Benvolguts,
A partir del pròleg que planteja la gran pregunta de si a cap espanyol no li ha passat pel cap que viu en una Espanya fictícia, l'aticulista ho explica amb senzillesa. En Brosa d'antuvi ens pregunta:
Coneixen algun espanyol que se senti dolgut per la deriva involucionista i autoritària que està seguint Espanya els últims dos o tres anys arran del procés sobiranista de Catalunya? Com diria aquell, “haberlos haylos”.
I continua preguntant-nos sobre l'imaginari col·lectiu plantejat per les dretes, barreja de les capes altes de la societat, finançada per individus com l'Aznar, i empreses de l'IBEX i tots els cacics provinents del franquisme, que accepten aplaudint amb les orelles que diu en Brosa:
Les elits dirigents del país han construït l’imaginari col·lectiu d’una Espanya moderna, democràtica i europea, homologable a qualsevol dels països del seu entorn, descentralitzada com la que més, amb una Constitució de les més avançades en el terreny dels drets i les llibertats, amb l’estat de dret més garantista de tots.
Espanya presumeix de ser analfabeta, només es capaç d'interlocutar, que es diu ara, en castellà! I ja en tenen prou! Com exemple veure els darrers caps de govern que només saben castellà i que en reunions internacionals estan perduts totalment, O les accions internacionals com l'assumpte de les patents europees, o la incomunicació dels Llarenas i Marchenas amb els seus col·legues de més amunt del Pirineu (o de l'Ebre?), O les fal·leres de Ciudadanos pretenent vendre el monolinguisme on hi ha més d'una llengua, emergència de l'odi dels fundadors Francisco de Carreras o l'Alberto Carlos Rivera Díaz...
Vegem l'article molt punyent d'en Toni Brosa:
11 gener 2020 2.00 h
Destruint
Espanya
Toni Brosa
L’Espanya
real fa mal als mateixos espanyols que creien en l’Espanya moderna,
democràtica i europea
Coneixen algun espanyol que se senti dolgut per la deriva
involucionista i autoritària que està seguint Espanya els últims dos o
tres anys arran del procés sobiranista de Catalunya? Com diria aquell, “haberlos
haylos”. I no és estrany, perquè
durant les últimes quatre dècades les elits dirigents del país han construït
l’imaginari col·lectiu d’una Espanya moderna, democràtica i europea, homologable
a qualsevol dels països del seu entorn, descentralitzada com la que més,
amb una Constitució de les més avançades en el terreny dels drets i les llibertats,
amb l’estat de dret més garantista de tots.
La immensa majoria de ciutadans han comprat
i interioritzat aquest relat i, al principi, lògicament, es negaven a
acceptar que algú dubtés de la seva virtut; ara,
cada dia que passa, és més difícil no veure-ho i els sap greu comprovar que
l’Espanya real no és com creien que era.
No va passar per cap ment
superar el repte del sobiranisme català a l’anglesa, és a dir, pactant un
referèndum i guanyant-lo
ni que fos enganyant els votants. No n’hi va haver
prou que l’Estat fes servir la seva poderosa maquinària per bloquejar
l’1-O. Van treure a passejar l’“A por
ellos” i el van aplicar al carrer, a les casernes, a la fiscalia, a la
taula de govern, al Congrés i al Senat i als tribunals de justícia. Es van passar per l’aixella la veritat dels fets, els
drets humans, civils i polítics, la lletra del Codi Penal, la música de la
Constitució i l’esperit de la democràcia, per decapitar, escarmentar i
dissuadir l’independentisme.
I ara també posen en evidència la desconnexió d’Europa,
insinuada pel nul èxit de les euroordres de Llarena, revelada per la resolució
del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que restaura Puigdemont,
Comín i Junqueras com a eurodiputats i finalment oficialitzada per la
desobediència del suprem espanyol al criteri vinculant del TJUE. Un altre desengany aplaudit amb les orelles pel neofranquisme
desemmascarat que, oh sorpresa!, pobla quasi la meitat de l’arc parlamentari
espanyol. No és estrany que faci mal, però potser ja seria hora d’anar-hi
fent alguna cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada