Benvolguts,
Sembla que s’ha destapat el primer “corralito” de La Caixa!
Segons Viquipèdia: En Argentina se denominó corralito a la restricción de la libre disposición de dinero en efectivo de plazos fijos, cuentas corrientes y cajas de ahorros impuesta por el gobierno de Fernando de la Rúa en el mes de diciembre de 2001.
Aquest corralito té a veure amb els productes tòxics financers, particularment les participacions preferents. Les seves característiques i la forma com els bancs les col·loquen els fan idèntic als “bons escombraria” denunciats en el reportatge “Inside job” i en la pel·lícula “Margin Call”, que hem comentat més d’un cop en les Reflexions!
Avui he ajuntat 4 articles de tres fonts diverses (molta teca), parlant d’aquest tema que com es diu en un d’ells, no és massa explicat pels mitjans de comunicació (per no fer enfadar als bwanes corresponents).
Els articles s’han publicat en els darrers quinze dies a:
· Interviu (no sé qui són ni quins interessos els guien ni qui són els seus amos i a més són sensacionalistes). Si només hagués sigut aquesta font no hauria parlat del tema...
· Directe.cat (dos articles complementaris)
· L’Econòmic (pàgines salmó del Punt/Avui)
Interviu.es de gener d’enguany presenta el producte: participacions preferents.
El corralito español
· Cientos de miles de familias tienen bloqueados sus ahorros en bancos y cajas.
· Bancos y cajas bloquean las inversiones en participaciones preferentes y retienen los ahorros de cientos de miles de familias que adquirieron este producto financiero sin conocer sus características. Los afectados denuncian este corralito español que busca aumentar el capital de la banca y cuadrar sus balances anuales.
Aconsejados por sus bancos, cientos de miles de familias contrataron participaciones preferentes –un producto financiero legal, complejo y de alto riesgo–, sin conocer sus características y ahora se encuentran atrapados. No pueden recuperar sus ahorros.
La Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros (Adicae) ha denunciado, ante la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV), a 52 entidades financieras por “la comercialización irregular de estos ‘productos tóxicos’ entre ahorradores inexpertos”. En su escrito, se critica la falta de información acerca del carácter especulativo y perpetuo de este producto que carece de la cobertura del Fondo de Garantía de Depósitos; es decir, si el banco quiebra, se pierde todo.
José Luis Veiga, pescador gallego jubilado y padre de cuatro hijos, tiene bloqueados en Caixa Galicia 28.800 euros desde 2008. Al matrimonio formado por José Francisco Rodríguez y Milagros Fernández, la Caixa les retiene en Madrid 13.000 euros desde el pasado 14 de noviembre. La catalana Cristina Guillamón no puede sacar sus 12.000 euros de Caixa Catalunya desde hace 10 meses. Lara, una joven veterinaria madrileña, tampoco puede recuperar los 3.000 euros depositados en el BBVA. Son algunos ejemplos de inversores inexpertos que compraron parte de los 12.876 millones de euros emitidos en participaciones preferentes en los últimos cuatro años.
“Es un fraude generalizado y tolerado por el Banco de España y la CNMV que han hecho dejación de sus responsabilidades de control y no han mirado por los intereses de las familias”, acusa Manuel Pardos, presidente de Adicae.
Fuentes de la Asociación Española de la Banca (AEB) destacan que las participaciones preferentes “pasaron todos los controles administrativos. Es un producto bendecido y justificado por el Banco de España y por la Comisión Nacional del Mercado de Valores”. “Si ha habido irregularidades, que se investiguen y que las autoridades competentes resuelvan”, advierte la AEB.
Segons explica també el directe.cat, sembla que La Caixa, ha estat engalipant en els darrers deu anys els seus clients i ara quan se n’adona del desastre, intenta fer que comprin uns altres bons escombraria diferents però segurament tant tòxics com els primers. I sense opció! Segueixen els dos articles:
· La Caixa retindrà 3.500 milions d’euros dels seus clients per un període de deu anys, en base a un producte d’alt risc, no garantit pel fons de dipòsits, i que molts usuaris consideren va ser un engany massiu.
El proper 31 de gener és el darrer dia perquè els afectats de les participacions preferents de la Caixa acceptin la proposta per substituir les participacions per obligacions convertibles en accions (30%) i obligacions de deute subordinat (70%), un producte, aquest darrer, considerat d’alt risc per la mateixa entitat emissora. Aquesta és la solució proposada per la principal entitat financera del país per substituir l’operació massiva que va fer a milers de clients, amb les anomenades participacions preferents. La Caixa és l’entitat financera que va emetre més quantitat d’aquest producte financer, en total quasi 5.000M€ emesos en tres emissions dels anys 1999, 2000 i 2009. Segons dades de la mateixa entitat, fins a data d’avui, més d’un 90% dels clients que van optar per aquest producte en el seu dia, han acceptat el canvi, a falta d’alternatives millors i davant el fet d’haver de quedar-se un producte perpetu i sense sortida.
Un engany massiu
Segons informació a la que ha tingut accés el Directe.cat, la majoria d’afectats són gent gran que en cap moment va ser advertida del risc del producte que els oferien, i que ara pateixen el drama de veure com els seus estalvis de tota la vida resten retinguts per uns quants anys en contra de la seva voluntat. Molts dels afectat es mostren enganyats i senten traïda la confiança dipositada en la seva entitat, asseguren que directius de les oficines es van posar en contacte amb ells per oferir-los un producte, segon els van dir, segur i amb bona rendibilitat, i que en cap cas van ser informats del risc que suposava l’adquisició de les participacions preferents.
Una maniobra rodona
La Caixa, i la resta d’entitats financeres, han aconseguit capitalitzar-se per la via del sí o sí; o acceptes la proposta o et quedes amb els teus estalvis enterrats a perpetuïtat . Tot plegat ha tingut lloc amb el greu silenci de les administracions que han fet cas omís als milers de denúncies fetes tant al Ministeri d’Economia, com al Banc d’Espanya i a la Generalitat de Catalunya.
Fins i tot és complicat trobar un tractament periodístic ajustat a la realitat d’aquest drama que afecta a tantes persones; és difícil per molts mitjans explicar i denunciar com és possible que entitats financeres que, fins al moment, tenien com objecte el benestar social, facin negoci del que es pot considerar un engany.
Per acabar-ho d’adobar, la Caixa considera el producte que serveix per substituir les preferents com de risc, però millor que aquestes, és a dir, la mateixa entitat reconeix que les participacions preferents eren un producte financer inadequat i de molt risc. Malgrat el reconeixement, l’entitat es nega a compensar als seus clients, captats, segons molts usuaris, amb falses promeses.
Continuem cercant testimonis, volem seguir informant
Davant la gravetat de la situació, amb l’afectació de milers de persones que tenen retinguts els seus estalvis, busquem testimonis, de persones afectades, però també de gestors financeres que ens vulguin fer arribar el seu testimoni, garantint lògicament el seu anonimat. Amb la voluntat de seguir informant i fer-ne un seguiment posem a la disposició dels afectats aquest correu electrònic, denuncies@directe.cat
· 500 afectats catalans tallen l’avinguda Diagonal davant la seu de La Caixa per exigir solucions a la crisi de les preferents
· Milers de petits estalviadors tenen bloquejats els seus estalvis, víctimes de pràctiques poc honestes per part d’algunes entitats financeres que gaudeixen del silenci còmplice del Banc d’Espanya. Més de cinquanta bancs i caixes van col·locar als seus clients productes de dubtosa fiabilitat, considerats de risc i molt complexos per les pròpies entitats. Són les anomenades 'participacions preferents'. Les operacions sovint van amagar les característiques reals del producte, tot prometent uns interessos que en cap cas estaven garantits.
Ahir a la tarda un grup d’afectats pel corral de bancs i caixes es van manifestar davant la seu de La Caixa a Barcelona, tallant durant una bona estona l’avinguda Diagonal en demanda de solucions al bloqueig dels seus estalvis.
Les entitats més importants de l’estat com La Caixa, CAM, Bankia, BBVA, Banc Popular, Banc de Sabadell i moltes més han enterrat milers de milions d’euros de petits estalviadors en productes financers sense sortida, i a perpetuïtat, abusant de la bona fe de molts dels seus clients.
Des de fa setmanes l’Associació d’usuaris de bancs i caixes (ADICAE) assessora als milers d’afectats de tot l’Estat i mitjançant assemblees informatives denuncien l’opacitat i el silenci de les entitats bancàries davant aquesta dramàtica situació que afecta els estalvis de moltes famílies.
Què són les participacions preferents?
Segons el Banc d’Espanya i segons constava en la lletra petita mai lliurada als clients (el document en qüestió té més de 100 pagines de lletra petita i l’hem aconseguit de la Comissió Nacional del Mercat de Valors i s'adjunta a la notícia), les participacions preferents són:
1.- Un producte complex i de caràcter perpetu.
2.- No són un dipòsit bancari i en conseqüència no estan incloses en les garanties del Fons de Garantia de Dipòsit.
3.- L’adjectiu preferent que la legislació espanyola atorga a les participacions preferents NO significa que els seus titulars tinguin la condició d’acreedors preferents.
Algú és pot creure que amb aquestes advertències els clients de les entitats financeres haguessin adquirit aquest producte? Les entitats financeres van abusar de la confiança dels clients oferint un interès competitiu però amagant la realitat del producte. Però les advertències al risc de les participacions preferents no acabaven en aquestes punt.
Risc de no percepció d’interessos
El pagament dels interessos resta condicionat a l’obtenció de suficient benefici distribuïble per part de l’entitat i a l’existència de recursos propis suficients de conformitat amb la normativa bancària existent a cada moment. Si en les dates del pagament d’interessos, aquests no es paguen, els inversors perden el dret a percebre els interessos no cobrats.
És a dir, si les entitats entraven en dificultats, encara que fossin provisionals, els compromisos de pagament dels interessos es convertien en paper mullat. I per si no fos suficient, el document segueix advertint del producte deixalla que són les participacions preferents.
Risc d’absorció de pèrdues
En supòsits extrems d’insuficiència patrimonial de l'Emissor, aquest podria liquidar l’emissió per un valor inferior al nominal de les participacions preferents, amb la conseqüent pèrdua per part del titular del principal invertit. Ha passat amb les preferents de la CAM: centenars d’afectats ara en mans del nou propietari, el Banc de Sabadell. Precisament per aquest motiu la legislació bancària considera les participacions preferents 'recursos propis' de les entitats de crèdit que les emeten.
Tot plegat un veritable escàndol financer silenciat pel propi Banc d’Espanya i pels grans mitjans de comunicació. Algunes entitats financeres han començat a oferir algunes sortides, no pas per compensar a les famílies afectades sinó per la necessitat d’augmentar el seu capital, per complir amb les noves directives europees. Segons les informacions que tenim, s’acumulen els drames de moltes famílies que en plena crisi no poden utilitzar els seus estalvis, i volem fer-ne un seguiment i exigir responsabilitats per aquest engany massiu. Un 'corralito' a la ibèrica amb afectació a milers de persones.
Busquem testimonis, volem seguir informant
Davant la gravetat de la situació, amb l’afectació de milers de persones que tenen retinguts els seus estalvis, busquem testimonis, de persones afectades, però també de gestors financeres que ens vulguin fer arribar el seu testimoni, garantint lògicament el seu anonimat. Amb la voluntat de seguir informant i fer-ne un seguiment posem a la disposició dels afectats aquest correu electrònic, denuncies@directe.cat
Un testimoni que ha arribat és el d’Eliseu Santandreu, on explica que en aquests moment hi ha dos productes tòxics que bancs i caixes han encolomat al seus clients i ara els està petant als morros!:
El deute subordinat i les participacions preferents
Moltes empreses i entitats financeres han comercialitzat en els últims anys uns productes denominats deute subordinat i participacions preferents. Aquí ens referirem especialment a les entitats financeres que van vendre aquests productes com a productes de renda fixa –obligacions-, amb una rendibilitat pactada prèviament, una data d'amortització i la possibilitat de vendre'l en qualsevol moment per fer liquiditat.
No obstant això, l'absència d'un termini prefixat d'amortització els fa més propis d'una inversió a perpetuïtat, una nul·la liquiditat, i per a acabar d'adobar-lo, la rendibilitat depèn de la decisió unilateral de l'entitat emissora o de l'existència d'un comprador amatent de comprar-la a un preu més baix que el nominal per fer-hi una bona operació. Aquests condicionaments infringeixen a aquests productes una realitat molt diferent a l'oferta, ja que conjuminen un risc alt i avantatges escassos.
Tot i que no es tracta “d'estafes” com interessadament s'afirma en certs àmbits, són la conseqüència de dos aspectes recurrents: a) les entitats financeres venen els productes que els interessa amb preferència a l'interès dels seus clients, als quals diu que assessora; b) els coneixements escassos del petit inversor en les característiques dels productes i la confiança cega en els seus “assessors bancaris” que, amb freqüència, desconeix el que estan venent, a més de la temible lletra petita conformen un còctel d'aspectes més negatius que positius que només es coneixen quan arriba el moment de realitzar-los i trobar-se amb sorpreses desagradables, com les que sorgeixen actualment.
DEUTE SUBORDINAT (DS).
El DS comprèn uns títols o valors de renda fixa emesos generalment per les entitats de crèdit que ofereixen –en el moment de la venda- més rendibilitat que altres actius de deute, en compensació de la no-liquiditat del producte. L'inversor ha de saber que assumeix un nivell de risc ja que, en cas de fallida de l'emissor, primer cobraran els creditors ordinaris –d'aquí el terme de subordinació- i, solament en el cas que quedessin actius romanents, podrien repartir-se les seves engrunes.
Tot i que en els fullets explicatius d'aquest tipus de productes s'estableix que un tenidor pugui vendre'l quan desitgi, no es garanteix un preu de recompra del termini d'amortització ja que dependrà de l'interès d'un possible comprador i, alhora, del moment econòmic pel qual passi l'emissor. En el cas que aquest presenti problemes financers, ¿sorgiran compradors sabent que, si la societat fa fallida o té dificultats serioses cobraran la seva inversió? Aquest és l'aspecte més preocupant i del que menys es fa esment en el moment d'oferir-lo.
PARTICIPACIONS PREFERENTS (PP).
Les PP perpètues no equivalen a un dipòsit ja que no estan cobertes pel fons de Garantia de Dipòsits i, a més, són no líquides. Si en un any no hi ha beneficis o l'emissor no ha repartit dividends, les participacions preferents es poden quedar sense cobrar interessos.
Les PP es poden vendre al valor que un altre inversor estigui disposat a comprar-les que, òbviament, pot ser molt per sota del valor inicial de compra. Per exemple: una PP emesa per 1.000 euros, amb una rendibilitat anual del 5%, pagarà 50 euros anualment. Ara suposem que un altre inversor la compra a un preu de 400 euros i que hi guanya els 50 euros anuals. A aquest inversor, li suposa una rendibilitat del 12,5% (50/400 euros x 100) i el venedor experimentarà una minusvalidesa del 60% (1.000-400 euros).
Les PP tenen molt poca liquiditat. Si s'hi vol invertir convé destinar aquells diners que no s'hagin de menester durant diversos anys. En els moments actuals, la diferència entre els preus de compra i els de venda és molt gran i, probablement, continuarà així fins que els mercats es normalitzin. Vendre PP amb presses pot suposar perdre-hi molts diners, i els qui tenen paciència en poden guanyar molts, amb la seva adquisició, a l'espera de temps millors.
Petits inversors atrapats
Abans de la crisi, les participacions preferents eren un producte avantatjós, que rendien, amb uns interessos superiors a un dipòsit. Amb aquest producte, les entitats financeres es finançaven i quan l'inversor volia recuperar la seva inversió acudia a la mateixa que la venia en el mercat secundari.
El problema ha sorgit per la mateixa crisi financera, ja que ha desaparegut l'interès de recomprar-lo de les entitats, obsessionades amb els nous requisits de solvència. Ni encara que volguessin, les podrien comprar, però algú haurà de donar una solució als milers de petits inversors que no han pogut recuperar els estalvis.
Crec que amb aquesta llarga tirallonga de lletra us haureu fet càrrec de com va el país!
