Benvolguts,
Fa almenys un any que corre per internet aquest estudi. No he trobat qui era l’autor, però m’ha semblat prou interessant per publicar-lo. El 12 d’agost de 2010 ja vaig enviar-vos-el en forma de pdf. Ara l’envio, ampliat amb fotos i gràfics tal com l’he trobat en el blog de manel de títol El Guaitador.
No puc demanar permís a qui el va crear originàriament, però espero que El Guaitador i el creador accepti de bon grat que jo també el faci córrer!
Parla de com Madrid, amb un pla molt estudiat i sibil·lí se’n va enduent, sin prisa pero sin pausa que deia el Franco, totes les activitats en que Catalunya destacava, des de fabricacions d’automòbils fins a Salons de la Moda o de l’Automòbil.
Hi ha segurament molts aspectes que no han tocat. En citaré un parell o tres:
· Durant la dictadura el règim no va deixar que s’establissin empreses de telecomunicacions ni aeronàutiques ni farmacèutiques a Catalunya. Calia seguir amb el genocidi econòmic després del genocidi del poble amb la guerra i la sinistra postguerra. Al mateix temps només hi havia Escola d’Enginyers Aeronàutics i de Telecomunicacions a Madrid. També hi havia a Madrid altres escoles d’enginyeria per exemple la d’Enginyeria Naval! Per tant aquesta retroalimentació portava a que estudiants majoritàriament madrilenys estiguessin preparats per entrar en empreses afavorides pel règim i les empreses afavorides pel règim tenien els estudiants a ma
· Des de sempre les duanes catalanes han patit un dèficit de funcionaris de duanes. Això provoca que els tràmits duaners siguin més llargs a Catalunya que a Madrid. Els clients amb nivells alts d’importació-exportació arriben al límit i traslladen fàbriques a Madrid, ja que el servei de duanes és millor
· Tots els fons europeus en infraestructures dels darrers 15 o 20 anys han anat a parar a Madrid que ha pogut usar-los per exemple per fer una xarxa de metro que va passar de ser semblant a la de Barcelona a triplicar-la actualment
· És una anècdota molt coneguda que en una reunió a la “Feria de Madrid. Recinto ferial IFEMA” ja fa anys un grup de promotors de la Feria explicava a la resta de convidats quina era l’estratègia que usaven: Si cobejaven un Saló català, el Gaudí per exemple, en creaven un de paral·lel, Salon Cibeles, i feien que Catalunya transigís a repartir les fires un any a Madrid i un any a Barcelona. Després feien una guerra bruta convencent als expositors que era més pràctic que sempre es fes a Madrid, perquè hi havia més serveis, etc... Però resulta que aquell dia hi havia uns industrials catalans a la reunió i al final de l’explicació van manifestar-se com a catalans. Davant de la ficada de rem els promotors varen intentar adobar-ho dient que bé, que no era exactament així que “las ferias catalanas no tienen porqué temer nada de IFEMA, etc”.
· Pel que respecta a les empreses catalanes traslladades a Madrid, un cas paradigmàtic és FECSA. FECSA era hereva de la Barcelona Traction creada el 1911 per un enginyer canadenc de nom Pearson. I es coneixia correntment com La Canadenca. La Canadenca va construir una xarxa d’embassaments al Pirineu i simultàniament va anar absorbint altres petites i mitjanes empreses de generació i distribució d’electricitat. Després de la guerra se la va conèixer també com Riegos y Fuerzas del Ebro (el meu pare hi va treballar com a tècnic elèctric tota la seva llarga vida laboral de 50 anys). Tenia generació d’energia hidroelèctrica, d’energia tèrmica, Les Tres Xemeneies al Paral·lel, i posteriorment d’energia nuclear. Als anys 80 l’empresa pública espanyola ENDESA va absorbir FECSA. Al 2000 va privatitzar-se. Al 2005 després d’una polèmica OPA se la va quedar la companyia italiana ENEL. Fins els 80 FECSA pagava impostos a Catalunya, des dels 80 els ha pagat a Madrid. Ara els deu pagar a Itàlia...
Penseu-hi. No hi ha més camí que la independència!
I ara l’estudi:
Finalitat de l'espoli a Catalunya
09/09/2010 - by Manel
El què ningú explica sobre l’espoli legal espanyol
Rebut via internet
Madrid vol ser la dècima regió econòmica del món amb 20 M d’habitants i per aconseguir-ho necessita que tota la península Ibèrica treballi per Madrid.
Aquest és el pla invariable que tant PSOE com PP porten en sistemàtica execució, tot creant lleis que legalitzen totes les decisions governamentals que emprenen. L’objectiu és que Madrid sigui el centre de poder absolut, de coneixement avançat en totes les disciplines, econòmic, social i polític.
En aquest marc, el Govern espanyol fa lleis que li permeten actuar impunement en les següents direccions:
Ø Aeroports: L’aeroport de Barajas és l’únic del món que s’ha remodelat amb el doble de sobredimensionament de la seva capacitat. Addicionalment s’han construït aeroports injustificables en temps de crisi a ciutats petites.
Ø
Ø Fotografia de l’aeroport de Ciudad Real © Javier Bozzino
Ø Exemples:
Ø Oviedo, un aeroport completament nou (2009) amb tots els equipaments al 100% en funcionament i amb 4 vols diaris, accessos i serveis 100% nous també.
Ø Ciudad Real: un dels aeroports amb les pistes més llargues d’Europa com anunciaven diversos mitjans europeus (juny 2010) , amb 2 vols diaris, subvencionat per Caja Castilla que va fer fallida i l’estat va rescatar amb els nostres diners, i a nosaltres no ens deixen ni gestionar el nostre aeroport del Prat.
Ø Registre Postal aeri d’Espanya. Aquest Juliol AENA ha anunciat que tot el registre Postal aeri d’Espanya passarà per Barajas, malgrat que fins ara el de Barcelona anava directament a Barcelona i suposa un 40% del de tot l’estat.
Ø La pèrdua continua de vols internacionals directes de l’aeroport de Barcelona provoca directament la no instal·lació d’empreses grans a Catalunya i per tant amenaça directament els llocs de treball de la regió i la possibilitat de desenvolupament.
Ø Actualització: L'escàndol dels aeroports
Ø Companyies Aèries: Com a complement i per rematar la centralitat total a Barajas, el pla que estan seguint és el següent: Vueling era catalana i Iberia va crear Click Air i la va situar a Barcelona per enfonsar-la, fent-li competència directe des de casa en els mateixos vols i mateix segment de mercat, i ho va aconseguir amb la seva posició d’avantatge amb AENA. Ara Click Air i Vueling, que treballen per Iberia, estan intentant enfonsar Spanair, que un grup d’empresaris van comprar per intentar aconseguir que el Prat no sigui tant esclau de Madrid. Click Air i Vueling no són Catalanes, només tenen seu a Catalunya.
Ø
Ø
Ø Industria Aeroespacial: Espanya inverteix discrecionalment 2.500M€ en projectes aeroespacials i de defensa europeus. En contrapartida Europa ha d’assignar determinats projectes a Espanya per un valor de certa importància. Aquest tipus d’indústria és considerat estratègic per tots els governs, entre altres raons perquè suposa treballar amb la avantguarda tecnològica en moltes disciplines. A Espanya el 70% d’aquests projectes són assignats a empreses madrilenyes, 20% andaluses, 8% basques i 1% catalanes. No tenim cap opció ni mai la tindrem.
Ø Empreses d’energia: Enher era catalana fins que va ser comprada per inversionistes espanyols. La catalana Gas Natural va intentar recomprar-la però va tenir una oposició política, econòmica i social anormal que van distorsionar tot el procés de compra que en un país normal hagués fructificat. Finalment ha estat al revés.
Ø Universitats: Barcelona té la major concentració de barracons escolars de la Península mentre Madrid no només estan creant universitats noves publiques sinó que estan rebent unes dotacions econòmiques tan importants que els permeten adquirits els equipaments més moderns i concentrar la major quantitat de beques i majors beques d’arreu. La conseqüència immediata és que en pocs anys els millors estudiants i professors s’aniran concentrant a Madrid i cada vegada serà més justificable que tinguin més beques i més recursos, els nostres estudiants, és a dir els nostres fills, no tindran a cap possibilitat de competir amb els estudiants de Madrid, a no ser que hi vagin a estudiar, és adir que hi siguin admesos, en altres paraules: dependre d’ells. Es vergonyós quan sempre havia estat Catalunya la referència del coneixement i amb la submissió a Madrid dels nostres politics ja l’hem perdut en pocs anys.
Ø Carreteres: Madrid té 5 anells de circumval·lació de 5 carrils cada un, el primer d’ells gairebé soterrat. Als darrers 20 anys s’han fet 250 KM d’autovia a Madrid i 15 k a Catalunya. Espanya està construint un dels projectes més importants d’EUROPA que connectarà Sevilla amb Oviedo anomenat l´”Autovia de la Plata” una autovia amb totes les comoditats i serveis integrals. A Catalunya ni tan sols tenim les carreteres nacionals més importants desdoblades.
Ø Juliol 2010: El Govern acaba d’anunciar retallades a tot l’estat i la comunitat més afectat és com sempre la nostra, el trist Govern de la Generalitat ha demanat sisplau que al menys no sigui tant escandalós i a Madrid encara estan rient, de la Generalitat i perquè ells a Madrid ja tenen totes les seves infraestructures necessàries i futuribles, ben acabades. La retallada a Catalunya és especialment indecent perquè l’estat no hi havia previst partides addicionals amb l’Estatut que suposadament corregia el deute històric. En estar desmantellat a més a més retallen les obres en construcció. Aquest bloqueig novament posa moltes dificultats a les empreses que volen desenvolupar-se a Catalunya que a més han de pagar peatges i no ho han de fer les que estan a Espanya.
Ø Tren: Renfe ha donat deliberadament totes les inversions en manteniment de la xarxa Catalana, tots en patim les conseqüències. El traspàs de Rodalies tant anunciat pels poca-solta politics catalans és només de les estacions però en absolut el control. La dotació pressupostària també és insuficient i es barreja quan interessa amb els diners que l’estat inverteix a Catalunya.
Ø AVE: respon perfectament al concepte de xarxa Radial central. Òbviament el bitllet Barcelona-Madrid és el més car Km/€ de tota la península. Ni Renfe ni el Govern no tenen en projecte l’eix del mediterrani tant obvi per la nostra economia. El darrer luxe madrileny és anar a menjar entre setmana i en horari laboral el Cochinillo a Salamanca per 20 € que costa el bitllet i tornar a la Capital a la tarda tot fent la migdiada. L’altre luxe madrileny és l´AVE per anar a esquiar a Baqueira, els deixa a Osca en 2h.
Ø Corredor de la Mediterrània: la Comunitat Europea vol que el futur eix de comunicacions de mercaderies passi per Barcelona, València i acabi a Sevilla, amb un ramal a Madrid des de València o Barcelona. Aquest tema es clau per Catalunya, el seu port i la seva petita i mitjana industria, i ens situa centralment a Europa. Malgrat tot Madrid vol que l’eix passi pel centre i d’allà fer un ramal al port de València.
Ø Túnel gegant pels Pirineus: El govern espanyol vol fer l’enllaç amb Europa pel nord o fent un túnel gegant pels Pirineus a l’Aragó. No només ho vol sinó que molt recentment ja ha invertit 1.300 M€ en expropiacions de terrenys, estudis i informes. Ho ha aprovat el Govern amb els vots a favor del PSOE i del PP. ¿On eren els 25 diputats del PSC que ens havien de defensar?
Ø
Ø Port de Barcelona: un esclau de Madrid vs València. Es potencia descaradament el port de València per tal de restar competitivitat al de Barcelona. L’última drassana de Barcelona ha estat traslladada al port de Valencia. (A la foto, dues imatges del port de València el 1980 i el 2006)
Ø Industria Automoció: L’estat esta potenciant i afavorint de forma descarada les fabriques d’automoció instal·lades fora de Catalunya. Tots els nous projectes d’inversió de les cases matrius dels fabricants els intenten portar a les plantes de producció no catalanes.
Ø Funcionariat: Els percentatges de Funcionaris a Espanya són extraordinaris en comparació a Catalunya.
Ø
Ø Concentració de Multinacionals de Barcelona a Madrid.
Ø Banca: intent per enfonsar el Banc de Sabadell. Llei de caixes d’estalvi contraria a les caixes catalanes.
Ø Esports: F1: No han parat fins prendre’ns la F1 i emportar-se-la a València, sense cap tradició automobilística, solament un arranjament polític.
Ø
Ø Moda: No han parat fins prendre’ns el saló Gaudi vs Cibeles. La guerra de fires té l’objectiu clar de deixar Barcelona sense cap Saló Ferial important.
Ø Arxiu de Salamanca: encara hi ha més del 30% dels nostres documents a Salamanca.
Addicionalment, el boicot que fa molta població i empreses espanyoles al productes catalans, pel sol fet de ser-ne, és evident i ha obligat a molts empresaris catalans a cercar mercats en altres països, i ho han aconseguit, per tant la suposada dependència del mercat espanyol està disminuint. A més a més es prou conegut l’odi, mitjançant mentides i/o informacions esbiaixades i que estan fomentant tots els mitjans de comunicació afins al PP en contra nostra, amb la complicitat i beneplàcit dels afins al PSOE, Espanya només ens compra el què no pot comprar a ningú més.
No hi ha cap altre país al món on això passi: un país fent boicot als productes d’una de les seves “regions” per tal d’enfonsar-la econòmicament.
Internament també tenim problemes. Aquest tipus de documentació i informació ha estat vetada de ser publicada a Catalunya Ràdio, en mans del PSC-PSOE, qui encara defensa la possibilitat de sostenir Catalunya dintre d’Espanya, una verdadera estafa per a nosaltres i un benefici per alguns politics que no estan al servei de la nostra nació.
Veient la conxorxa general en contra nostra, estem segurs que hi han moltes altres àrees que desconeixem i també ens estan robant des de Madrid.
La Constitució Espanyola equival a la perpetuïtat d’aquest model, ni PP ni PSOE-PSC tenen cap interès en canviar-la. Els partits catalans que li donen suport son còmplices de l'espoli i la davallada econòmica.
¿Qui finança aquest pla de desenvolupament de Madrid?: Els ciutadans de Catalunya!
L’estat espanyol ens pren més del 10% del PIB, més de 22.000 milions d’euros cada any. Aquesta és la balança fiscal negativa per Catalunya, aquest és l’espoli espanyol.
60 milions € cada dia.
3.000 €/any per cada habitant de Catalunya.
Catalunya ha iniciat la seva davallada i cada vegada s’enfonsa més ràpidament i té menys possibilitats de sortir-ne.
Catalunya ha iniciat la seva davallada i cada vegada s’enfonsa més ràpidament i té menys possibilitats de sortir-ne.
Per això cal marxar d’Espanya tan aviat com sigui possible.
Joan A. Forès
Reflexions
