dissabte, 28 de març del 2015

28/03/15. Josep Lluís Albiñana. Pido perdón por ser uno de los 350 diputados que aprobaron la Constitución. Il·lusió amb la caiguda del règim franquista/en Franco es mor al llit/surten a la llum les forces polítiques amagades durant el franquisme i t'atropellen...

Benvolguts,
La bona amiga Consol ha publicat al Facebook aquesta imatge. I aquesta imatge estava envoltada d’altres imatges també molt interessants sobre el procés independentista!
No he trobat la font original, però me la crec. Recordeu que Josep Lluís Albinyana fou el primer president de la Generalitat Valencianaquan l’Abril Martorell i altres sicaris franquistes hi varen fotre ma i la varen destrossar!

Respecte a l’afirmació de demanar perdó s’entén perfectament. Un altre exemple semblant seria el d’en Xirinacs:
Estàs il·lusionat amb la caiguda del règim franquista/en Franco es mor al llit/Surten a la llum les forces polítiques amagades durant el franquisme (esquerres però sobretot dretes)/l’assumpte estava atado y bien atado/I els innocents amb un lliri a la ma són anorreats pel poder dels més forts...
Segurament que Albinyana tingué uns moments de glòria al començament de la transició, però al final reconeix, cosa que no han fet cap dels 349 diputats restants, començant pels Miquels Roques, Solés Tures i companyia,  que se l’havien rifat, o pixat segons com sigueu de malparlats, i vet ací un gat, i vet ací un gos, i vet ací el conte fos; i vet ací un gos i vet ací un gat, i vet ací el conte s’ha acabat!
La confessió d’Albinyana era la crònica d’una mort anunciada. I ha tingut el valor de dir el que tots sabíem i dèiem:
·        Que la Transició fou un frau
·        Que no hi ha hagut cap transició real sinó un fenòmen de màrketing polític
·        Que tot era propaganda per a disfressar la realitat
·        La Carta Magna no és obra de cap reconciliació
·        Tot és un muntatge, és fals, pura propaganda
I jo hi afegiria que quin tip de riure es deuen estar fent els Tejeros, Calvo Sotelos, Fragas, Martin Villas, Gonzalezs, Guerras, Aznars, Zapateros, Juancas, etc...

Traiem de la Viqui:
Josep Lluís Albinyana i Olmos (València, 1943) és un jurista i polític valencià d'ideologia valencianista que fou el primer President del Consell Preautonòmic del País Valencià entre 1978 i 1979, durant la transició democràtica espanyola.
A banda, Albinyana ha treballat com a membre de vigilància penitenciària, en l'Audiència Provincial de Barcelona i actualment és magistrat en el Jutjat d'Instrucció número 1 de València.
Als anys 70 es va implicar en la formació d'Unió Democràtica del País Valencià junt amb Joaquín Maldonado, amb l'objectiu de crear una força política valenciana de caràcter interclassista. Quan Vicent Ruiz Monrabal va forçar un gir cap a l'ortodòxia catòlica, Albinyana abandonà la formació. En aquell moment decidí integrar-se al Partit Socialista Obrer Espanyol en considerar que tenia potencial per esdevindre un referent interclassista, per més que en aquelles dates no comptava amb excessiva presència al territori.[1]
PSOE
L'any 1975 ingressà en el PSOE i fou nomenat membre de la Comissió Executiva Federal, com a secretari d'emigració.[1] En les eleccions generals espanyoles de 1977 fou cap de llista del PSOE per la circumscripció electoral de València: després del bon resultat en les votades, creà l'Assemblea de Parlamentaris del País Valencià, un òrgan on el PSOE tenia majoria com a guanyador de les eleccions.[1]
El 1978 va ser triat per unanimitat com a primer President del Consell Preautonòmic del País Valencià (l'antecedent de la Generalitat Valenciana contemporània), des del qual oficialitzà la Senyera quadribarrada amb l'escut del Consell i la denominació per al territori de País Valencià. A més, va iniciar una campanya per a fer que els ajuntaments valencians demanaren l'Estatut d'Autonomia per la via ràpida, aconseguint el suport de més del 90% dels mateixos.[2] Albinyana exercí el càrrec de President fins l'abril de 1979 (el tornaria a exercir breument fins a desembre del mateix any), quan la falta de suport de la direcció del PSOE a les seues polítiques valencianistes provocaria un pacte entre la cúpula del partit i la Unió de Centre Democràtic[3] perquè el PSOE (ja rebatejat com a PSPV-PSOE) abandonara el Consell Preautonòmic.
Albinyana es quedà en minoria davant la UCD i va ser forçat a dimitir, la qual cosa es produí el 22 de desembre de 1979,[4] i va ser substituït com a cap del Consell per Enric Monsonís (UCD), amb la qual cosa el País Valencià accediria finalment a l'autonomia per la via de l'article 143, reservada per a les comunitats «no històriques».
UPV
Albinyana va fer pública la seua baixa del PSOE en una carta al Diario de Valencia el 22 d'abril de 1981.[5] Més tard presentà una coalició valencianista d'esquerra junt amb Vicent Ventura,[6] formada per gent provinent de l'Agrupament d'Esquerra del País Valencià i del Partit Nacionalista del País Valencià de Francesc de Paula Burguera.[7] La nova formació, anomenada Unitat del Poble Valencià, es presentà a les eleccions a les Corts Valencianes de 1983 amb Isidor Balaguer com a cap de llista i fou la quarta força més votada amb més d'un 3% dels vots, però la llei d'Hondt els impedí a accedir a les Corts Valencianes.
En octubre de 1983, Josep Lluís Albinyana fou elegit vice-secretari general del PNPV,[8] que poc després s'integraria definitivament en la UPV, amb la qual cosa esdevindria partit polític.


Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada