diumenge, 13 de maig del 2012

13/05/12. L’Institut Nova Història, en Jordi Bilbeny, l'Enric Guillot i la Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica. Una història reescrita pels castellans.

 Benvolguts,
Ja sabeu que una de les meves fílies són les recerques de la Fundació Institut Nova Història que té en Jordi Bilbeny com a mentor i patró de navegació de la nau. Avui us proposo una navegació per uns quants enllaços que estic convençut que us seran aclaridors, profitosos, i que acabareu com els nens amb la xocolata dient que en voleu més...
El dia 10 d’abril, l’Institut Nova Història va fer la presentació al Col·legi de Periodistes de l’extraordinari llibre de l’Enric Guillot que porta com a nom Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica. Una història reescrita pels castellans. Us presentem el primer enllaç que és un vídeo de tota la presentació, separat per ponents. L’ordre fou: CardúsàMontellààBilbenyàGuillot.
En Cardús va fer una presentació profunda i es va referir incisivament a l’expropiació de la història de Catalunya que l’incipient nacionalisme espanyol va fer a partir de 1492. Com que en Guillot ja havia explicat especialment que malgrat que el llibre fa anys que està confegit no va poder editar-lo per problemes d’editorials i econòmics, en Cardús va fer una reflexió dient-se que potser fa 4 o 5 anys aquest llibre no hauria tingut l’acceptació que ha tingut ara, ja que fa 4 o 5 anys els catalans no havien encara arribat a tenir prou consciència de l’espoliació de diners i en aquest cas d’història que el nacionalisme espanyol ha practicat sin que se note el cuidado molt sovint, o descaradament com ara estan fent.
L’Assumpta Montellà va també incidir en el tema de l’expropiació però més dedicada a demostrar com els nostres polítics catalans actuals menyspreen qui els va a demanar ajut per publicar un llibre que consideren cabdal per recuperar la memòria històrica, en el seu cas de la immediata postguerra al Rosselló.
En Jordi Bilbeny va fer una jocosa explicació de com li havia costat tant d’adonar-se que la història de Catalunya fou tergiversada pels castellans a partir del moment de la invenció de la impremta, de la inquisició i de la censura.
I en Jordi Guiillot encara es va demostrar més content i preocupat alhora després d’estar dubtant durant anys de les explicacions d’en Bilbeny sobre la tergiversació de la història, de manera que quan se li van obrir els ulls es va dedicar sense ajuts, calladament, durant anys, a buscar per internet i per museus, universitats i altres institucions la quantitat immensa de documents inclosos en el llibre. La tergiversació ha estat prou ben feta perquè tothom hagi pensat de bon principi que no es podia haver realitzat un emmascarament tant massiu, barroer en molts casos, però sense gaires escletxes per al coneixement del poble normal i sense que els investigadors s’hi hagin dedicat tampoc. Aquest darrer cas enllaça amb el dogmatisme i l’endogàmia de la universitat d’aquest país i la del país del costat, que consideren que hi ha temes tabú que no s’han d’aclarir...
 En Jordi Bilbeny ha explicat a bastament com la censura va esborrar sistemàticament l’origen de Colom, va esborrar els motius de les seves baralles amb la corona castellana, va esborrar la vida de Colom i dels seus fills i del seu llegat després del descobriment i simultàniament a través de la inquisició va esborrar les traces de la cultura catalana i les va tergiversar tot censurant la possible aparició de nous llibres escrits en català a la península, i al mateix temps traduint els que els semblaven interessants, apropiant-se de l’autoria i no publicant-los en català (para que nos entendamos todos) o cremant-los si ja havien sigut publicats (cas del Tirant).
En el primer enllaç hi ha els vídeos de les ponències:
10-04-2010 Cardús-Montellà-Bilbeny-Guillot http://fundacionovahistoria.blogspot.com.es/
En el segon enllaç en Cesc Batlle a l’Avui parla de la manipulació de la història i compara l’anquilosada universitat espanyola amb els creacionistes americans que no volen veure més que els que els interessa:
En el següent de l’Enric Guillot ens parla de l’aventura d’escriure aquest llibre:
Una setmana després el Victor Alexandre explica com  el llibre descriu fil per randa, amb tot luxe de detalls, la falsificació escandalosa d'un capítol clau de la història de Catalunya i les vils maniobres espanyoles per atribuir-se com a pròpia una fita de caràcter universal que, com les proves demostren, va ser genuïnament catalana:
Hi afegeixo dos apunts meus dels dies 24 i 27 d’abril sobre el llibre:
I quinze dies després la Isabel-Clara Simó en la seva columna quinzenal de la darrera pàgina de l’Avui diu: Tinc el convenciment que el que aprenen les nostres tendres neurones en els anys escolars es grava a foc i és molt difícil desfer-se'n. Només així entendrem que els tòpics, irrisoris, sobre els catalans, siguin acceptats per tanta gent i que hi hagi qui diu, sense anar després a la presó, que la nostra cultura és “cultura de pie de página” i no cultura de debò com la castellana. I acaba dient: N'hi ha més, d'espolis. I això vol dir deslleialtat. No descobreixo res, ja ho sé. Però la nostra passivitat sovint m'esparvera. Potser hauríem de fer cas de la lletra del nostre himne: “Ara és l'hora.” Sí, president Mas: ara és l'hora. Diguem prou.
Jo de vosaltres em miraria els vídeos i em llegiria els articles. Bé, de fet ja ho he fet...

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada