dissabte, 21 de novembre del 2020

23/08/2020. Àngels Martínez Castells. “Els Borbons són corruptes, els ve de mena”.

 Benvolguts,


23/08/2020. Àngels Martínez Castells. “Els Borbons són corruptes, els ve de mena”

  El poder mediàtic i polític espanyol no té cap dubte a l’hora de tapar la corrupció de Joan Carles de Borbó. Un grup d’exministres, presidents autonòmics i alts càrrecs del Gobierno han impulsat un manifest per defensar la presumpció d’innocència del rei fugit a Abu Dhabi i “el seu llegat en els darrers quaranta anys”.

Noms com el franquista Rodolfo Martín Villa, Josep Piqué, Alfonso Guerra, Celestino Corbacho o Esperanza Aguirre destaquen que el regnat de Joan Carles “és l’etapa històrica més fructífera de l’Espanya contemporània”. En aquest sentit, el text afegeix com la monarquia “ha presentat una Espanya moderna” basada en un sistema polític i econòmic “ple de llibertat, justícia i solidaritat”

23 agost 2020 2.00 h

 EXDIPUTADA DE CSQP

“Els Borbons són corruptes, els ve de mena”

Àngels Martínez Castells és doctora en ciències econòmiques JOSEP LOSADA.

 

EMILI BELLA - BARCELONA

És molt trista la degradació del Parlament. La XI legislatura tenia una presidenta excepcional. Hi va haver moments brillants de valentia

Hem fet un pas enrere. Hem acceptat donar-los poder perquè els tenim por

Àngels Martínez Cas­tells (Mollet del Vallès, 1948) parla fran­ca­ment, des de l’experiència, la reflexió i la fona­men­tació, de tor­nada de tot. Va par­ti­ci­par dels moments més trans­cen­den­tals de la història recent del país com a dipu­tada de Cata­lu­nya Sí Que es Pot (CSQP) el 2017. En aquesta entre­vista ana­litza com la crisi per la fugida del rei emèrit, Joan Car­les I, mina “el blin­datge” de la tran­sició, lamenta “la degra­dació” del Par­la­ment en com­pa­ració amb l’ante­rior legis­la­tura, no hi troba “la valen­tia” que va tenir Carme For­ca­dell, avui a la presó, i és dura amb el paper de Jéssica Albi­ach, amb qui va com­par­tir ban­cada, com a líder par­la­mentària de Cata­lu­nya en Comú-Podem i per haver ense­nyat la pape­reta del NO el 27-O.

La monar­quia espa­nyola és una ins­ti­tució cor­rupta?

Sí, i tant! I no només l’espa­nyola, però l’espa­nyola, més.

No té por de dir això?

No tinc por de res, a la meva edat. A més, no vull tenir por; si tingués por, encara ho diria més. No s’ha de tenir por de dir el que un pensa. Pots estar equi­vo­cat, em podrien arri­bar a demos­trar que és men­tida i que la monar­quia ni ara ni mai no ha estat cor­rupta, ima­gina’t que ho pogues­sin arri­bar a demos­trar. Bé, doncs lla­vors diria que m’he equi­vo­cat, però és molt difícil que m’ho demos­trin, perquè els lli­bres d’història són plens de cor­rup­ci­ons borbòniques.

Pot arri­bar a caure, la monar­quia, amb el dar­rer escàndol del rei emèrit?

Espero que sí, és un ana­cro­nisme total i abso­lut. Són ana­cro­nis­mes que cal superar del tot i pas­sar a èpoques molt més democràtiques. Una per­sona pot ser molt de dre­tes i molt empi­pa­dora com a pre­si­dent de República, però sem­pre hi ha l’espe­rança que al cap de qua­tre anys el puguis fúmer al car­rer.

Creu que Joan Car­les I serà jut­jat?

Al Regne d’Espa­nya, no. A Suïssa, pot ser.

El PSOE és repu­blicà?

No.

El PSC és repu­blicà?

En el PSOE i en el PSC hi ha molta gent repu­bli­cana, el pro­blema és que hi ha molta gent repu­bli­cana amb direc­ci­ons polítiques que no ho són. I si ho aca­ben sent és perquè la monar­quia ja s’acaba i lla­vors tots seran repu­bli­cans. Però seran repu­bli­cans segons bufi el vent. Si el vent és repu­blicà, seran repu­bli­cans; si el vent és monàrquic o convé més man­te­nir la monar­quia perquè l’Íbex no troba recan­vis per a les seves cúpules, doncs con­ti­nu­a­ran sent monàrquics.

I Podem, que és repu­blicà?

No. Què defi­neix un par­tit, la gent de base o les direc­ci­ons? A la direcció de Podem crec que hi ha gent que és repu­bli­cana, però majo­ritària­ment no ho crec. En el moment en què Pablo Igle­sias va rega­lar Joc de trons a Felip VI va fer tota una decla­ració de no repu­bli­ca­nisme. No crec que a cap repu­blicà sin­cer li surti mai fer cap regal al futur rei, perquè ales­ho­res encara era el futur rei, un rei que, a més, no es pre­o­cupa per enten­dre’ns. Ho he sen­tit fa tants anys que la qüestió monar­quia-república no és a l’agenda! No és un pro­blema d’agenda, és un pro­blema de prin­ci­pis, d’enten­dre o no la democràcia, o de tolerància o no amb la cor­rupció. I els Bor­bons són cor­rup­tes, els ve de mena, dels avis, els besa­vis; no crec que ningú se’n des­lliuri.

El cap de files dels comuns al Congrés, Jaume Asens, deia recent­ment en una entre­vista a Rac1 que veu plau­si­ble la cele­bració d’un referèndum sobre la monar­quia en aquesta dècada.

Molt llarg, no? Una dècada és molt de temps. Aquí assu­mim que ara és un moment ina­guan­ta­ble, no es pot seguir aguan­tant aquesta monar­quia que ens toca i que, a més, està fent aquests pape­rots d’on és Wally i amb qui ha mar­xat. Tot ple­gat és escan­dalós. Com vols que siguem un país seriós si l’excap d’estat s’atre­veix a fer aquests pape­rots ara i amb tots els pape­rots que havia fet abans. I el pre­pa­rao s’ha pre­pa­rat amb aquests exem­ples. És increïble.

Una república espa­nyola ens acosta a la inde­pendència?

Pots bus­car trenta mil argu­ments per dir que no té res a veure, però jo diria que d’entrada una miqueta més a prop, sí, perquè vol dir que hi ha una esquerda en el blin­datge que es va fer a la tran­sició. I perquè el pri­mer deure de tot cap d’estat, sigui qui sigui, en un Estat d’herència fran­quista, és la sacro­santa uni­tat de la pàtria. Per tant, aquí hi ha una esquerda, i aquesta esquerda es pot apro­fi­tar. Hi ha molts pure­tes inde­pen­den­tis­tes que diuen que no, però jo crec que això és ser curt de vista. Jo repas­sa­ria amb lupa i amb micros­copi si obre o no esquer­des, i m’inclino a pen­sar que si les bus­quem, les tro­bem.

Com veu aquesta legis­la­tura?

És molt trista la degra­dació del Par­la­ment. La XI legis­la­tura tenia una pre­si­denta excep­ci­o­nal. Hi va haver moments bri­llants de valen­tia, s’hi estigués o no d’acord, perquè jo no vaig estar per exem­ple d’acord ni de bon tros amb mol­tes de les coses que es van pro­po­sar, però es van saber pro­po­sar i es va tenir valen­tia per tirar enda­vant, i, sobre­tot, es va acon­se­guir una cosa que difícil­ment el Par­la­ment de Cata­lu­nya acon­se­gueix, que és una comunió amb la gent, encara que es va esber­lar el dia de la República ins­tantània, de cadu­ci­tat immi­nent. Aquell dia pot­ser es va tren­car en bona part, però es van acon­se­guir un 1 d’octu­bre i un 3 d’octu­bre. Ja sé que ens ho volen fer obli­dar. La nos­tra força està en el fet que recor­dem que som 1 i 3 d’octu­bre.

No observa aquesta valen­tia de Carme For­ca­dell en l’actu­a­li­tat?

No, és clar que no l’observo, perquè hem fet un pas enrere. Hem accep­tat donar-los poder perquè els tenim por. Ho noten tant! Com els mil­ho­mes dels ins­ti­tuts i les esco­les: quan noten que un té por li fan bullying sen­zi­lla­ment perquè té por.

Con­si­dera que hi ha cen­sura o auto­cen­sura en aquest Par­la­ment?

Reco­ne­guda, con­fes­sada. La mateixa asso­ci­ació Adic del Par­la­ment ho ha dit. Però és que aquesta auto­cen­sura hi és a Tele­visió de Cata­lu­nya, a molts mit­jans. La cen­sura hi és. Tard o d’hora hem de començar a dir a la fis­ca­lia que no li tenim por i que no és veri­tat que esti­guin tan pre­pa­rats. Això t’ho dic després de trenta anys de vida uni­ver­sitària. De vega­des la gent es pensa que jo soc només aque­lla senyora que retira ban­de­res, i no, tinc una vida uni­ver­sitària i uns quants lli­bres escrits. Lla­vors, quan diuen que estan molt pre­pa­rats, me’ls escolto i dic, però si no saben ni par­lar! On és la pre­pa­ració, els anys, se suposa, d’inves­ti­gació i fona­men­tació del seu law­fare? No hi són, són fan­tas­mes, són fan­tas­ma­des de fan­tas­mes.

Cal esgo­tar la legis­la­tura?

Con­fio molt en el cri­teri del pre­si­dent. Al començament, quan van posar la gent a la presó, quan hi va haver el 155, pen­sava que sí, que calien elec­ci­ons, perquè diri­gir des de la presó és tre­men­da­ment difícil i també de vega­des perillós. En això, els bas­cos hi tenen molta experiència. Però si se segueix la plan­ti­lla dels par­tits, és difícil pen­sar que res can­viarà. També hau­ria de sor­tir gent nova i una mica dei­xar-nos estar de par­tits i que es poses­sin al davant d’àmplies con­vo­catòries de ciu­ta­da­nia per­so­nes si és pos­si­ble amb un cert nivell intel·lec­tual i amb una edu­cació de ser­vei impor­tant i amb una claríssima i demos­trada volun­tat democràtica. Després d’unes elec­ci­ons, seguint la plan­ti­lla dels par­tits, crec que segui­rem una mica allà mateix, poc canvi hi haurà. Els can­vis han de ser de més pro­fun­di­tat, no només de llis­tes elec­to­rals.

Com a exdi­pu­tada de CSQP, què en pensa del paper de Jéssica Albi­ach al cap­da­vant del grup par­la­men­tari de Cata­lu­nya en Comú-Podem?

Jo penso que la Jéssica fa el que pot, però no té ni equip ni prou soli­desa. Ella posa volun­tat a man­te­nir-se en el poder, on ha arri­bat una mica per casu­a­li­tat després de l’Albano Dante Fac­hin i per deserció de Xavier Domènech, però totes les coses que s’acon­se­guei­xen així tenen una mica, no sé si de fals, però sí d’ines­ta­ble. A la Jéssica li van dir: ets la pri­mera, ense­nya el no, i la Jéssica va i ense­nya el no. És clar, una per­sona demòcrata de pedra picada, que són les que ara con­ve­nen al Par­la­ment, aques­tes coses no les fa, perquè li surt de dins “què m’estàs dient, em vols con­ver­tir en una dela­tora?” No s’adqui­reix d’un dia per l’altre la segu­re­tat, la pro­fun­di­tat, la força democràtica que cal en aquests moments per tirar enda­vant una opo­sició. D’altra banda, no és que fos una dela­tora, sen­zi­lla­ment li van dir delata i va obeir.

A vostè la vam veure donant suport a la can­di­da­tura de Car­les Puig­de­mont en el míting final de cam­pa­nya de les elec­ci­ons euro­pees.

Jo vaig donar suport a la Clara Pon­satí. La vaig conèixer amb catorze anys i l’he seguida, he vist la seva evo­lució i sem­pre m’ha sem­blat una per­sona molt intel·ligent i tre­men­da­ment pre­pa­rada i valenta: es va enfron­tar cara a cara amb la poli­cia. Quan la Clara es va pre­sen­tar a les euro­pees li vaig dir que com a amiga li donava suport, i tant! Anava de número tres amb Puig­de­mont, en deien el millor tri­dent per a Europa, però el millor perquè hi havia la Clara. Si no hi hagués hagut la Clara en el tri­dent, no sé què hau­ria fet. Tot i així, segueixo pen­sant que la gran feina que estan fent Puig­de­mont, Toni Comín i ella al Par­la­ment és con­junta i que Puig­de­mont és molt millor que altres opci­ons.

La veu­rem donant suport a Junts per Cata­lu­nya en la pròxima cam­pa­nya elec­to­ral?

No crec que em vegis donant suport a ningú. Per més que els par­tits canviïn de nom, si seguei­xen plan­ti­lles ja molt uti­lit­za­des i gas­ta­des, no s’acon­se­guirà el que cal en aquests moments, que és un lide­ratge plu­ral. Ja veu­rem les llis­tes, però dins de Junts, crec que no. De vega­des sur­ten pro­pos­tes a Twit­ter que van des de la Tamara Car­rasco fins a la Dolors Saba­ter, o la Laura Borràs, que és una gran per­sona, la Clara... Aques­tes llis­tes així m’agra­den, però les llis­tes de par­tit m’agra­den molt menys.

S’ha plan­te­jat tor­nar a la política activa? Li ho han dema­nat?

No tinc ni ganes, ni edat, ni salut. Una de les con­di­ci­ons bàsiques seria el vot en consciència. I això no hi haurà mai cap par­tit que ho accepti. Penso que els dipu­tats han de poder votar en consciència.

Què en pensa de la gestió de la pandèmia per part del govern espa­nyol i del català?

Per part del govern de l’Estat, que es va fer molt mala­ment perquè en el que menys sem­blava que es pen­sava era en la pandèmia, amb aquells mili­tars en les rodes de premsa. Es pen­sava en la uni­tat de les pàtries i en els pres­ti­gis, i la gent s’estava morint. És hor­rorós. A Cata­lu­nya se li ha reta­llat la sani­tat des de fa una dècada, hi ha pocs mit­jans i tam­poc no es va dema­nar que es posés a davant la gent que en sabia més. Ales­ho­res, sense mit­jans, amb poca gent sabent-ne... una desgràcia. Molta gent va emma­lal­tir sense que hi hagués l’altura sufi­ci­ent per enten­dre coses fona­men­tals, que hi ha un estil de vida que ens por­tarà cada vegada més malal­ties, que aquest món que podia haver glo­ba­lit­zat la salut el que ha fet és mun­di­a­lit­zar la malal­tia, que cada dia con­ti­nua morint gent de malal­ties evi­ta­bles i no ens n’ado­nem, i que ens hauríem de pre­o­cu­par molt més pel que res­pi­rem, amb mas­ca­reta i sense mas­ca­reta... I després, cal denun­ciar la mer­can­ti­lit­zació que entorn a la Covid-19 s’ha fet, i con­ti­nua donant molt bons nego­cis a deter­mi­nats pri­vats, que estan en sani­tat però podrien haver estat per­fec­ta­ment en el gremi de la fer­re­te­ria o en el de les begu­des amb sucre.

 

Llarga trajectòria

“De vegades la gent es pensa que jo soc només aquella senyora que retira banderes”, s’exclama Àngels Martínez Castells. L’exdiputada de Catalunya Sí Que es Pot –l’artefacte electoral liderat per Lluís Rabell en què confluïen en l’anterior legislatura l’extinta ICV, el Podem d’Albano Dante Fachin i l’EUiA de Joan Josep Nuet– es refereix, és clar, a la retirada de les banderes espanyoles deixades pel PP als escons en el mític ple del 6 d’octubre. Martínez Castells, amb una llarguíssima trajectòria en el món universitari i l’activisme, és doctora en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona. Va començar a militar en el PSUC l’any 1968 i té més d’una vintena de llibres publicats sobre economia, salut pública, immigració, ciutadania... El 2009 va participar en la fundació de Dempeus per la Salut Pública.

 Emili Bella


Joan A. Forès

Reflexions



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada