una ciutat amb recursos, però cada cop més mal repartits. Creix la pobresa, mantenim 100.000 persones aturades, es cronifica la pobresa... Cada cop tenim una ciutat més empobrida, més mercantilitzada", ha denunciat.
A tall d'exemple, Barcelona en Comú denuncia els 16 milions d'euros que el consistori atorga al Circuit de Montmeló, el 16 milions més dedicats a "l'embelliment de les avingudes de luxe", els 27,5 dedicats a òrgans de govern, els 13 dedicats "a publicitat i propaganda", rediscuteix les concessions municipals fetes al turisme d'alt standing i a la Marina de Luxe del Port Vell...
Davant de tot això, Colau proposa un pla de xoc que creï "ocupació digna, dignificant el model productiu", que garanteixi "drets socials bàsics", que "revisi privatitzacions i projectes contraris al bé comú" i que auditi el consistori i "acabi amb els privilegis".
Discussió sobre la renda mínima
La proposta d'una "renda municipal complementària" que permeti a tots els barcelonins arribar al 570 euros és una de les que "més discussió ha generat" en el si de la candidatura, ha reconegut el coordinador del pla, Gerardo Pisarello. "Plantegem és avançar cap a criteris d'empadronament raonables. Encara ho estem estudiant, ho tenim obert, però el model vindria a ser el de la Diputació Foral de Guipúscoa, a partir d'un empadronament de tres mesos", ha concretat.
Preguntats sobre la por a un possible "efecte crida" de la mesura, Colau ha respost: "Veig molt limitat l'efecte crida que podria tenir. Estem parlant de 570 euros, no de privilegis. Són mínims de subsistència. Perquè, o garantim els drets bàsics, o no els garantim. Si som demòcrates i defensem els drets humans, els hem de defensar sense excepció."
Quant als 2.500 llocs de treball "en un sentit social" a crear en mig any, Pisarello ha assegurat que hi destinarien una partida inicial de 50 milions d'euros. Tot amb tot, no ha concretat si serien llocs de feina públics o privats, sinó més aviat "programes de formació i creació indirecta d'ocupació". "No parlem necessàriament d'ocupació pública", ha exposat tot seguit, per acabar apuntant que un dels àmbits en què es podria crear aquesta ocupació és el de la "rehabilitació energètica d'habitatges".
"Un pla ambiciós"
"Una ciutat empobrida, mercantilitzada... no és una ciutat segura. El pla prioritza les persones i els barris més vulnerables, cal reorientar les prioritats del pressupost municipal. Perquè tenim la sensació que estem perdent la ciutat, i la volem recuperar per a tothom", ha sentenciat Colau.
"Aquest pla és ambiciós, perquè toca temes fonamentals de la ciutat, però és perfectament factible", ha conclòs.
Bernat Ferrer
Uns tasts de notícies i opinions:
BALANÇ DE GOVERN
2. Ada Colau, un
any després
Marta Escobar Martí
Foto: BComú
Foto: BComú
Barcelona. Dimarts, 24 de maig de 2016
"Quan assumeixes
responsabilitats, entens la complexitat de moltes coses que abans no
entenies". Aquesta és la frase que
resumeix el primer any de govern d'Ada Colau, que ha admès a RAC1 el dia de l'aniversari de les
eleccions municipals en què va sortir elegida, que ara "tendeixes a
empatitzar amb qualsevol alcalde o alcaldessa perquè es demana molt als
ajuntaments".
Colau ha felicitat "modestament" el seu govern perquè, malgrat estar en minoria, han "posat
en marxa polítiques de canvi en
totes les esferes" i s'ha mostrat agraïda a les esquerres per
donar suport a diverses
iniciatives que el seu govern ha
presentat, com
aturar la
"forta" pujada de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI), crear "més
empreses que mai a Barcelona", incrementar les exportacions i reduir l’atur, encara que "no suficient".
"És per fer aquestes polítiques que ens han
votat", ha volgut recordar per deixar clar que la ciutadania va votar
també altres forces i que, per això, "hem de buscar el màxim
d'aliances".
Confiança en la Urbana
Després de la crisi oberta dins el cos de la Guàrdia
Urbana quan Colau va entrar al govern, en què molts agents es van
mostrar descontents per la seva presència, i després que en el seu primer acte
oficial el juliol de l'any passat admetés que n'hi ha que "porten anys deixant-se la pell al servei
d'aquesta ciutat", avui l'alcaldessa ha reconegut que confia en
ells i que, en aquest any d'aprenentatge, "ells han notat que ens hi hem apropat i jo he vist
molta de la feina invisible que fan, que és quotidiana i poc reconeguda".
Amb aquestes meloses paraules, Colau s'ha
mostrat esperançada amb què els agents no convoquin una vaga contra el seu
govern, després que el tercer
tinent d'alcalde, Jaume Asens, truqués divendres passat l'advocada
del policia ferit per instar-la a no demanar presó pel manter que el va
agredir. A més,
ha deixat clar que ella no demanarà que dimiteixi perquè no té constància que
s'hagi "extralimitat" de les seves funcions.
Ara bé. Sí que ha reconegut que "el que potser ha estat un error
és que s’hagi implicat un tinent d’alcalde i no una persona dels serveis
jurídics" i ha aprofitat per,
altra vegada, condemnar
la venda ambulant de productes il·legals.
Carrers pacificats
Un dels objectius del govern de Colau és millorar
tant el transport públic com els carrils bici, així com treballar amb
"carrers pacificats". Un punt calent que porta cua al consistori és
la normativa de les terrasses,
on estan buscant una alternativa que "satisfaci" tots els
agents, tot i que, de moment, encara no s'hagi resolt.
Un altre dels escenaris amb què treballen és el
del comerç de proximitat.
Consideren que "és un model a enfortir, conservar i apoderar" i li
atribueixen gran part de l'activitat econòmica de la ciutat així com de creació
d'ocupació. Per
això no donaran cap tipus de suport a la construcció de grans superfícies
comercials, que l'únic que fan és "atemptar contra el model de
ciutat".
El turisme és una altra qüestió
que centra l'atenció del govern municipal. "Hem de cuidar-lo i fer-lo sostenible" perquè és un
"gran actiu" de Barcelona, ha assegurat Colau, i ha animat els
barcelonins a "donar usos ciutadans" a Les Rambles "perquè no es
banalitzi la seva essència", ja que és un dels grans atractius internacionals
de la ciutat comtal.
Paper lamentable de l'Estat
La qüestió dels refugiats preocupa,
i molt, Colau, que troba "vergonyós" i "indignant" que
només en vinguin deu a Catalunya que se sumen als altres deu que aniran a la
resta de l'Estat.
"És evident que podem acollir molt més i si
ens ho repartíssim seria sostenible per tothom", ha volgut deixar clar,
però s'ha lamentat que si això no és així és perquè, tot i que estan intentant
acollir-los per la via del visat humanitari, l'Estat no els el
concedeix, que és qui ho ha de fer.
Per això, i provant de mesurar les seves
paraules, ha titllat el paper de l'Estat de "més que lamentable" per les
"excuses burocràtiques" que es guarda sota la màniga per
tal de no acollir-los "mentre la gent està allà en les condicions que
està". "Tenim l’obligació jurídica d’atendre a aquestes
persones, no només moral", ha recordat.
Marta Escobar
En Pere Cardús atribueix
a l’Ada Colau aquesta frase: «Ja sé que aquestes dues propostes no me les comprarà ningú. Els
afectats, els partits, segur que no. Ni tampoc cap dels moviments 'de base'»
No sé de quina època són, suposo que en campanya l’any
passat, però no he trobat ni la frase ni trossos de la frase, tanmateix és la
frase que vertebra l’article d’en Pere Cardús i pel seu innegable interès així
el publico:
3.
La frase de
Colau que ha de tenir conseqüències
«Ja sé que aquestes dues propostes no me les
comprarà ningú. Els afectats, els partits, segur que no. Ni tampoc cap dels
moviments 'de base'»
25.05.2016 22:00
‘Quan assumeixes
responsabilitats de govern, entens la complexitat de moltes coses que abans no
entenies.’ No és l’avi que alliçona el nét. Ni la mare que conversa
amb la filla adolescent. Tampoc no és Jordi Pujol parlant amb un candidat jove
de la CUP de Riudellots una tarda calorosa d’estiu. És una reflexió feta per la
gran promesa de la nova política a la ràdio més escoltada de Catalunya. Una
reflexió arran dels conflictes que aquests dies han marcat l’actualitat de
Barcelona. Ada
Colau, que havia arribat a l’ajuntament de la capital per fer-ne fora la màfia i tornar-ne el govern al poble. Barcelona en Comú, que havia guanyat les eleccions del canvi després de 32 anys de PSC i 4 de CiU.
No m’interessa avui entrar en les contradiccions
de Colau i del projecte de ‘canvi’ de BComú,
absolutament fracassat amb l’entrada del poder de sempre al govern municipal
(amb el suport de la CUP per a
aprovar els comptes, aquí sí). Em sembla interessant de destacar el sentit de
la frase de Colau. Perquè és més significativa que no sembla.
Quants llibres i articles i estudis s’han fet
sobre la crisi de la política? Una pila. Quantes teories s’han fet sobre la fi
de la política tradicional i l’auge de la ‘nova política’? Un munt. Quants
moviments de base per a capgirar-ho tot i tornar la democràcia a la democràcia
s’han creat i han merescut l’atenció desproporcionada dels mitjans de
comunicació? Un pilot. Quants d’aquests moviments ‘de base’ han canviat res de
significatiu quan han arribat a governar?
Què passa? Quin és el problema? Que la crítica
desmesurada, exagerada i descarnada és gratuïta. Ningú no demana cap prova de
res quan es tracta d’envestir. De fet, als mitjans ja els agrada trobar algú
que estripi i digui que ‘tot està fatal’
(lema d’una pancarta) o que ‘el carrer
és nostre’ (una altra pancarta) o que ‘farem
fora la màfia’ (una altra). Però quan s’ha de passar de canalitzar la
indignació cap a l’acció de govern i la responsabilitat de fer rutllar un
ajuntament o qualsevol altra institució política, la cosa es complica una mica.
Aleshores les pancartes no serveixen de res. Aquells lemes xoquen amb realitats
molt més complexes. Qualsevol declaració o decisió passa a tenir unes
conseqüències. I tot allò que abans sortia gratuït i els mitjans amplificaven
amb alegria, ara surt molt car. I els mitjans ja no riuen totes les gràcies. Ni
tampoc els ciutadans que t’havien acompanyat en la manifestació rere la
pancarta.
La meva pregunta és: d’això només te n’adones quan ‘assumeixes
responsabilitats de govern’? Si t’interessa
la política i canviar les coses que es fan malament (moltes), no te n’havies d’haver adonat abans? No ho veies o no ho
volies veure? Si ho haguessis vist i haguessis modulat les teves proclames, hauries pogut guanyar unes eleccions?
Reconec que una part de la proposta que ara faré
és impracticable. Però em serveix per a fer-me entendre. I si cada cinc anys, en el període d’un any, tots els grups municipals
o parlamentaris passessin pel govern? És a dir, quatre anys de govern del
guanyador i un any de propina que quedaria repartit entre tots els grups amb
representació. Que tots haguessin de gestionar els conflictes, els equilibris,
les pressions, els dèficits, les precarietats i les tensions pròpies de
qualsevol societat humana. Res, tan sols uns mesos. Potser serviria perquè tothom s’adonés de
la complexitat amb la vara de batlle als dits.
Ja sé que seria un bon desgavell. Potser es podria
fer d’alguna altra manera. Però sí que hi ha una cosa que seria fàcil
d’aplicar, almenys a escala del Parlament de Catalunya (i penso que també a
escala municipal): que tots els grups polítics haguessin de presentar una
proposta de comptes anuals. Que tots els qui
volguessin participar en el debat sobre els comptes tinguessin la
responsabilitat de quadrar xifres i demostrar d’on traurien els diners per fer
tot allò que diuen que s’hauria de fer. I
que ningú que no expliqués d’on sortirien els diners no pogués intervenir al
debat. Perquè, altrament, la política es converteix en un circ on tothom pot
dir qualsevol cosa sense demostrar-ne la solvència.
Són només propostes. Ja sé que no me les comprarà ningú. Els afectats, els partits, segur que no.
Ni tampoc cap dels moviments ‘de base’ que es creen per tombar la truita. Però quan sents
frases com la de Colau penses que ens falta molta solvència, molta més seriositat i uns
mitjans molt més exigents amb aquells a qui donen veu i, especialment, a qui
fan d’altaveu.
@PereCardus, periodista
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada