dilluns, 9 de març del 2015

05/ 03/15. Europa Press. Totes les empreses de l'Ibex, excepte Indra, tenen filials en paradisos fiscals. Hi ha una "evident connexió" entre l'evasió fiscal i la desigualtat social que condemna a la pobresa milions de persones.

Benvolguts,
Pel que hem dit en dies anteriors, podem estar contents que la gran majoria dels nostres capitalistes, els més guais, els que conformen l’Ibex, com el Banc de Santander (esperem que el tal Botin, suposant que hagués sigut catòlic, ja faci uns mesos que estigui cremant a l’infern), com l’ACS (de Florentino Pérez i del Puente Aéreo) o com totes les altres grans companyies (excepte una, Indra, per què no roba com totes les altres?), tinguin centenars d’oficines en paradisos fiscals...
Aquestes dades se suposa que són de domini públic però ni els gobiernos ni els governs ni els gurus de l’economia ni els ministeris d’Hisenda n’han dit res i ha hagut de ser una ONG, Oxfam, qui ho ha hagut de publicar.
Ahir explicàvem que les tres mil i escaig sicavs, mouen diner negre, opac, per valor estimat d’uns vint-i-vuit mil milions d’euros i avui, en aquest reportatge, hi afegim una carretada de milions d’euros més. L’article diu que el frau fiscal a Espanya és del voltant de 60.000M€.
L’estudi esmenta un cop més que hi ha una "evident connexió" entre l'evasió fiscal i la desigualtat social que condemna a la pobresa milions de persones.
Com més evasió fiscal, sigui de grans companyies o sigui de mindunguis com l’Urdangarin i la Cristina, menys recapta el ministeri del senyor Montoro i per tant menys serveis poden rebre els ciutadans, i/o més impostos ha de pagar l”españolito” per compensar (en altres apunts s’ha explicat que el sindicat dels tècnics d’Hisenda http://www.gestha.es/ estimen que un 70% de la defraudació la perpetren les grans empreses i el 30% els pringats com l’Urdangarin & Cristina, o els lampistes que et pregunten con IVA o sin IVA, com si fossin cambrers que et preguntessin amb tota naturalitat con gas o sin gas...)
També hem d’esmentar que el ministre d’Hisenda Montoro (!) té una empresa privada que assessora els “españolitos”, particulars, autònoms, pimes, empreses de l’Ibex, i/o grans multinacionals, per tal que puguin defraudar a Hisenda de la millor manera possible...
Recordem el trasllat artificial dels beneficis, que esmenta el reportatge, que es va descobrir fa uns mesos de forma que centenars de multinacionals feien aquesta operació a través de Luxemburg, mentre l’actual president de la UE era precisament el president de Luxemburg (i segons el Parlament Europeu aquests antecedents no varen immutar ni poc ni molt ses senyories, quan varen votar el nou president...)

INFORME D'OXFAM
Totes les empreses de l'Ibex, excepte Indra, tenen filials en paradisos fiscals
La inversió espanyola en paradisos fiscals va créixer més d'un 200% en l'últim any, segons Oxfam
Les grans cotitzades espanyoles posseeixen 810 filials en territoris 'off shore'
Europa Press / Madrid
Dijous, 5 de març del 2015
La inversió espanyola cap a paradisos fiscals va créixer un 205% entre el 2013 i el 2014 i representa el 24% del total de la inversió a l'exterior, i un 12,4% és inversió circular (la que surt d'Espanya i torna a Espanya després d'haver passat per un paradís), segons l'informe 'La il·lusió fiscal', elaborat per Oxfam Intermon.
D'acord amb aquest informe, totes les empreses de l'Ibex 35 menys Indra eren presents en paradisos fiscals l'any 2013 amb 810 filials, un 44% més, a través de les quals poden estar canalitzant els seus ingressos per reduir la seva tributació, segons l'informe.
L'informe, presentat aquest dijous en una roda de premsa, destaca que les empreses amb més presència en aquests paradisos són Arcelor Mittal, amb el 58,3% de les seves filials radicades en paradisos fiscals, i el Banco Santander, amb 182 filials, un 19,5% del total del grup, segons el rànquing d'Oxfam, que només cita aquestes dues empreses.

PRINCIPALS DESTINS
Els destins favorits per reduir al màxim les seves càrregues impositives són Delaware, amb 352 filials el 2013, Holanda, amb 122 filials, i Luxemburg, amb 62, encara que la xifra s'ha més que duplicat en els dos últims anys. Altres paradisos fiscals utilitzats comunament són Irlanda (56), Suïssa (25), Hong Kong (24) i les illes Caiman (22).
Per pagar menys impostos aquestes empreses utilitzen diverses tècniques, com l'abús dels preus de transferència, els préstecs intragrup --que s'han convertit en la pràctica estrella--, la deslocalització d'intangibles o l'agressivitat en la negociació dels convenis de doble imposició.
De fet, la responsable de Justícia Fiscal d'Oxfam, Susana Ruiz, ha assegurat que Espanya negocia aquests convenis de forma "molt agressiva" amb els països en desenvolupament per obtenir una deduïbilitat més elevada per a les empreses espanyoles.

OPACITAT
Segons la seva opinió, la línia de la legalitat és molt "difusa" en aquesta mena de pràctiques, que poden arribar a ser legals, però que són "moralment inacceptables" perquè produeixen un trasllat artificial dels beneficis.
A més, Ruiz ha denunciat la falta d'informació que proporcionen les empreses de l'Ibex, ja que només el 10% ofereix informació desagregada dels seus ingressos per països, fet que genera "molta confusió" sobre les seves pràctiques.
En concret, ha afirmat que només Endesa dóna certa informació fiscal "consistent" i atorga rellevància al compromís amb la fiscalitat que han d'adquirir les empreses. A més, cap explica les subvencions que rep ni a Espanya ni en altres països en què pugui operar.

GAIREBÉ 60.000 MILIONS DE FRAU A ESPANYA
Per la seva banda, el director del departament de Campanyes i Ciutadania, Jaime Atienza, ha quantificat el cost d'aquesta mena de pràctiques a nivell nacional i mundial, i ha assegurat que a Espanya el frau fiscal puja a 59.000 milions d'euros, segons dades del col·lectiu de tècnics d'Hisenda (Gestha).
A la Unió Europea el frau puja a un bilió d'euros, mentre que a nivell mundial els actius en paradisos fiscals sumen entre 20 i 32 bilions de dòlars, una xifra que supera la suma del PIB dels Estats Units i la Xina, les dues economies mundials més grans.
A més, ha denunciat que les grans empreses estiguin suportant un tipus efectiu d’Impost de Societats del 5,3%, pel 16% que suporten les petites i mitjanes, segons dades de la mateixa Agència Tributària, i ha assegurat que si les grans companyies tributessin almenys a aquest nivell s'haurien recaptat 8.227 milions més.
Segons Atienza, hi ha una "evident connexió" entre l'evasió fiscal i la desigualtat social que condemna a la pobresa milions de persones. Segons la seva opinió, els governs tenen la responsabilitat d'establir lleis que eliminin aquestes vies d'escapament perquè les grans companyies "espremen fins al límit" les possibilitats de la llei per reduir la seva factura fiscal.

LLEI CONTRA L'EVASIÓ FISCAL
Així, ha considerat "imperatiu" que tots els partits espanyols incloguin en els seus programes una llei contra l'evasió fiscal 
que ajudi a generar ingressos per a totes les persones i garanteixi finançament per a les polítiques públiques de sanitat, educació, protecció social i cooperació.
En la mateixa línia, Ruiz ha reclamat un pla de sortida dels paradisos fiscals, malgrat reconèixer els avanços que s'estan produint a la UE. A més, ha demanat al Govern (Gobierno) una posició "més forta" a nivell internacional.


Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada