dimecres, 27 de juliol del 2016

26/07/2016. Feixisme. Enric Serra. Entre el gos i el pastor. La societat espanyola mai no s'ha desprès dels trets de la dinàmica rural. El context polític i social d'Espanya ha estat emmarcat per règims clarament dictatorials durant quaranta anys del segle XX. La resta s'han repartit entre un fals parlamentarisme i un règim democràtic encotillat per les herències de la Guerra Civil. És a dir: des de fa molt de temps el ramat està acostumat a fer camí falcat entre les envestides del gos i el xiulet del pastor.

Benvolguts,

Avui comentem l’article al PuntAvui de l’Enric Serra de nom Entre el gos i el pastor.

Mai amb menys paraules s’havia definit tant clarament la “societat espanyola”! Mai havia quedat tan retratada i encotillada. I mai s’havia fet palesa l’adscripció de la “societat espanyola” al franquisme sociològic!

Ja hem expressat en molts altres apunts que el franquisme sociològic el va crear el franquisme però això va ser només el nom perquè realment ve de molt més antic. De fa 300 anys? De fa 500 anys? I aquí l’Enric Serra ens el retrata meravellosament.

En aquest Bloc hi trobem nombrosos esments al franquisme sociològic, imbricat profundament amb el caciquisme tradicional, fruit també de la corrupció i pel que explica l’Enric Serra tenint com a “caldo de cultiu” la “societat espanyola” mesella, sense criteri, capteniment explicat prou bé amb la frase “Donde vas Vicente? Ande va la gente!”

El caciquisme segons la Viqui:
El caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària (com leseleccions o els partits polítics), però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones (cacics) que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitatcomarca o regió.

Als partits polítics tradicionals i “constitucionalistes”, els hereus del Cánovas i el Sagasta (o el Pallasso i l’August o els “verdes” i els “colorados”), fins ara representats pel PP i el PSOE, se’ls van afegint per mimetisme (també en diuen “Y yo mas”) els nous partits com Ciudadanos o com Podemos.  Dels primers en sabem un niu. D’en González en coneixem moltes portes giratòries, d’en Rajoy també.

En aquest cas Ciudadanos ja ha demostrat la seva majoria d’edat. Va néixer en un laboratori peixat pel PSC i La Caixa i les paraules-clau eren anti-catalanisme furibund, anti-immersió lingüística, bilingüisme, àmbit geogràfic Catalunya, molta inversió i molt morro. Darrerament han tingut “deliri de grandesa”, han vist que on pot robar un o dos també poden robar tres o quatre, i s’han afegit al “carroussel”...

De Podemos ja n’hem parlat molt i millor no parlar-ne més perquè perd oli per totes les juntes i totes les confluències...

El mestre Grupera fa una molt bona explicació dels intríngulis inscrits en l’ADN de la “societat espanyola” en l’apunt “El destape” amb tres frases molt clares:

·       La corrupció expressa les relacions de poder. Allí on hi ha marge per ocultar diners hi ha diners ocults; allí on hi ha poder arbitrari hi ha corrupció; allí on hi ha una població captiva de les seves carències hi ha caciquisme
·       El mecanisme de repartiment de poder que ha funcionat des del 78 té la corrupció de lubricant
·       Ara per ara la batalla és entre un Estat que s’aguanta sobre les carpetes dels corruptes i la tremolor de cames dels cacics, i la necessitat de bastir un estat de dret sense aquests deutes...

Vegem ara el curt però dens apunt de l’Enric Serra:


26 juliol 2016 2.00 h
DE SET EN SET
Entre el gos i el pastor
Enric Serra
la societat espanyola mai no s'ha desprès dels trets de la dinàmica rural
El context polític i social d'Espanya ha estat emmarcat per règims clarament dictatorials durant quaranta anys del segle XX. La resta s'han repartit entre un fals parlamentarisme i un règim democràtic encotillat per les herències de la Guerra Civil. És a dir: des de fa molt de temps –de quan les granotes duien sabre, que deia la meva àvia–

el ramat està acostumat a fer camí falcat entre les envestides del gos i el xiulet del pastor.

La metàfora s'ho val perquè la societat espanyola mai no s'ha desprès dels trets de la dinàmica rural: l'alcalde és el terratinent i si no ho és, hi està a sou; l'autoritat uniformada li fa costat però les seves oïdes estan sempre amatents al superior, “militar, por supuesto”, com deia Tejero; i l'home de la sotana vetlla perquè el sentiment de culpa faci de sostre baix de les llibertats i així haguem d'anar sempre mig agenollats o ajupits.

Aquesta santíssima trinitat s'ha fet omnipresent en la història espanyola.

Xiuxiuejava a l'orella de la monarquia absolutista, de la regencial i de la parlamentària, inspirava les dictadures i s'ha acomodat amb facilitat a les baronies dels principals partits.

·         De quina altra manera es podria explicar que el PP i Ciutadans es resisteixin a condemnar la dictadura franquista?
·         O que ambdues formacions coincideixin amb el PSOE en un nacionalisme ranci i exclusivista?
·         O que la majoria dels ciutadans espanyols se sentin representats per l'immobilisme?
·          O que el 18 de juliol hi hagi bisbes que diguin missa en memòria de Franco?
    Enric Serra

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada