Benvolguts,
En Pau Miserachs ens explica com de mica en mica ens van
suprimint les llibertats i ens reprimeixen. I quan tothom acceptarà que la
situació és la que és, ens haurem convertit en un poble mesell, sense ànima...
A l’article hi ha una frase amb conceptes molt significatius,
i que ve a dir que la dreta política extrema s’identifica amb un liberalisme
econòmic i que l’amenaça del liberalisme econòmic porta a no poder transformar l’estructura
social, mantenint les desigualtats, l’amenaça de la pobresa i la misèria de
les classes treballadores a l’atur. I a més a més aquesta dreta política
extrema ha acabat amb els sindicats, creats amb mot esforç de la classe treballadora.
Un exemple clar és el canvi en la situació del camp andalús que a l’any 36
estava a punt d’aconseguir la reforma agrària i ara, després d’una guerra de 3
anys, una dictadura franquista de 40
anys i un borbofranquisme de 40 anys més i amb una corrupció adequada ha perdut
tota la força que havia arribat a tenir.
Proposar models diferents al conservador desencadena la
còlera i l’oposició radical de la ultradreta a tota proposta progressista,
i converteix en impotent l’acció dels partits d’esquerra.
Vegem l’opinió d’en Pau Miserachs:
12 gener 2020 2.00 h
TRIBUNA
No al
retorn de la dictadura
Pau Miserachs - PRESIDENT
DEL GRUP D’ESTUDIS POLÍTICS
Vivim moments de supressió de llibertats i de repressió, com
denuncia Amnistia Internacional en la seva valoració de la sentència del
14 -O que va convertir
el dret a votar, la llibertat d’expressió i de manifestació en el delicte
de sedició.
Per aquest sistema els drets humans passen a un darrer
terme i obliguen tota la ciutadania a repensar d’on venim i on som.
El TC prohibeix al Parlament
parlar de república i fer manifestacions de desgrat de la monarquia. Els
tribunals amenacen, doncs, amb les seves resolucions la sobirania parlamentària
i la llibertat de paraula del Parlament. La determinació
del poble de Catalunya a persistir en la protesta pacífica i no abandonar
la reclamació del dret a l’autodeterminació, els serfs de l’Estat i els
partits reaccionaris l’han convertit en el concepte
de nacionalisme totalitari i colpisme. Catalunya és vist com l’estat de dret espanyol inclou
excepcions al principi democràtic com
demostra el redactat de diversos articles del codi penal i el mateix 155 de
la Constitució, creant una seguretat
jurídica restrictiva que pot arribar a ser contrària als principis i
valors democràtics del segle XXI. Theodor W. Adorno i Ece Temelkuran
han desenvolupat uns interessants estudis
sobre l’actual extremisme de dreta i el retorn del feixisme.
Per aquest sistema els
drets humans passen a un darrer terme i obliguen tota la ciutadania a
repensar d’on venim i on som.
La
dreta política extrema s’identifica amb un liberalisme econòmic que no permet
transformar l’estructura social, mantenint les desigualtats, l’amenaça
de la pobresa i la misèria de les classes treballadores a l’atur. Proposar models
diferents al conservador desencadena la còlera i l’oposició radical de
la ultradreta a tota proposta progressista, i converteix en impotent
l’acció dels partits d’esquerra. El
sector digital que ha guanyat forta importància en la societat, s’ha convertit
en un instrument idoni per a la difusió de notícies falses per desorientar
l’opinió pública en benefici de la reacció. El feixisme modern potencia
l’elit social i se serveix de la democràcia liberal per a les seves finalitats,
intentant influir en el desenvolupament cultural i l’educació del
jovent, explotant el sentiment religiós, les decepcions i la misèria.
Converteixen la intel·ligència en sofisma i consideren
tòxic tot pensament polític basat en la democràcia i les llibertats com va
fer a la República de Weimar. La
ultradreta converteix en lícit el règim de la dictadura i considera degenerada
la transició del 1976. La seva personalitat és autoritària, plena de prejudicis
i d’esperit reaccionari amant de la repressió dels que pensen diferent.
És la involució total i el retorn al passat inquisitorial.
El professor Xavier Casals recorda en el seu llibre El
pueblo contra el Parlamento que Ruiz Mateos va començar la primera
experiència populista reaccionària a Espanya, capitalitzant un vot de protesta.
Jesús Gil, l’home fort de Marbella, el va succeir amb l’aval de Mario Conde,
vivint de l’arbitrarietat, la desqualificació dels altres i l’insult. Alejo Vidal Quadras, amb la creació de Vox va iniciar el
camí per combatre l’auge de l’independentisme parlant d’empresonar el
president de la Generalitat, pensament que va fer seu Santiago Abascal
ampliant-lo amb l’antieuropeisme. Amb 52 diputats. La independència, explica Xavier Casals, havia deixat
de ser un horitzó polític per convertir-se en un objectiu a curt termini, i
Vox, prenent el lloc del fracassat Ciutadans, ha arribat decidit a combatre-la
amb una peculiar agressivitat i fixació, contra les esquerres i els independentistes
que parlen de justícia social, una fiscalitat progressiva i lluita contra
la corrupció, creant un nou paisatge polític.
Pau Miserachs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada