23/02/2019. Articles que contenen el mot catalanofòbia
15/05/2016.
Història. Catalanofòbia. Marc Pons. L'origen de la catalanofòbia remunta a
l’època de trànsit de l’Edat Mitjana cap a l’Edat moderna. Ni moriscos, ni
jueus, ni protestants, ni gitanos, ni bascos, ni catalans, ni gallecs, ni
portuguesos. La idea d’Espanya que es debatia en els cenacles de poder era
castellanista, catolicista i aristocràtica. En ple segle XXI, en algunes
institucions espanyoles, l’ús de la llengua catalana és vist i entès com una
provocació a la idea d’Espanya.
08/08/2018.
Nerea Rodríguez. O espanyolista o terrorista. Pau Donés, català cantant en
castellà, líder del grup Jarabe de Palo, s’ha convertit aquest dimecres durant
unes hores en Trending Tòpic a Twitter. És a dir, en tema de conversa a la
xarxa social. El motiu? Haver dit, en una entrevista a ‘eldiario.es’, que el
fet que “al segle XXI hi hagi presos polítics a Espanya i a Europa és de
vergonya”, i ho ha qualificat de “tercermundista”. De res li ha servit matisar
que no és independentista: l’espanyolisme més ranci se li ha llançat al damunt.
No s’han vist comentaris d’independentistes carregant contra ell pel fet de no
ser-ho, però sí s’han llegit centenars de missatges on se’l titllava de
“feixista”, “terrorista” i fins i tot es feia referència a la seva malaltia, un
càncer de colon contra el qual lluita des de l’any 2015.
04/12/2018.
Salvador Cot. La subhasta catalanòfoba. Alguna de les frases genials de
l’article explicant la catalanofòbia espanyola. La immersió de l'opinió pública
espanyola en una allau crònica de propaganda catalanòfoba amenaça seriosament
el sistema. Por favor, écheme aquí una firmita contra los catalanes. Hi ha
diputats independentistes perquè hi ha votants independentistes, simplement. El
fet, però, és que l'independentisme català ha consolidat la seva majoria
parlamentària i la pressió policial i judicial i les represàlies successives no
han aconseguit desactivar aquest bloc polític. Per això, davant d'aquesta
evidència, la política espanyola ha entrat en una subhasta repressiva en la
qual l'article 155 ha estat només el punt de partida, el nivell zero. I aquí
s'ha quedat el PSOE. Però a Andalusia, PP i Ciutadans han ofert un 155 infinit,
el control des de Madrid de TV3 i els Mossos i la intervenció de les escoles
catalanes. Una subhasta perduda, perquè Vox ha apujat l'aposta fins a la
dissolució dels Mossos, el tancament de TV3 i la il·legalització de PDeCAT, ERC
i la CUP. El nacionalisme espanyol ha entrat en una deriva infinita contra
Catalunya, en un viatge en el temps cap a 1939.
08/07/2018.
Ponç Feliu. Genealogia de la fòbia. “El ressentiment és el motor més poderós de
C’s i l’element que el diferencia del PP. Que el PP i C’s disposen de llargues
xarxes per pescar els vots de l’extrema dreta fent-los surar de les
anfractuositats marines més recòndites és obvi. Que, pel que fa a la realitat
nacional de Catalunya, comparteixen els mateixos prejudicis, també. I,
tanmateix, no són germans univitel·lins. La catalanofòbia del PP és la pròpia
de la dreta reaccionària, de l’Espanya adolorida i queixosa, la que clama des
de l’ampla Castella per les imperials glòries perdudes. Ciudadanos cobreix una
altra realitat: la seva fòbia, la seva repugnància vers tot el que faci olor a
català es recolza en vivències, en fenòmens existencials que ultrapassen
aquella rutina heretada, ancestral i atàvica del PP. A C’s hi ha un plus
sentimental anticatalà absent en el PP.
01/05/2018.
Ramón Cotarelo. El Front Exterior. "Algú creu que els Estats Units, Gran
Bretanya, Alemanya, França, Itàlia, etc., han de gastar mig milió de euros en
convèncer els altres que són estats democràtics?". La Cambra de Comerç d'Espanya
ha contractat a un lobby britànic, la societat Braunschweig, una campanya de
propaganda ideològica unionista per 484.000 € que paguen, entre d'altres, el
Banc de Santander, el BBVA, Caixabank, Iberdrola, Telefónica, etc. Es tracta de
propagar a l'estranger la mentida que Espanya és un estat democràtic de dret en
què es respecten les llibertats. L'ocupació de l'article 155 és una mesura
excepcional per protegir aquesta democràcia enfront d'un separatisme il·legal.
La campanya és, en l'essencial una campanya anticatalana, tan anticatalana com
tots els altres actes de catalanofòbia que realitza sense parar l'Estat
espanyol.
5/04/2018.
Catalanofòbia. Víctor Alexandre. Ens han declarat la guerra. "El pla
consisteix a intentar transformar la imatge pacífica i democràtica que té
l’independentisme català arreu del món en una imatge violenta, sanguinària i
terrorífica". L’Estat espanyol ens ha declarat la guerra. No és una guerra
amb carros de combat, això no –som a la Unió Europea–, és una guerra molt més
contemporània, geopolíticament parlant. No és que no hi hagi sectors espanyols
als quals el cos els demani una altra cosa, i tant que n’hi ha!, només cal
veure l’amenaça de Pablo Casado, vicesecretari de comunicació del Partit
Popular, al president Puigdemont, fent-li saber que pot tenir el mateix final
que el president Companys, o els termes militars en què s’expressa Soraya Sáenz
de Santamaría, vicepresidenta espanyola, quan parla de “descabezar” i
“liquidar” l’independentisme català.
09/04/2018.
Montse Castellà. ¿Por qué vienes aquí a tocar los cojones y hablarme en
catalán?” Lo president Carles Puigdemont inicia la seua roda de premsa a Berlín
explicant que es dirigirà als assistents en català, castellà i anglès. : “¡En
español, que no lo entendemos!”. Són ben curiosos, per utilitzar un adjectiu
benèvol, els mitjans espanyols que envien corresponsals a Berlín a cobrir una
roda de premsa sense entendre ni anglès, ni alemany, ni francès, ni català. I
encara s’exclamen. Els monolingües queixant-se als plurilingües. Com dient, la
terra és plana i sou vatros els qui no ho hau descobert encara. Al meu innocent
“d’acord”, l’home va respondre que “¿por qué vienes aquí a tocar los cojones y
hablarme en catalán con la de inmobiliarias que hay en Barcelona?”, que “me
cago en ti, mala puta y en tu idioma catalán”, que si “no tengo por qué perder
el tiempo contigo, mal educada de mierda”, “asquerosa catalana” i així anar
fent tot un reguitzell d’insults.
0/01/2018.
El Nacional. Article 155. Bermúdez de Castro, incapaç de veure TV3 "més de
cinc minuts". El secretari d'Estat per a les Administracions Territorials,
Roberto Bermúdez de Castro, encarregat de gestionar l'aplicació de l'article
155 de la Constitució a Catalunya, ha assegurat que és incapaç de veure ni
d'escoltar "més de cinc minuts" TV3 ni Catalunya Ràdio, uns mitjans
de comunicació als quals ha assegurat que no pensa anar —encara que l'hagin
convidat a fer-ho— perquè ell és una "persona dialogant" sempre que
se'l tracti "amb el respecte pertinent".Segons el secretari d'Estat,
tota la societat catalana ha de tractar de solucionar la situació de ruptura
social derivada de la crisi política, inclòs els mitjans de comunicació públics
que, ha assenyalat, "no poden ser del cinquanta per cent" dels
catalans "i denigrar, insultar i injuriar l'altre cinquanta per
cent".
26/04/2017.
Corrupció. Vicent Partal. Qui s’embolcalla, de debò, amb l’estelada? El Partit
Popular és dels partits més corruptes d’Europa, si no és el que ho és més. No
és cap apreciació, això: són fets. I ja no és la llista immensa d’encausats o
de detinguts, d’empresonats. És el fet que el partit com a tal,
institucionalment, és al bell mig de la trama. El PP és una màquina. El PP
s’embolcalla amb l’estelada, atia un clima d’histèria i persecució política
entorn de la causa catalana, arrossega partits i mitjans cap a una nova versió
de la històrica ‘antes roja (ara “azul”) que rota’ i, de resultes de tot això,
mana. Com si no passàs res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada