Benvolguts,
Avui presentem dues anàlisis del resultat de
les eleccions: La d’en Vicent Partal i la d’en Sala i Martin.
En Partal ens presenta una anàlisi perfecta. I
en Xavier Sala i Martin ens presenta en el seu article Eleccions catalanes 2012: i ara què?, una visió cartesiana dels
fets. Feta amb la raó i no amb el cor!
Mot clau = clarificar
Tal com els comentaristes i els diaris
expliquen, les eleccions del diumenge varen clarificar el perfil
epistemològic de la població del territori anomenat per alguns
Catalunya i per altres (els que com l’Aguirre diuen que Catalunya no existeix
ni ha existit mai) Comunidad Autónoma del Noreste. I
en aquesta població hi ha independentistes
i unionistes amb totes les seves variants
i també amb totes les seves virtuts i defectes. Amb els poders fàctics des de
dins (digueu-ne el nefast Duran i el Sector Negocis d’UDC) i amb els poders
fàctics des de fora però ubicats a Catalunya (Círculo de Economia, Foment del
Treball (?) Nacional, ESADE, IESE), i amb els poders fàctics de fora de
Catalunya (PPSOE, C’s, TSJC, TC, TS, e tutti quanti, i el rei i el Pedrojeta i
la Conferència Episcopal Española). És
evident que no tots els catalans formen part
del conjunt
que va anar a la manifestació de l’11S, ni
pensen com ells. Hi ha un altre conjunt
de ciutadans de Catalunya que són espanyolistes peti qui peti que no varen anar
a la manifestació; per molt que els facis
entendre que Espanya roba tant al nostre conjunt com al seu, no ho volen entendre. Els
ciutadans del nostre conjunt mirem TV3, BTV, 8tv i el Canal Català i els de
l’altre conjunt miren TV1, la Cuatro, Telecinco, la Sexta, Antena 3,
Intereconomia, etc. Tal com es diu en
lògica matemàtica són dos conjunts disjunts:
cap membre d’un conjunt no forma part de
l’altre conjunt!
En les eleccions del diumenge passat i tal com va ser orientada la consulta, els ciutadans varen votar partits polítics que
prèviament s’havien manifestat independentistes o
unionistes. I es va votar segons aquest
paràmetre. I això no havia passat mai abans. Ara s’ha clarificat l’ambient.
En Vicent Partal en l’enllaç següent ens
mostra els números i els tants per cent, de forma molt didàctica:
I en
Sala i Martin també:
27
November 2012
Eleccions catalanes 2012: i ara què?
Uns tasts:
Som molts els qui pensàvem que els partits
sobiranistes havien d'anar junts a les eleccions del 25 de novembre.
Si ho haguessin fet, avui tota la premsa, la nacional, l'espanyola i la internacional, hauria destacat el seu triomf sense pal·liatius:
- Els partits que al seu
programa electoral deien clarament que estaven a favor
del dret a decidir
i que han entrat al Parlament (CIU+ERC+ICV+CUP) han sumat 2.094.415
vots.
Els que deien que NO (PSC+PP+C's) han tingut 1.269.455 vots. És a dir, el 57,73% dels votants han votat a favor de partits que volen el
dret a decidir i només el 35,00% han votat a favor dels que no. Els partits que estan a
favor del referèndum han obtingut el 64,44% dels escons (87), i els que estan en
contra, només el 35,56% (48). Victòria aclaparadora, tant en vots com en
escons, del SÍ A L'AUTODETERMINACIÓ.
- Els partits que estan explícitament a favor de la independència (CIU+ERC+CUP) han obtingut 1.735.558 vots, i els que estan en contra (PSC+PP+C's) només n'han tingut 1.269.455. De tots els que s'han
pronunciat clarament, els del SÍ han tingut el 57,75% dels vots i el 60,66%
dels escons. Els del NO han tingut el 42,24% dels vots i el 39,34%
dels escons. És a dir, victòria aclaparadora,
en vots i en escons, dels partits del SÍ A LA INDEPENDÈNCIA.
Èxit aclaparador dels partits del dret a decidir i del moviment independentista
Tots aquests resultats demostren un èxit aclaparador dels partits del dret a decidir i del moviment independentista, i també que, malgrat la virulenta campanya de la por i de la mentida, el percentatge de vots i d'escons favorable a la independència i l'autodeterminació no ha baixat, i que, si tenim en compte que CiU abans no ho deia i ara sí, fins i tot ha pujat dramàticament. Aquesta conclusió és tan evident que així és exactament com ho ha vist la major part de la premsa internacional: des del New York Times, passant per la BBC, el Financial Times, o The Economist.
Si, els partits sobiranistes haguessin anat junts a les eleccions...
Si, com deia, els partits sobiranistes haguessin anat junts a les eleccions, així és també com ho haurien vist els diaris espanyols. ¿Per què tots els diaris espanyols han dit que el sobiranisme ha sortit derrotat? ¿I per què els partits unionistes han celebrat els resultats com si aquests fossin una gran victòria per a ells? Doncs perquè els sobiranistes anaven separats i el partit que s'havia autoproclamat líder del procés ha tingut un retrocés important, ja que ha perdut 12 escons i uns 90.000 vots respecte de les darreres eleccions. La conclusió partidista que han tret els diaris i els partits espanyols és que "els votants han castigat Artur Mas i CIU i la seva 'deriva independentista'". I és cert que els votants han votat Mas i CIU. Però no és cert que hagin castigat la seva 'deriva independentista', perquè resulta que dels 12 escons que ha perdut, 11 han anat a parar a ERC!!! És a dir, que segons els espanyols, els catalans castiguen la deriva independentista de Mas i ho fan donant 277.000 vots i 11 escons addicionals a un partit que encara ho és més, d'independentista!!! De vegades els espanyols són ben graciosos!
Al capdavall, la gent ha preferit apostar per un partit amb una tradició independentista molt més antiga, com ara ERC.
Jo no sé si CIU ha perdut vots per culpa de la campanya infame d'alguns mitjans de la ultradreta espanyola (per cert, algú hauria d'anar a la presó pels informes de policia inexistents), per les retallades, pel cas Palau o perquè va fer una campanya nefasta. No ho sé. Però el que està clar és que, si va perdre vots pel tema sobiranista, no els va perdre perquè fos massa sobiranista, sinó perquè ho era massa poc!!! Al capdavall, la gent ha preferit apostar per un partit amb una tradició independentista molt més antiga, com ara ERC.
Dit això, el que sí està clar és que CIU (i no pas l'independentisme, insisteixo) ha perdut molts escons. I que CIU hagi perdut escons al Parlament és un problema, perquè el referèndum no se celebrarà demà. De fet, celebrar un referèndum serà complicat (perquè els espanyols ho intentaran impedir amb la constitució i amb tots els mitjans al seu abast) i, mentre dura el procés, no només importa el suport total que tenen els partits sobiranistes, sinó que també és important el suport que té el govern de la Generalitat. Ho dic perquè mentre no arriba el referèndum, el país s'ha de governar, s'han d'aprovar pressupostos i s'han de pagar els salaris als funcionaris i s'han de pagar les factures als proveïdors. I tot això s'haurà de fer en un entorn financer enormement hostil. Hostil, per una banda, per culpa de la crisi: recordeu que la Generalitat no pot demanar prestat, perquè té l'accés als mercats de crèdit tancats per culpa del nefast sistema de finançament que té l'Espanya de les autonomies. Per altra banda, hostil per culpa que el govern espanyol ja fa temps que està fent tot el possible per escanyar Catalunya. I vista la falta d'ètica desplegada durant la campanya, és de suposar que l'intent d'escanyar Catalunya s'accentuï en el futur.
Govern de coalició
Això vol dir que si Esquerra i CIU no sumen els seus 71 diputats per formar un govern fort de majoria absoluta que es protegeixi contra la tempesta que vindrà de fora i es mantingui fort fins que hi hagi un referèndum, ja ens podem acomiadar del dret a decidir.
Formar un govern de coalició serà complicat, perquè els dos partits tindran reticències. CIU rebrà pressions dels grups empresarials i mitjans de comunicació que volen acabar amb el "gir sobiranista" de Mas i volen que el partit torni a ser mesell, torni a buscar lligams amb Espanya, torni a tenir l'ambigüitat de les darreres dècades. Torni, en definitiva, a fer el paper de la "puta i la ramoneta" (o com diu un col·lega meu, "la puta i la duraneta") per guanyar-se els favors d'una Espanya condescendent. CIU rebrà pressions per a que pacti una millora de finançament amb el PP, o un govern de coalició amb el PSC (ja hi ha qui parla de sociovergència), o simplement un xantatge de suport financer de Madrid a canvi d'assassinar el dret a decidir. I hi haurà membres de dins de la coalició que pressionaran Mas perquè ho accepti. Però CIU no pot (o no hauria) d'acceptar cap d'aquestes ofertes. Seria una traïció sense precedents que li faria perdre tot el suport que ha rebut ara: un milió cent mil persones han votat perquè volen tenir dret a decidir! Com vaig dir al meu últim post, jo no vaig poder votar, però hauria votat CIU única i exclusivament perquè creia que era la millor manera d'anar cap al referèndum. I si CIU acceptés les 30 monedes que li oferirà Espanya, que tothom sàpiga que el primer que, no només s'enfadaria, sinó que tindria una actitud militant en contra de CIU seria jo!
A ERC tindran la temptació d'agafar la postura fàcil de dir "donarem suport a CIU per tot el què calgui en el tema del referèndum però el pressupost és una altra cosa" per quedar-se fora del govern.
Per altra banda ERC tindrà reticències a entrar en el govern. Saben que ve una asfíxia econòmica i que els propers pressupostos de la Generalitat seran els més austers de la història: no hi haurà possibilitat que els mercats (ni els europeus, ni els espanyols) llancin un cable d'ajuda a un govern que tingui com a objectiu dissenyar la separació... i això els ho faran pagar. I qui estigui al govern es desgastarà políticament, sobretot si es tracta d'un partit que s'ha declarat obertament en contra de les retallades. Per tant, si ERC entra al govern, les seves bases es queixaran, perquè no voldran ser còmplices de les retallades. I, per tant, tindran la temptació d'agafar la postura fàcil de dir "donarem suport a CIU per tot el què calgui en el tema del referèndum però el pressupost és una altra cosa" per quedar-se fora del govern.
L'únic partit que pot fer fort el Govern sense debilitar la causa del referèndum és ERC
Però la
realitat és que s'ha de fer govern i s'han d'aprovar pressupostos al mateix
temps que s'avança pel camí del referèndum. I l'únic partit que pot fer fort el Govern sense debilitar la causa
del referèndum és ERC. Si Esquerra no entra al govern, CIU no tindrà més remei
que pactar amb PSC o PP (o convocar noves eleccions). I el procés
d'independència haurà mort. Els espanyols hauran guanyat la partida, sense
necessitat de començar a jugar, perquè els catalans ens hem destruït a
nosaltres mateixos.
Sí! Si els partits sobiranistes haguessin anat
junts a les eleccions, avui l'independentisme estaria celebrant la gran
victòria que els diaris estrangers han descrit a les seves portades. Els sobiranistes van cometre l'error d'anar separats i el que sens dubte és una gran victòria s'ha convertit en un més que possible descarrilament definitiu del procés de transició nacional. L'error que, entre tots, van cometre abans de les eleccions ja no es pot evitar. Però tant ERC com CIU encara tenen la possibilitat d'esmenar aquell error tot formant un govern de majoria absoluta sobiranista.
Els resultats electorals mostren que la ciutadania ha dit, amb molta claredat: volem votar i volem votar "Sí". Que la voluntat del poble no quedi, de nou, enterrada sota la curta volada dels partits polítics.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada