Benvolguts,
Som en un cercle
viciós... Oi que no calen gaires explicacions?
Tanmateix, ho exemplifico amb dos o tres contes:
·
Quan jo era
jove corria per l’internet de l’època (el boca-orella) una història d’un salvador
de masses il·luminat que en l’incendi d’un teatre i quan la gent
comença a esverar-se buscant la sortida, ell surt a l’escenari dient que és
“l’Home del Pífano” i convenç als espectadors que no es moguin. La gent
l’obeeix i en lloc de morir aixafats moren cremats mentre van escoltant l’Home
del Pífano que van dient: No us mogueu! Creieu-me, jo soc l’”Home
del Pífano” i us salvaré...
·
Una altra
història d’enganyifa no col·lectiva sinó individual és la del poblet
(Vallfogona segons la tradició popular) amb una noia solterona (ja sé que és
políticament incorrecte però és tal com la meva àvia l’explicava) que cada dia
se’n va a resar a l’església i demana a la marededéu que li trobi un noi, un
promès. L’escolanet que és un trapella, s’amaga darrera l’estàtua de la
marededéu i fent veure que és el noi a la falda de la marededéu li diu cada
dia: No és hora encara...No és hora encara...Al cap d’un temps, la noia tipa de demanar i no obtenir, quan sent la veu
de No és hora encara... li respon: Calleu vos, petit merdós i deixeu dir a la vostra mare que
sap més que vos!!!
·
També crec que s'ha de citar un fragment de l'apunt:
També crec que s'ha de citar un fragment de l'apunt:
que té una
total similitud amb l'esquema de l'article que comentem:
Dins del comentari a aquest article d’en Joan Tardà del 2012 hi
trobem el paràgraf:
El nacionalisme
espanyol ens roba compulsivament, sense fer res. Només ha de deixar de fer!
En aquest cas es tracta del trist afer
dels papers de Salamanca (obtinguts pel “Justo derecho de conquista”, cita
provinent del Decret de Nova Planta, i exalçat pel novel·lista espanyol Gonzalo
Torrente Ballester1), que fa anys que Madrid els va deixant anar
en comptagotes seguint l’esquema que ahir jo exposava: Catalunya reclama el que
és seu. Ells no es mouen. Catalunya
va als tribunals. Si fallen a favor nostre ells
no mouen peça. Es va al Suprem o al Constitucional. Si fallen a
favor nostre no fan res. Si canvien
els governs de Madrid, tots portats per nacionalistes espanyols l’assumpte es retarda un parell d’anys. Si hi ha
eleccions on sigui l’assumpte es retarda.
Sempre cal tornar a començar talment com en el Mite de Síssif o
en el Dia de la marmota. I en Tardà encara creu que el PP els
retornarà de seguida tots els “papers que falten”. Ocellet!
Com es pot veure, mateixa estratègia, que consisteix a no actuar encara que "caigan chuzos
de punta".
Un exemple genial d'en Ferreres és el seguent:
Un exemple genial d'en Ferreres és el seguent:
Vegem doncs la Nefasta estratègia d'En Comú Podem
en un senzill gràfic:
5 De Maig 2016
Gràfic sobre En Comú Podem
Corre per la xarxa un senzill gràfic que
explica a la perfecció l'estratègia d'En Comú Podem respecte a la relació que
ha de tenir Catalunya amb Espanya. És entenedor i clarificador, ideal per
aquells que encara tinguin algun dubte del seu funcionament.
Es tracta de demanar a Espanya que ens deixi
decidir. Llavors Espanya ens diu que no podem decidir. En Comú Podem demana un
esforç als catalans perquè atorguin confiança a què el govern espanyol
canviarà. Si això passa, es torna a demanar a Espanya que ens deixi decidir.
Espanya ens diu que no... i un cicle infinit que ja dura més de 300 anys.
Ideal per a mostrar als indecisos o aquells que ja
no tenen paraules per a defensar l'estratègia ambigua d'En Comú Podem...
Directe.cat
Joan A. Forès
Reflexions
a
a
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada