dijous, 29 de novembre del 2012

29/11/12. Defugir responsabilitat, al•legar ignorància, fer veure que no s'adonen del tracte injust que rep Catalunya

Benvolguts,

La resignació comença a manifestar-se:

Ricard Palou justifica la no-creació d’un Govern de Coalició i diu a CiU i ERC que és millor living apart together per evitar un altre Dragon Khan...

Vicent Partal diu a La gent vota el que vol que tal com Churchill va acceptar el seu relleu després d’haver sigut el primer ministre britànic durant la guerra dient: que la democràcia és un règim quasi perfecte, l'únic problema del qual és que la gent vota el que vol. I això és el que ens va passar diumenge: que la gent va votar el que va voler. L'anàlisi acurada de les xifres mostra que els votants volen que es faça el referèndum, sí, però al mateix temps prefereixen que aquest no siga un projecte d'un sol partit, i que, a més, no estan d'acord amb les polítiques d'austeritat del govern Mas. Però es poden conciliar les dues posicions? Doncs la veritat és que no és gens clar. Caldrà intentar-ho, però a ningú no se li escapa que no serà gens senzill i que CiU i ERC hauran de ser molt generosos tots dos per a poder-ho aconseguir.

Però, cadascú ha de fer la seua feina i ara toca als polítics arreglar el puzle. Perquè la responsabilitat dels electors era votar el que volien, que va dir en Churchill. Convertir aquest garbuix en un projecte de futur, aquesta però és la feina, potser impossible, dels polítics.

En Jordi Pujol diu a Tres maneres d'escórrer el ‘bulto' que podria passar, ara que ja s'han fet les eleccions catalanes, que ningú, o quasi ningú, no volgués governar. S'insinua una actitud així en sectors bastant importants. Si es confirmés posaria de manifest un tremp i una mentalitat pròpia d'una societat incapaç d'afrontar els seus problemes col·lectius.

Hi ha una altra cosa, per desgràcia evident, i és que hi ha gent –sectors polítics i socials– que no volen admetre que en les condicions financeres, polítiques i institucionals que Espanya ens imposa Catalunya no és viable. I que realment no han fet res perquè hi hagi un canvi substancial en la relació entre Catalunya i Espanya. I hi ha tres maneres d'escórrer el ‘bulto':
·       Defugir responsabilitat (“que bé fer d'oposició”),
·       al·legar ignorància (no voler saber ni quina és la tresoreria de la Generalitat ni com s'hi ha arribat),
·       fer veure que no s'adonen del tracte injust que rep Catalunya (i així no veure's obligats a comprometre's)

Vet ací tres maneres de fer, poc responsables i altament negatives, que poden ensorrar el país que les practiqui. Esperem que no sigui així. Esperem que la por i el càlcul esquifit no prevalguin.

L’Oriol Junqueras diu: El que toca és que CiU formi govern, que governi i que ERC encapçali l'oposició

Josep A. Duran i Lleida diu: No n'hi ha prou que ens donin suport en la consulta, en necessitem dia a dia

És cagalló? Són càlculs partidistes que poden rebentar l’entesa dels 4 partits independentistes i engegar a prendre pel cul l’invent? La solució en el proper capítol...

Demà parlarem d’altres actituds, més positives!


Joan A. Forès
Reflexions

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada