diumenge, 10 de juliol del 2016

09/07/2016. Feixisme. PPSOE. 26-J. Salvador Cot. La sarsuela de Felipe. “Todos son unos: Por eso comen, beben y bailan juntos”. ¡Pan y toros, pan y toros!... A pueblo y aristocracia, y en vez de universidades, escuelas de tauromaquia”. Per això és tan cruel la intervenció de Felipe González, demanant que el seu successor faciliti la investidura de Mariano Rajoy amb una abstenció patriòtica

Benvolguts,

En Salvador Cot és el primer dels articulistes que he explicat en un apunt anterior que havia fet articles valuosos al PuntAvui del dia d’avui. És notable el paràgraf de la sarsuela que usa de fil conductor , de nom Pan y toros.
Tasts
·         Todos son unos: Por eso comen, beben y bailan juntos”. “¡Pan y toros, pan y toros!... A pueblo y aristocracia, y en vez de universidades, escuelas de tauromaquia”, diuen a Pan y toros, una sarsuela de mitjan segle XIX que retratava les intrigues cortesanes i satiritzava les estratègies de les elits madrilenyes de l'època per mantenir-se en el poder a base de limitar la gana i proporcionar entreteniment al populatxo. [Lerroux?]

·         La intervenció de Felipe González que en Cot qualifica de cruel, realment s’hauria de qualificar de patètica!

·         En Cot ens parla sense expressar-ho clarament que en l’article sobre Felipe Gozález i José M. Aznar, ai! Mariano Rajoy, els resultats del 26 de juny evidencien, de forma clara i transparent, que Rajoy i Sánchez són dues cares de la mateixa moneda, hi està personificant el PPSOE, està explicant el franquisme sociològic que és igual, i podem parlar del Rajoy i el Sánchez o també podríem parlar de l’Stan Laurel i l’Oliver Hardy o del Tarzan i la Xita...

·         “¡Pan y toros, pan y toros!... A pueblo y aristocracia, y en vez de universidades, escuelas de tauromaquia”, continua dient la sarsuela madrilenya. I així continuen, representant la mateixa funció, una i altra vegada.

Ja es veu que amb aquesta gent no es pot anar massa lluny i és just el que a ells els passa, no han anat mai massa lluny...

Pel que respecta als “toros”, continuen igual i cal recordar que el Tribunal Constitucional en ple (hi ha fotos) un cop enllestida el 10 de juliol del 2010 la sentencia castradora de l’Estatut, varen anar a una cursa de braus a Madrid, per celebrar la seva defecació...

Vegem l’article d’en salvador Cot:


9 juliol 2016 2.00 h
La sarsuela de Felipe
Salvador Cot

Per això és tan cruel la intervenció
de Felipe González, demanant que
el seu successor faciliti la investidura
de Mariano Rajoy amb una
abstenció patriòtica

Todos son unos: Por eso comen, beben y bailan juntos”, diuen a Pan y toros, una sarsuela de mitjan segle XIX que retratava les intrigues cortesanes i satiritzava les estratègies de les elits madrilenyes de l'època per mantenir-se en el poder a base de limitar la gana i proporcionar entreteniment al populatxo.

Doncs bé, aquests dies, al Madrid del segle XXI, es torna a representar una aproximació al mateix tema, amb el PSOE fent veure al poble que no menja, beu i balla amb el seu artefacte complementari en el règim del 78, el PP. El més nou dels resultats del 26 de juny és que evidencien, de forma clara i transparent, que Rajoy i Sánchez són dues cares de la mateixa moneda i que la resistència de l'actual direcció del PSOE a actuar en conseqüència és, només, una forma de guanyar temps i forces amb vista a un congrés on el que està en joc són les cadires, no pas les idees. El PSOE com a antítesi del PP és una imatge antiquada, pròpia de les generacions més grans, menys formades i més meridionals.

Per això és tan cruel la intervenció de Felipe González, demanant que el seu successor faciliti la investidura de Mariano Rajoy amb una abstenció patriòtica. González és qui millor representa, justament, a les franges electorals més fidels al PSOE, la gent que encara es nega que la rosa es marceixi, els que han bloquejat el sorpasso que les enquestes atorgaven a Podemos. A tots aquests, Felipe González els enganya una vegada més, amb aquell desvergonyiment excepcional que l'ha convertit en el polític espanyol més influent en el règim que va succeir el de Franco.

“¡Pan y toros, pan y toros!... A pueblo y aristocracia, y en vez de universidades, escuelas de tauromaquia”, continua dient la sarsuela madrilenya. I així continuen, representant la mateixa funció, una i altra vegada.
Salvador Cot

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada