El dissabte 26 de gener Solidaritat va celebrar
a Vic el seu segon Congrés. Solidaritat va perdre els seus 3 escons al
parlament de Catalunya en les votacions del dia 25 de novembre, però continua
mantenint una cinquantena de regidors i un batlle (a Gallifa) a Catalunya.
La frase més coneguda, després de la derrota
fou que Solidaritat havia perdut les eleccions però l’esperit de Solidaritat
continua al Parlament de Catalunya.
Per això l’organització de Solidaritat va
decidir mantenir l’estructura de partit, esperant millors temps. El Congrés va
reunir més de 500 adherits i hi va haver eleccions de la nova Executiva
Nacional, es varen fer discursos, etc. Es va elegir la nova Presidenta de
Solidaritat, que fou Núria Cadenas. Uriel Bertran fou escollit com a Secretari
General per segon cop, Toni Strubell passà a la reserva, Alfons lópez Tena passà
a ocupar la Secretaria de Política Institucional i Roger San Millan assumí la
Secretaria d’Organització i Finances.
En els seu discurs l’Uriel Bertran va recordar
que el dia 26 de
gener del 1641 les tropes catalanes comandades pel diputat militar
de la Generalitat Francesc de Tamarit, van derrotar de forma total les tropes de Felip IV de
Castella. Aleshores va explicar l’anècdota de com Franco havent
pogut entrar a Barcelona algun dia
abans va esperar fins el 26 de gener i va recordar que l’Exèrcit espanyol mai
no perdona! (tinguem-ho en compte!).
Cal afegir, per qui no se’n recordi, que el 26
de gener del 1939, les tropes franquistes, moros, falangistes, requetés, legión
(amb cabra), exèrcit espanyol (que eren el PPSC’s) de l’època varen entrar a Barcelona
per la Diagonal, i varen establir la sanguinària dictadura feixista i genocida que
va durar gairebé 40 anys.
Aprofitant aquesta avinentesa, avui Araomai ha
publicat el següent article que explica amb més detall l’episodi del 1641:
diumenge,
27 de gener de 2013
El 26 de gener de 1641 tropes catalanes comandades pel diputat militar de la Generalitat Francesc de Tamarit, van derrotar de forma total les tropes de Felip IV de Castella.
Llavors Europa estava immersa en la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), i ja llavors Castella menystenint el regim constitucional català, exigia que Catalunya contribuís en recursos humans i econòmics a aquesta guerra,
Al Principat hi havia un estat d'ànim contrari a aquesta guerra que era part de la política exterior de Castella , i que provocava l'estada de l'exercit del comte-duc d'Olivares a Catalunya, que es comportava com un exercit d'ocupació extorsionant al camp català.
Això provocà una revolta camperola que s'estengué ràpidament per tot el Principat. Al maig de 1640 entraren a Barcelona, alliberaren els empresonats, i al juny assassinaren el virrei, i al setembre se signà el Pacte de Ceret, pel que França i Catalunya signaven un acord d'ajut militar. Finalment el 17 de gener de 1641 Pau Claris, president de la Generalitat, proclamà la República Catalana.
El Castell de Montjuïc es va construir l'any 1640 en només trenta dies, per frenar t l'atac de l'exèrcit castellà a Barcelona. Els castellans, van iniciar l'atac a les nou del matí, però van ser derrotats, van tenir més de 1.500 baixes i preveient l’ensulsiada, finalment es van retirar. Segons cròniques de l'època els catalans van tenir 32 morts.
Pau Claris morí un mes més tard, probablement emmetzinat, i llavors esclata la Guerra dels Segadors, que va enfrontar Castella contra Catalunya que tenia el suport del rei francès, que acabà en el Tractat dels Pirineus, i amb la pèrdua dels territoris de Catalunya Nord.
Informa:ARAOMAI.CAT
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada