Benvolguts,
El
govern espanyol, sigui de dretes o d’esquerres vol crear la por a Catalunya.
Fent trampa, com sempre, que consisteix a canviar les lleis i els reglaments, de
manera barroera o propagant mentides a través de tots els mitjans de la caverna.
En aquests moments no hi ha a Espanya diaris d’esquerra, tots són de dretes. I
aquests diaris són seguidors del que diguin els governs espanyols. De fet i ha
una mafiosa interrelació entre els diaris, siguin quins siguin i el Gobierno,
sigui quin sigui.
El
Perich, que en sabia molt representava la dreta i l’esquerra de moltes maneres,
per exemple la que mostra aquest requadre.
Vegem ara l’article d’en Pere Martí:
Ho tornaran
a fer
Per: Pere Martí
L'estat espanyol
imposa el relat de la violència per justificar l'aplicació del 155 i la
il·legalització de partits independentistes
Preocupació. Aquesta setmana, la política catalana ha viscut moments que s’assemblen molt al del setembre del 2017. Hi ha hagut detencions contra militants independentistes per a fer un escarment, s’ha anunciat l’enviament de reforços de la policia espanyola de cara a l’octubre per fer por, s’ha crispat intencionadament el parlament per mostrar una falsa imatge de trencament de la societat catalana i es torna a amenaçar amb l’aplicació de l’article 155. Una sensació de déjà vu en què, en lloc del referèndum del Primer d’Octubre, hi ha la resposta a la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes. Una resposta que a hores d’ara és una incògnita però que té molt preocupat el govern espanyol.
Això
que s’ha viscut no és pas un retorn al passat, sinó una previsió del que pot
passar en el futur, els mesos vinents. Però aquesta vegada s’ha traspassat una línia vermella,
que és la de vincular l’independentisme amb violència.
Ho han provat amb unes detencions arbitràries d’activistes del CDR,
s’han inventat el nom d’una suposada organització terrorista que no ha actuat
mai i han trobat material per a fabricar explosius que no han esclatat mai. Tot
això, amb una construcció mediàtica indecent per a donar-li veracitat de cara a
l’opinió pública espanyola i a la catalana que consumeix mitjans espanyols. Ara l’independentisme ja és sospitós i
està obligat a condemnar una violència que no existeix si no vol donar
veracitat al relat espanyol. El PSOE, el PP i Ciutadans demanen als polítics catalans
que condemnin la violència. Els qui no van condemnar la violència policíaca de l’1-O,
els qui no volen investigar les connexions del CNI amb els autors dels
atemptats de Barcelona i Cambrils, els qui avalen els dos anys de presó
preventiva que porten els presos polítics pretenen ara que les institucions
catalanes condemnin una violència que no ha vist ningú.
A Catalunya tothom sap que l’independentisme és
pacífic, democràtic i no violent, però és igual. Perquè
l’objectiu d’aquestes peticions de condemna és tenir la coartada per a il·legalitzar partits
si els convé. Intenten aplicar la plantilla basca a Catalunya, però com
que aquí no hi ha ETA, s’han d’inventar una organització terrorista. No els funcionarà, com tampoc els va funcionar l’aplicació
del 155. Segurament, si el tornen a
aplicar, ho faran de forma més dura, més llarga i de més abast, incloent-hi el
control dels Mossos i TV3. La
decisió la prendran després de la sentència i abans de les eleccions,
perquè el clima electoral afavoreix l’adopció de mesures que haurien de ser
extremes però que s’han encarregat de normalitzar. La
mateixa portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, reconeixia que de
moment no es donen les condicions per a aplicar-lo, però no ha dubtat que el
govern espanyol ho farà si es vulnera l’estatut
o la constitució espanyola. Pedro
Sánchez va just a les enquestes i un 155 contra Catalunya l’entronitzaria
com el salvador de la pàtria. Ni el PP ni Ciutadans s’hi
oposarien i seria aplaudit per tot l’establishment.
Aquests dies el silenci de Madrid
sobre el que passa a Catalunya és novament eixordador.
El balanç de la setmana són set presos polítics més,
que s’afegeixen als nou que ja hi havia. L’estat espanyol va a totes i ho
tornarà a fer. Davant aquesta ofensiva, l’independentisme continua demanant
diàleg i fa crides a no caure en el parany de la violència. Però l’estat farà
igualment allò que cregui convenient, perquè per ells la violència ja existeix
i controlen el relat. L’independentisme haurà de fer alguna cosa més que
apel·lar a les bones intencions si vol aturar aquesta ofensiva de l’estat i fer
creïble aquesta desobediència civil que predica però que, per ara, no practica.
Pere Martí
Joan A. Forès
Reflexions
Pere Martí
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada