Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris juanca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris juanca. Mostrar tots els missatges

dimarts, 20 de març del 2012

20/03/12. Per terra, mar i aire. Rajoy i el rei apel·len a la unitat d'Espanya

Benvolguts,
 
En el darrer apunt varem parlar de “20 dels greuges dels catalans contra Espanya”. I fixeu-vos que, expressament varem parlar de 20 dels greuges deixant la porta oberta a noves denúncies de greuges...

Doncs ja hi som! El Rajoy per “actualitzar” la “consciència de pertànyer a una nació”, i el Juanca per “saber avançar a favor de la unitat, la llibertat i el benestar de tots els espanyols” ens passen pels morros la sagrada unidad de la patria un dia sí i un altre també!

 Ahir en parlàvem amb uns amics de com el franquisme sociològic que impregna tot Espanya, tots els espanyols (ep!, tots els que se senten espanyols) actualitza el crit franquista de “Una, grande y Libre”, en totes les ocasions possibles. Doncs curiosament (?) entre els 20 greuges d’ahir aquest de la indissoluble (al revés que el Nescafè) unitat d'Espanya, pàtria comuna i indivisible dels espanyols', no fou esmentat en l’article. Per què? El tenim tant interioritzat que ens n’oblidem?

Ja en tenim 21, de greuges!

Per acabar-ho d’adobar el dret de secessió unilateral no està previst a la Constitució. I hem de recordar que l’exèrcit espanyol té el deure constitucional de defensar la sagrada unidad de la pàtria i que el sogre de l’Urdangarin és el cap de l’exèrcit... O sigui que la sagrada unidad de la patria una e indivisible de la Consti, sobreïx per tots els porus del franquista Rajoy o del franquista màxim i irresponsable Juanca, i te la refreguen per la cara sempre que poden...
Vegeu l’article de la Montse Oliva a l’Avui:

Rajoy i el rei apel·len a la unitat d'Espanya en els actes de ‘la Pepa'


Del patriotisme liberal del 1812 a les apel·lacions a la unitat d'Espanya del rei Joan Carles I i del president espanyol, Mariano Rajoy. Dos-cents anys després de la Constitució de Cadis, la Pepa, representants de les institucions espanyoles es van reunir ahir a la capital andalusa per “actualitzar” la “consciència de pertànyer a una nació”, clamava Rajoy durant el seu discurs.

L'inquilí de La Moncloa va aprofitar la commemoració i, apel·lant a l'esperit patriòtic del 1812, va emfasitzar: “La Constitució sorgeix de la profunda convicció que formem part d'un projecte comú i divers, que és Espanya.” I, situant-se també en l'actual panorama de crisi, va retrocedir dos-cents anys per propugnar que ja els constituents de Cadis defensaven l'afany d'introduir canvis legislatius. “No s'ha de tenir por de fer reformes; s'ha de tenir decisió i valentia per fer-les”, va subratllar.

També el rei –que, enmig de les batalles judicials d'Iñaki Urdangarin, va rebre una llarga ovació del públic– va animar a inspirar-se en “les grans fites del passat” per “saber avançar a favor de la unitat, la llibertat i el benestar de tots els espanyols”.


  
Joan A. Forès
Reflexions

diumenge, 8 de gener del 2012

08/01/12. Receptes per intentar salvar la monarquia borbònico-feixista

Benvolguts,
El directe.cat ens fa adonar d’algunes coses interessants sobre l’afer Urdangarin, que ens remet a altres apunts recents d’aquest Bloc, i a l’evident qüestió: Per engalipar (timar en castellà) calen dos subjectes, l’engalipador i l’engalipat. Tots dos pensen treure’n partit de la suposada enganyifa. El toco-mocho com a exemple meridià!
També presentem l’editorial-pamflet de La Vanguardia del 15 de desembre que reitera la trampa (com que encara no està imputat, és innocent...), com és molt normal en ells. Tant el borbó com La Vanguardia han mamat del dictador. Són com germans de llet!

Directe.cat. Condemnar Urdangarin, per salvar-se tots plegats

5 de gener 2012
Assistim aquests dies a tota una cursa per condemnar abans del judici al Duc de Palma i gendre del Rei dels espanyols, una cursa basada en informació que  ha estat amagada durant uns quants anys amb la complicitat d’alguns dels grans mitjans de comunicació, que, malgrat saber-ho, van restar callats, tal i com va informar el portal de comunicació Media.Cat en el seu informe del 2010 (vegeu-ne una ressenya a http://reflexionsjafores.blogspot.com/2011/06/230611-recull-dels-temes-silenciats-als.html).

La prova més evident del que diem la trobem amb el mitjà que ha donat el tret de sortida, el diari que marca la tendència informativa a l’estat i que una paraula seva fa trontollar el Govern Espanyol o fins i tot el català. Pedro J. Ramírez, amo del món informatiu cuinat a Madrid, va donar el tret de sortida i la resta ha seguit als seus dictats. De moment la línia marcada és condemnar Urdangarin i deixar al marge la Casa Reial, en una intel·ligent jugada per augmentar el poder del director de El Mundo.

Urdangarin ha fet les mil i una i segurament és culpable, però sense les administracions públiques, les entitats i empreses que li van donar diners, avui no tindríem cas. I no parlem solament de les Illes i del País Valencià, parlem també de la trama catalana d’aquest escàndol de corrupció i de favors inconfessables.

Què buscaven o què esperaven rebre tant Telefónica, Repsol, Abertis per parlar de les grans corporacions, com L’Enciclopèdia Catalana, Abacus, el Col·legi d’Infermeres de Catalunya per parlar d’entitats catalanistes o la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona per parlar d’administracions catalanes? Influencies? Contractes sucosos a ultramar? Transaccions opaques? Caldria i seria de justícia que expliquessin el per què de tot plegat.

Tal i com vam publicar en aquestes mateixes pagines, el Cas Urdangarin no s’entén sense les implicacions de la Monarquia Espanyola, per activa o per passiva. Urdangarin no hagués aconseguit diners sense les influencies de la mateixa Fundació Princep de Girona
(eina dels monàrquics catalans per consagrar la continuïtat dels borbons  després de Juan Carlos).
Comprovar com bona part de les grans empreses que aporten diners a la Fundació principesca, ho fan al cas Urdangarin hauria de fer replantejar l’existència d’aquesta fundació monàrquica, que l’únic que fa és espoliar el talent català, i recaptar fons d’empreses catalanes que mai revertiran en el teixit emprenedor català.

La Vanguardia titula l’editorial del 18 de desembre La Corona y la ejemplaridad que en realitat no és res més que un rastrer exercici de llepar el cul al bwana borbó. Malgrat que sembla que pretengui reptar l’Urdangarin se’ls veu que estan tots prietas las filas defensant la monarquia feixista espanyola.

Editorial-pamflet de La Vanguardia. La Corona y la ejemplaridad18/12/2011
EL Rey ha apartado a su yerno Iñaki Urdangarin de la actividad oficial, debido a su "conducta poco ejemplar". Rafael Spottorno, jefe de la Casa del Rey, divulgó el lunes esta medida, tomada ante la investigación a la que está siendo sometido el esposo de la infanta Cristina por sus negocios en el Instituto Nóos. Spottorno, persona de la máxima confianza del Rey, marcó distancias al hablar de Urdangarin y aprovechó la ocasión para subrayar que "tras 36 años de ejecutoria, nadie pone en entredicho la actuación y el valor del Rey". Su declaración se acompañó de un anuncio: la Casa Real publicará sus cuentas. Y llegó dos días después de que el duque de Palma dijera que lamentaba el grave perjuicio causado a la imagen de su familia y de la Casa del Rey, "que nada tienen que ver con mis actividades privadas".
Hace meses que la justicia investiga supuestas irregularidades en contratos, por seis millones de euros, que los gobiernos balear y valenciano concedieron al Instituto Nóos, presidido con poder ejecutivo por Urdangarin. Pero, a diferencia de otros directivos de la entidad, el duque de Palma no ha sido aún imputado. De momento, debe evitarse pues todo juicio paralelo. Dicho esto, sería erróneo ignorar que el asunto ha causado daños a la imagen de la monarquía y que no cabe permitir otros. La declaración de Spottorno va en esta línea. Y es seguro que el Rey, con la prudencia, la discreción y los reflejos que distinguen su labor arbitral, hará en adelante lo que estime más adecuado para el país.
La avidez de dinero fácil, el uso abusivo de posiciones privilegiadas y la corrupción fueron siempre prácticas censurables e inadmisibles. Pero es obvio que en años de bonanza y relajo parasitaron instancias públicas; a veces, de la mano de personas cuya responsabilidad obligaba a una conducta intachable, ejemplar. Ahora, en tiempo de sacrificios colectivos, tales prácticas resultan doblemente hirientes, por ser un atentado y una afrenta al bien común y, más si cabe, al compararlas con el agobio de una sociedad muy castigada por la crisis. Entre los ciudadanos crece el malestar, buscando válvulas de escape y apuntando indiscriminadamente a objetivos varios. En esta coyuntura, la valoración de la monarquía ha retrocedido en el último sondeo del CIS. El vendaval de la crisis, tras barrer tantos empleos y tantos ahorros familiares, sopla también sobre las instituciones. Todas parecen expuestas a su furia, por más positivo que sea el balance de su actuación.
No es este el lugar para rememorar los servicios prestados a España por la Corona, fiel garante de estabilidad, neutralidad y ejemplaridad. La memoria colectiva recuerda con gratitud y emoción la decisiva defensa de la Constitución que hizo don Juan Carlos en la noche del 23 de febrero de 1981. También su determinante papel en el desmontaje del Estado franquista y en la construcción democrática; o su extraordinaria labor diplomática, que tanto ha favorecido los intereses nacionales políticos y económicos. Estos y otros servicios mantienen en lo alto el prestigio del Rey y de la Corona, pese a que a veces intenten socavarlo intereses inconfesables. Don Juan Carlos, que ha inculcado sus valores al príncipe Felipe, sabe que su crédito se fundamenta en la ejemplaridad, fuente de autoridad moral, sentido y legitimidad. Esa ejemplaridad, que ha guiado la vida pública del Rey, es la que ha afianzado la monarquía como institución vertebradora de España. Y es la que debe mantenerse a toda costa.
 http://www.lavanguardia.com/opinion/editorial/20111218/54241235850/la-corona-y-la-ejemplaridad.html
Els meus comentaris als tipus de frases i mots del pamflet de La Vanguardia:
·         EL Rey ha apartado a su yerno Iñaki Urdangarin de la actividad oficial, debido a su "conducta poco ejemplar".
o   En castellà diuen “A buenas horas mangas verdes”
·         Su crédito (el del borbó) se fundamenta en la ejemplaridad, fuente de autoridad moral, sentido y legitimidad.
o   ejemplaridad, (rei putero i corrupte, exemple d’ejemplaridad). Recordem, entre d’altres els afers del Colón de Carvajal!
o   fuente de autoridad moral, (d’on li ve l’autoridad? Del Franco? Dels Principios del Movimiento Nacional?)
o   sentido y legitimidad (rei feixista sense legitimitat, entronitzat pel dictador feixista que mancava també de legitimitat, amb el suport de la carcúndia catòlica feixista, companya de viatge del Franco (bajo palio), tot un exemple de legitimitat. Vegi’s més avall la *Nota)
·         Y es seguro que el Rey, con la prudencia, la discreción y los reflejos que distinguen su labor arbitral, hará en adelante lo que estime más adecuado para el país.
o   Al Franco també se li confiaven aquestes responsabilitats arbitrals, però recordem que el rei, segons la sagrada i magrejada constitució, és irresponsable, per tant ves a saber què serà lo mas adecuado...
·         Les paraules gratitud i emoción en un editorial de La Vanguardia porta tristos records, per exemple la crònica de La Vanguardia de l’any 1942 quan Franco va anar a Montserrat:
o   La multitud acogió su presencia con aclamaciones fervorosísimas
o   El momento fué dé extraordinaria emoción.
o   El Caudillo de España descendió del coche a los acordes del himno nacional en medio de una ensordecedora ovación
o    y de continuos vítores y de ios gritos “Franco, Franco Franco!”

*Nota. Part del discurs del Juanca en la cerimònia d’acceptació de la corona l’any 1969: Por su parte, el Príncipe también lo afirmó en su inmediatamente posterior discurso de aceptación: “Quiero expresar, en primer lugar, que recibo de Su Excelencia el Jefe del Estado y Generalísimo Franco la legitimidad política surgida el 18 de julio de 1936, en medio de tantos sacrificios, de tantos sufrimientos, tristes, pero necesarios, para que nuestra Patria encauzase de nuevo su destino”.

Per si no ho sabieu!


Joan A. Forès
Reflexions