Benvolguts,
En Jofre Llombart ens presenta un bon
exercici de documentació o recopilació. Molt interessant.
Jo hi afegiria altres
propostes com fer una normativa per tots els canals de televisió que es poden
sintonitzar a Catalunya i als altres territoris de llengua catalana, per tal
que assegurin que com a mínim la meitat del temps d’emissió serà en català!
Encara que es podria
crear aquest programa que suggereix en Llompart, caldrien molts diners per
promocionar-lo, però es podria suggerir que l’incloguin al seu programa a altres
partits independentistes o no, com ERC o CDC o Solidaritat que estan preguntant
als seus adherits i simpatitzants si volen participar en la contesa, o fins i
tot a CSQP si obtenen el permís dels seus amos de Podemos (no cal dir que són
indepes...)
Exclusiva: el
programa electoral de CNEP (Catalunya no es pot)
"Un dels arguments més recurrents en contra de l'independentisme és que els seus promotors no es preocupen dels problemes reals de la gent"
per Jofre Llombart
29 d' Abril 2016 a les 20.10 h
Aquí el teniu:
Cobrar un impost als bancs per a grans fortunes
Protegir els ciutadans que han estat estafats per hipoteques o preferents.
Garantir que les famílies pobres tinguin llum, aigua i gas els mesos d'hivern.
Cobrar un impost per cada pis buit i dedicar-lo a lloguer social.
Decidir els horaris dels comerços.
Decidir a quines zones es poden construir superfícies comercials superiors als 2.500 metres quadrats.
Fer polítiques d'igualtat entre homes i dones.
Decidir quina és la llengua vehicular a l'escola.
Gestionar el procés de matriculació de la nova Formació Professional.
Cobrar un impost a les centrals nuclears i destinar-ne l'import a la protecció ambiental.
Prohibir el fracking.
Crear una Agència Tributària per canalitzar els impostos que paguen els catalans.
Encomanar al Síndic de Greuges que investigui casos de tortura.
Cobrar una taxa a les operadores d'Internet per dedicar-lo a la cultura.
Sancionar les cadenes de televisió que emetin continguts inapropiats.
Decidir quins pobles es mereixen ser municipi o no.
Tenir relacions bilaterals amb altres estats.
Tenir un conseller d'Afers Exteriors.
Convocar consultes.
Fer declaracions polítiques sobre el futur de Catalunya en seu parlamentària.
Crear una comissió parlamentària per pensar com es vol que sigui el futur de Catalunya.
Dir que Catalunya és una nació amb dret a decidir.
Doncs no, encara que ho pugui semblar, no són les propostes electorals de cap partit.
Són les polítiques aprovades a Catalunya i paralitzades pel Tribunal Constitucional ja sigui en sentència ferma o de manera preventiva.
Cal recordar que quan la Generalitat recorre una llei espanyola, la llei continua vigent fins que hi ha sentència (poden passar anys). En canvi, quan el govern espanyol recorre una llei del Parlament, la llei queda automàticament paralitzada mentre dura la deliberació.
Un dels arguments més recurrents en contra de l'independentisme és que els seus promotors (com si en fossin només dos o tres tancats en un despatx des d'on teledirigeixen a la massa aborregada) no es preocupen dels problemes reals de la gent. Bé doncs, des que va començar el procés amb aquella manifestació de l'Onze de Setembre del 2012 i fins avui hem descobert que a Catalunya se li ha intentat impedir aplicar la llista que inicia aquest article. Només és la llista dels últims quatre anys. La que resumiria els 34 anys anteriors (del 1978 al 2012) ocupa cinc vegades més i també afecta quasi tots els... problemes reals de la gent.
Garantir que les famílies pobres tinguin llum, aigua i gas els mesos d'hivern.
Cobrar un impost per cada pis buit i dedicar-lo a lloguer social.
Decidir els horaris dels comerços.
Decidir a quines zones es poden construir superfícies comercials superiors als 2.500 metres quadrats.
Fer polítiques d'igualtat entre homes i dones.
Decidir quina és la llengua vehicular a l'escola.
Gestionar el procés de matriculació de la nova Formació Professional.
Cobrar un impost a les centrals nuclears i destinar-ne l'import a la protecció ambiental.
Prohibir el fracking.
Crear una Agència Tributària per canalitzar els impostos que paguen els catalans.
Encomanar al Síndic de Greuges que investigui casos de tortura.
Cobrar una taxa a les operadores d'Internet per dedicar-lo a la cultura.
Sancionar les cadenes de televisió que emetin continguts inapropiats.
Decidir quins pobles es mereixen ser municipi o no.
Tenir relacions bilaterals amb altres estats.
Tenir un conseller d'Afers Exteriors.
Convocar consultes.
Fer declaracions polítiques sobre el futur de Catalunya en seu parlamentària.
Crear una comissió parlamentària per pensar com es vol que sigui el futur de Catalunya.
Dir que Catalunya és una nació amb dret a decidir.
Doncs no, encara que ho pugui semblar, no són les propostes electorals de cap partit.
Són les polítiques aprovades a Catalunya i paralitzades pel Tribunal Constitucional ja sigui en sentència ferma o de manera preventiva.
Cal recordar que quan la Generalitat recorre una llei espanyola, la llei continua vigent fins que hi ha sentència (poden passar anys). En canvi, quan el govern espanyol recorre una llei del Parlament, la llei queda automàticament paralitzada mentre dura la deliberació.
Un dels arguments més recurrents en contra de l'independentisme és que els seus promotors (com si en fossin només dos o tres tancats en un despatx des d'on teledirigeixen a la massa aborregada) no es preocupen dels problemes reals de la gent. Bé doncs, des que va començar el procés amb aquella manifestació de l'Onze de Setembre del 2012 i fins avui hem descobert que a Catalunya se li ha intentat impedir aplicar la llista que inicia aquest article. Només és la llista dels últims quatre anys. La que resumiria els 34 anys anteriors (del 1978 al 2012) ocupa cinc vegades més i també afecta quasi tots els... problemes reals de la gent.
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada