31/05/11. Subvencions a l'Església...

Benvolguts,

Avui toca de parlar del finançament de l'església.

D’entrada un acudit, genial com sempre del Ferreres:

 

L’estat espanyol és laic. Però l’església té butlla. Després de desenes d’anys de domini absolut sobre ànimes i bens de l’església catòlica, el 1979, en plena transició, a traïdoria (o no?) es va signar un nou concordat amb la Santa Seu, que aboca diners en el forat sense fons de l’església. O sigui que l’acudit és cert.

Avui es presenta a Madrid (?) un informe de la  Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, el think tank del Moviment Laic i Progressista. El títol L'Anuari de la laïcitat a Espanya 2011.

L’informe explica que amb la complicitat de la dreta, de l’esquerra i del mig, l’església està rebent diners de l’IRPF, fins de contribuents que no han marcat la casella corresponent, està exempta d’impostos, rep subvencions públiques i gestiona tot el “tinglado” de les escoles concertades i dels professors de religió (l’església rep 17 vegades més diners pels centres concertats que els procedents de tributs). L’església rep 2.876 milions d'euros per concerts educatius i 3.500 milions d'euros per salaris de docents!

I aquest no és tot el mal ja que "La consolidació de l'escola concertada com a part del model educatiu espanyol permet a l'Església catòlica el manteniment d'una enorme influència".

Espero que la Catalunya independent que molts somniem ni es plantegi de fer un Concordat amb la Santa Seu, ni es plantegi donar diners a l’escola concertada. Jo no vull que l’església continui tenint una enorme influència en l’educació dels futurs ciutadans de Catalunya. Si els pares volen continuar enviant els seus fills a ser ensinistrats pel nacional-catolicisme, amb els seus diners evidentment, potser ho haurem d’admetre (jo particularment no ho admetria), però aquest ensinistrament ens sortirà a tots molt car ja que el franquisme sociològic que ha creat espanyols i catalans tarats per l’ensenyament religiós es perpetuarà.

I ara l’article de l’ARA:

Joan Serra. Menys catòlics, més diners per a l'Església

Anàlisi de la laïcitat

L’informe de la Fundació Ferrer i Guàrdia estima que la jerarquia catòlica rep 7.000 milions de l'Estat

Alguns tasts de l’article:

Durant l'estada de Benet XVI a Barcelona, col·lectius que defensen un Estat laic van criticar la utilització de diners públics per finançar la infraestructura que requeria la visita del Papa. Els privilegis de l'Església i la falta de transparència sobre el seu finançament centren l'atenció de l’informe.

El treball denuncia una asimetria: les aportacions directes de l'Estat i les exempcions fiscals de les quals es beneficia l'Església han seguit un ritme creixent mentre que l'adscripció religiosa ha disminuït des de l'inici de la democràcia -el 1978 només un 8% de la població estatal es declarava no religiosa, un percentatge que l'any passat era del 21%, segons les dades del Centre d'Investigacions Sociològiques

“Malgrat que un 48% de la ciutadania és partidària que el govern espanyol no financi cap religió, l'anuari exposa que l'Església fa valer els acords firmats entre l'Estat i la Santa Seu el 1979, que blinden les aportacions econòmiques per la via de l'assignació tributària dels contribuents, els beneficis fiscals del patrimoni eclesiàstic, les partides destinades al professorat de religió i les aportacions als concerts educatius i sanitaris. L'estudi exposa, per exemple, que la recaptació per la casella del 0,7% de la declaració de la renda va passar de 88,5 milions d'euros el 1999 a 165 milions el 2007, tal com recullen les dades del ministeri d'Economia i Hisenda”.

L'informe Ferrer i Guàrdia subratlla que la Conferència Episcopal Espanyola també s'ha nodrit d'aportacions de contribuents que no han marcat la casella de l'Església en la declaració de la renda.

A les xifres de finançament s'hi han de sumar les subvencions que reben les organitzacions de caritat vinculades a la confessió catòlica, diners procedents de la recaptació de la casella d'altres fins socials. Per exemple, en les convocatòries del 2010 més del 50% dels fons del ministeri de Sanitat i Política Social es van destinar a entitats vinculades a l'entramat eclesiàstic. Els autors del treball revelen que els beneficis obtinguts per exempcions fiscals (per exemple, els tributs municipals associats als centres de culte) se situen a l'entorn dels 800 milions d'euros.

En l'educació es visualitza aquest pes específic que manté l'Església catòlica, ja sigui per transmetre valors (un 71% de l'escola concertada a l'Estat és confessional) o per captar recursos públics. De fet, les transferències per a concerts educatius són 17 vegades superiors als diners que l'Estat cedeix a la jerarquia eclesiàstica en el capítol tributari. L'última xifra disponible de la despesa pública destinada a concerts educatius religiosos xifra la partida en 2.876 milions d'euros en tot el territori estatal (497 milions a Catalunya, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística). El cost dels salaris dels docents de religió dels centres públics i privats a l'Estat s'eleva, segons els autors de l'estudi, fins als 3.500 milions d'euros. "La consolidació de l'escola concertada com a part del model educatiu espanyol permet a l'Església catòlica el manteniment d'una enorme influència", constata l'estudi.

Joan A. Forès

Reflexions

31/05/11. Subhasta d'obrers

Benvolguts,

D’entrada un acudit de l’International Herald Tribune del 1995...

Subhasta d'obrers. Aquest tema no és nou. L’acudit explica com a l’any 1995 era matèria comú al EEUU. I ho havia sigut des de sempre i ho continua sent. I sembla clar que no hi ha altra sortida. “Primum vivere” (primer viure) deien els clàssics. I també deien “homo homini lupus” (l’home és un llop per l’home).

Aquesta subhasta s’esdevé perquè ara ja no hi ha esclaus en el mon occidental i cristià. Quan hi havia esclaus era més fàcil. Els esclaus acceptaven la seva condició i els amos els mantenien, usant la seva.

No hi ha actualment altra sortida ja que en l’economia neo-liberal (també anomenada capitalisme salvatge) on ens hem trobat immersos tot s’hi val. No hi ha principis ètics i el que compta és només la llei de l’oferta i la demanda (tal com diu el cartell sobre la taula: comerç lliure).

I era previsible que tard o d’hora arribaria aquesta situació a Europa.

Per tant, si us llegiu atentament els articles que us proposo veureu que les conclusions són clares:

1.       Com que la situació neo-liberal, per principi no té ètica, l’home empresari és un llop per l’home treballador

2.       L’home treballador, que només pot comptar amb la seva força de treball, ha de viure i molt sovint alimentar la prole i per això es ven a qualsevol preu

De fet, caldria muntar un monogràfic amb les informacions referides a aquest tema:

Avui proposem l’Editorial del Periódico i un parell o tres d’articles sobre el mateix tema, amb uns comentaris molt afinats, que vol dir que surt dels propis afectats:

·         Los amos ni siquiera precisan ir a buscar esclavos en África, pues los esclavos se presentan "voluntariamente"

·         Hay que recordar que los amos sin esclavos no son nada, y los esclavos sin amo al menos son libres

·         ¿Y quién tiene la culpa? ¿ Los desgraciados que aceptan trabajar por lo que sea para poder comer, o los empresarios que se aprovechan de la situación para explotar a los desgraciados ? ¿Hay que castigar a los explotadores o a los explotados ?

Crec que els comentaris, que són pura filosofia, són fins i tot més acusadors que els articles, ja que la situació ens la podíem imaginar, si volíem i ens atrevíem, i en canvi els comentaris surten de l’ànima dels treballadors en situació de total precarietat...

Primer l’Editorial del Periódico d’avui.

Les denigrants subhastes de treballadors que es lloguen per hores en alguns punts de Barcelona i els voltants són producte de la crisi. Per això afecten fonamentalment immigrants que no tenen ocupació ni una mínima cobertura social o familiar que els permeti subsistir. Les escenes recorden episodis similars que durant anys van protagonitzar a la plaça d'Urquinaona treballadors vinguts d'altres territoris d'Espanya. Els primers que cauen al pou sempre són els més febles. Però perquè aquest mercadeig de força de treball es produeixi -llavors i ara- és imprescindible que els mecanismes de control de l'Estat tinguin errades enormes. És possible que esbrinar qui ha descarregat uns camions en un polígon industrial resulti complicat, però no ho sembla tant en el cas d'una obra, per a la qual s'adquireixen a diferents proveïdors materials de tota mena que porten l'IVA incorporat i, per tant, el control ha de ser més gran.

L'últim estudi sobre economia submergida de Funcas calcula que el 17% de l'activitat és opaca al fisc i a la Seguretat Social. Aquesta proporció equival ni més ni menys que a uns quatre milions de llocs de treball, uns llocs que en el cas que les coses es normalitzessin no es restarien de manera directa de les xifres d'atur, atès que una part dels que els ocupen al mateix temps tenen una altra feina legal. El que crida més l'atenció d'aquestes xifres, a més a més de la quantia, és la progressió. A mesura que l'economia es modernitza, l'activitat submergida augmenta: si el 1980 hi havia 1,4 milions de llocs de treball negres, el 2008, l'any en què Funcas finalitza el mostreig, n'eren quatre milions. És a dir, l'economia submergida ha crescut a un ritme més alt que la normal, fins i tot els anys en què les coses anaven bé.

Segon un article complementari del mateix diari, incideix en el tema:

David Placer. La precarietat laboral | L'IMPACTE DE LA CRISI SOBRE ELS SECTORS SOCIALS MÉS DESAFAVORITS

Molts immigrants competeixen a la baixa per obtenir feines per hores.

Amb papers o sense, busquen llocs de treball com a peons i descarregadors de camions

Llatinoamericans i marroquins van a quatre punts metropolitans a buscar feina en negre

Explica que les llotges de contractació irregular són per a tot arreu, a Sant Adrià, al barri del Congrés, a l’Hospitalet i a Mercabarna. Però segurament que aquests punts només són la punta de l’iceberg.

Algunes frases:

·         En les zones de compra de material de construcció els empresaris ho tenen fàcil: A dins, materials a preus competitius. A fora, desenes d'immigrants disposats a treballar gairebé a qualsevol preu

·         L'arribada d'una furgoneta marca una estampida de treballadors i una atropellada negociació. «Em toca a mi». «¿Quants en necessites?». «El meu amic i jo». «Ell és electricista, emporta-te'l a ell». «Seixanta euros, bé 40»

·         A la Plataforma de la Construcció, a l'Hospitalet de Llobregat, els obrers desocupats també tenen una altra ocupació: trucar cada dia als autònoms que no els paguen la feina que han fet. «Ara ja cap de nosaltres accepta anar a treballar si no cobra el mateix dia. A mi ja em deuen més de 700 euros, que m'arribarien per tornar al meu país». «Abans jo creia que això ho feien els espanyols, però ara hi ha molts paisans que també et fan el mateix»

·         A MERCABARNA també hi funciona la subhasta inversa. Moltes vegades es col·loca qui demana menys diners per fer la feina. «És una vergonya, en el fons em fan llàstima. S'han de guanyar la vida com sigui perquè no saben ni delinquir», diu el Miguel, un bolivià de 27 anys

Hi ha encara un parell d’articles més en el mateix diari que és imprescindible de llegir:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/nou-esglao-retroces-social-1026133

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/linem-dels-marginats-1026132

Joan A. Forès

Reflexions

29/05/11. La independència de Catalunya llençada al mon. Textos traduits

Benvolguts,
Per facilitar la feina us he llistat els textos traduits:

m	Entrevistat	Opinions i explicacions
1	Arenys de Munt	Festa. Helicòpter de la policia permanentment vigilant. Alegria.
1	Gary Gibson	Fins fa poc era tabú parlar de la independència de Catalunya per la tremenda pressió i agressió dels mitjans de comunicació espanyols. L’executiu espanyol va prohibir la consulta. Arenys de Munt va tirar endavant i paradoxalment l’executiu va autoritzar una manifestació de l’extrema dreta el mateix dia.
2	Oriol Junqueras	Procés d'independència, com qualsevol altre país independent
3	Arenys de Munt
4	Aznar	Constitució, independentisme
5	Solé i Sabaté
5	Gary Gibson	Pels catalans, 1714 és una data clau de la seva història. Abans el país funcionava amb les seves pròpies lleis, en una independència virtual, malgrat el casament de Ferran d’Aragó i Isabel de Castella. Mapa.
6	Gary Gibson	El 1701 el Borbó centralista i absolutista arribà a Espanya. Gibson explica amb mapes els poders contraposats dels Borbons i dels Haubsburgs (Àustria) a Europa. Els catalans junt amb els portuguesos, els holandesos i els anglesos decidiren alinear-se amb els Àustries. 15 anys de conflictes. El 14 de setembre de 1714 Barcelona fou conquerida per Felip V. Catalunya conserva la data com a Festa Nacional en commemoració de la pèrdua dels drets i poders polítics i el desig de recuperar-los.
6	Pujol	Al segle XVIII Espanya va intentar eliminar el català. A través de l’administració pública, de les lleis, de l’escola. El català fou prohibit durant 200 anys. Els diaris en català eren prohibits. Durant la dictadura franquista el català fou prohibit a la radio i la televisió.
7	Gary Gibson, amb videos i fotos de la crema de llibres, de la guerra, del Hitler, de les salutacions feixistes de Franco i Hitler, de l’entrada dels tancs franquistes a Barcelona	Guerra Secessió. 1714. Decret seguit de decret, les lleis espanyoles debilitaven el català. El 1881 foren prohibits els documents legals en català, el 1996 en mítings públics, el 1900 prohibien el teatre en català Franco, després era prohibit el català per telèfon. A partir de 1939 prohibició total del català
8	Gary Gibson	Amb el franquisme no es podia parlar en públic en català ni llegir llibres en català. Eres apallissat si et trobaven en aquests afers. En els anys 60 Espanya va encoratjar les comunitats pobres d’Espanya que emigressin a Catalunya.
8	Matthew Tree	En els 20 anys posteriors a la guerra el govern franquista, en lloc de crear infraestructures en les comunitats pobres d’Espanya, va optar per no fer res i va trobar convenient que els pobres de Murcia, Andalusia, Extremadura entre d’altres, emigressin en bloc cap a Catalunya. En aquell moment Catalunya era fonamentalment catalanoparlant i l’arribada de centenars de milers d’espanyols monolingües. L’arribada d’aquesta gent (en un país on la seva llengua era prohibida) va provocar friccions i tensions i va fer que el català retrocedís encara més. 1975 Franco mor. Transició democràtica. 1979. Estatut d'Autonomia
9	Pujol	We are a nation
10	Gary Gibson	Les tensions tenen una raó. El català és la llengua majoritàriament usada a l’ensenyament i en general és amplament usat a Catalunya
10	Cope-Losantos	Cataluña ejerce una dictadura colonial sobre España
11	Matthew Tree	El català està més implantat que l’èuscara i per això és un perill pels nacionalistes espanyols
11	Aznar	No existe escuela en Cataluña que enseñe a los niños en español
12	Curry Valenzuela	Los médicos e ingenieros no pueden ir a España porqué no saben ni una palabra de español. Situació estúpida
13	Matthew Tree	Immersió per contrarestar. No hi ha ningú que només parli català
13	Carod	Sistema integrador. La llengua d’aquí, com en altres llocs
14	Feria de Abril.	Els espanyols que han vingut aquí, se senten catalans?
	Barcelona	Revolució industrial. Espanya agrícola
15	Madrid	Los catalanes chupan de los españoles
16	Gary Gibson	Vull parlar amb Paul Preston que coneix Espanya molt millor que jo.
	Paul Preston	Patètic. Gelosia contra Catalunya. Quan els polítics catalans protesten per culpa dels diners que no reben, se’ls dona la volta i es presenta com si Catalunya robés a Espanya
17	Cope-Losantos	Cataluña aporta muy poco al resto de España. Es un càncer
17	Matthew Tree	Situació semblant a l’antisemitisme existent a Europa abans de la guerra. Estereotips.
17	Joan Rosell	Manca d'infraestructures. 20% que no retorna. Desastre. Peatges. Som solidaris però mai no en tenen prou. A Catalunya anem cap a la pobresa.
18	Joan Rosell	És increïble que d’altres parts d’Espanya diguin que no som solidaris. Volem repartir una part, però no el 100%. No pot continuar!
18	Carod	Dèficit Fiscal. 2500 € que van i no tornen. 22.000 milions d'euros que no tornen cada any
19	Mapes	Dèficit fiscal a: Londres-6,38%, Paris-4,36%, Baviera-4%, Catalunya-9,76%, 18.000 milions d'euros
20	Madrid. Taxistes
	Carod	Greuge: Llibres de text gratuïts, operacions gratuïtes
21	Solé i Sabaté	Catalunya no pot parlar de tu a tu amb Espanya. Espanya no accepta federalisme
22	Carod	Catalunya és com Escòcia però Espanya no és com la GB
23	Arfonso Guerra	La culpa de l'independentisme la té l'Aznar
24	Barça	Alegria
25	Barça-Real Madrid	Sentiment. Madrid=Espanya
26	Cope-Losantos	Proceso de liquidación. Te ahogan, te arrinconan
27	Matthew Tree	Em revolta i em fa por en Losantos. Actua en la radio de manera similar a la de segons quines radios sèrbies els 10 anys anteriors a l’esclat de Iugoslàvia
27	Jaime Pastor. Professor Universitat Madrid	Els mitjans de comunicació són negatius. Tendeixen a buscar confrontació
28	Solé i Sabaté	Símil amb l'ambient de Viena dels anys 30. Si no ets anticatalà a Espanya estàs mal vist i ets poc espanyol
28	Gary Gibson	Catalunya és l'ovella negra vista des d'Espanya?
29	Paul Preston	Catalunya és la dinamitzadora d'Espanya. És la que fa que la resta d’Espanya funcioni. Centralisme. Hi ha un sentiment irracional de que Espanya es pugui rompre
30	Solé i Sabaté	Espanya impositiva. Encara no ha après a dialogar
30	Madrid	España está rota. España una, grande y libre
30	Matthew Tree	Creença irracional. Com si fos religiosa. Sectarisme? Se'ls curtcircuita el cervell si es parla de la separació de Catalunya
31	Madrid	Sentiment que Espanya és una marioneta manejada per catalans i bascos
32	Valle Caidos	Simbolitza una època. Guerra civil i dictadura. Noia que diu que fou una dictadura positiva. España una, grande y libre
33	Aznar	No existe el nacionalismo español y nunca ha existido!
33	Gary Gibson	És compatible el fort sentiment nacionalista espanyol amb altres nacionalitats?
33	Jaime Pastor. Professor Universitat Madrid	El nacionalisme espanyol reflecteix més por al futur, a la plurinacionalitat, a la pèrdua de centralitat dels antics estats nacionals europeus, que als nacionalismes perifèrics
33	Carod	Impensable que un president espanyol pugui ser català i parlar en català familiarment
34	Jaime Pastor. Professor Universitat Madrid	El nacionalisme espanyol demostra la seva pròpia feblesa en el seu comportament enfront dels nacionalismes perifèrics
	Curry Valenzuela	Els espanyols no sabem encara quina mena de país som
34	Sanchez Dragó	España no seha vertebrado nunca. España es el país que mas guerras civiles ha tenido
	Jaime Pastor. Professor Universitat Madrid	Constitución. Unidad. Indivisibilidad. Art. 8. Función del Ejército explícitamente guardadora de la unidad de España
36	López Tena	Es pot usar l'exèrcit contra una "part" d'Espanya? Ja no!
37	Solé i Sabaté	La modernització d'Espanya passarà per reconèixer els drets dels pobles, o Catalunya i Euskadi se n'aniran d'Espanya
37	Poble espanyol	Bajanades
38	Arenys de Munt	Ximenis. Bilbeny. Resultats Arenys de Munt. Independència
39	Arenys de Munt	Els catalans estan llençant un missatge molt clar a Espanya: Durant 300 anys hem estat escoltant-los però no hi ha hagut diàleg. Ara això és tot el que tenim per dir-los.