dijous, 29 de novembre del 2012

29/11/12. El Dret a Decidir quedarà en el congelador durant molt temps


Benvolguts,

Aprofito l’apunt del Bloc d’en Joan Tardà que fa: Oriol Pujol, que el Dret a Decidir no és negociable!, per tal de discutir sobre com fer-ho.

Estem ficats fins el coll en la Marxa cap a la independència, després d’haver elegit un Parlament amb majoria independentista dels 2/3. I recordem que la primera estació és la del Dret a Decidir el 2014 com a molt tard. I el primer dilema comú és: Govern compartit? Govern de coalició, tal com recomanava i recomana Alfons López Tena? Sembla que no van per aquest camí...
Ara comença la  gestió diària compartida (?) entre CiU i ERC (i ICV? I la CUP?). Hem d’anar cap a la independència i al mateix temps hem de gestionar el dia a dia, amb els voltors espanyols volant en cercle per sobre dels nostres caps. Els antics tenien un aforisme que deia: Primum vivere et deinde philosophari. Però Catalunya ha de viure i filosofar a l’hora! S’ha de canviar l’oli del càrter del motor mentre es continua corrent!

En Joan Tardà és bel·ligerant contra les declaracions del seu soci...

 
Un cop llegit l’escrit em queden preguntes al tinter:
·       Com es pot fer una truita sense trencar els ous?
·       Per negociar entre ERC i CiU cal cedir pels dos costats o sigui:
o   incomplir vergonyosament el ... programa electoral de CiU i enganyar la ciutadania (la que va votar CiU) i
o    incomplir vergonyosament el ... programa electoral d’ERC i enganyar la ciutadania (la que va votar ERC)
·       Es poden fer afirmacions com aquesta, que Deu n’hi do, sense saber què es retallarà, com es retallarà i quines quantitats en resultaran, i si n’hi haurà prou, i sense endeutar-se més?
·       I quina tutela voldrà exigir cada cop més l’Estat espanyol?
·       I com ens anirà escanyant per tal que anem un cop al mes a Madrid a pidolar (a canvi de què?) l’”alpiste” que deia el bandarra del Guerra amb el vist-i-plau tàcit del PPSOE?
·       I quina serà la nostra relació amb els omnipotents bancs (i Caixa), que rebenti les possibles xifres d’ERC+CiU?
·       I què opinarà qui mana de veritat, en Duran i el Sector Negocis d’UDC i el Puente Aéreo?
·       Resum d’en Joan Tardà: com que existeix una clara majoria favorable a exercir el Dret a Decidir hem de posar-nos d’acord per dur-lo a terme...
 
Llegiu l’apunt i opineu!
27.11.2012.

Oriol Pujol, que el Dret a Decidir no és negociable!

 
El compromís d’ERC és clar i ferm: exercici del Dret a Decidir en aquesta legislatura. Per a nosaltres, la data (tal com ha dit en Junqueras, a tot estirar en 2014) és fonamental. El compromís amb el Dret a Decidir hauria de ser igual de clar i ferm per a totes les forces polítiques que vam aprovar la resolució del Parlament de dur a terme el referèndum i que així ho van expressar en la campanya electoral.
I no s’hi val a fer trampes. Què vol dir que el Dret a Decidir quedarà en el congelador durant molt temps si no legitimem totes les retallades socials que vol continuar fent CiU? (Oriol Pujol dixit). Això seria una estafa. No a ERC, sinó a la ciutadania que ha votat el President Mas convençuda que organitzaria el referèndum.
Des d’ERC no caurem en el xantatge de legitimar les retallades per poder realitzar el referèndum. Entre d’altres coses, perquè fer-ho seria incomplir vergonyosament el ...nostre programa electoral i suposaria enganyar la ciutadania. D’igual manera, el nou país que des d’ERC volem construir es fonamenta en un Estat del Benestar en el qual la sanitat i l’educació, públiques i de qualitat, n’han de ser els pilars fonamentals. En definitiva, haurem de retallar on sigui, però no en polítiques socials.
Per a això, les nostres propostes estan encaminades a veure on es pot retallar per poder mantenir la despesa social i com es poden, sobretot, incrementar els ingressos per fer-ho viable, tal com ja ha publicitat el president d’ERC a través d’augmentar els impostos de les rendes més altes (impost de successions, per exemple) i creació de noves figures impositives (per exemple, als bancs). Perquè, no ens enganyem: les rendes mitjanes i baixes ja pateixen una fortíssima pressió fiscal.
Aquests són els eixos bàsics que fonamenten qualsevol proposta d’ERC per possibilitar que Mas sigui President. Certament, n’hi ha d’altres, d’entre les quals l’exigència de trencar els acords amb el PP.
Al capdavall, tot pot resumir-se de la següent manera: com que existeix una clara majoria favorable a exercir el Dret a Decidir hem de posar-nos d’acord que dur-lo a terme. I això no està vinculat a cap altra política.
L’Oriol Pujol no hauria de pretendre negociar amb el Dret a Decidir.

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada