divendres, 18 de maig del 2012

19/05/12. Les barretines dels escuts dels estats americans i altres petites troballes

Benvolguts,

Avui les meves reflexions tornen a l’entorn de l’Institut Nova Història. En el meu apunt 24/04/12. Un robatori històric. Amèrica, un descobriment català vaig comentar un dels llibres de l’equip d’en Jordi Bilbeny que el dia de Sant Jordi va publicar l’Enric Guillot.

Un altre dels llibres publicats aquest Sant Jordi fou El Quixote va esborrar el Quixot de Lluís Maria Mandado. L’estic llegint amb calma ja que et capgira com un mitjó tot el que la cultura franquista t’havia ficat al cap, volguessis o no, sibil·linament. El Quixot també parla, i molt, de la tergiversació de la història, de Colom, de Joana la Boja, dels seus fills, dels noms de lloc tergiversats, etc.

D’aquest llibre en parlaré més endavant, però el cito ja que la conjunció del Quixot, El robatori històric i els múltiples llibres d’en Bilbeny, com per exemple el Petit Manual de la Descoberta Catalana d'Amèrica em varen empènyer a navegar per internet a la recerca de l’escut perdut que diria Proust.



Exemples del que vaig trobar:




L’escut de Bolívia porta una barretina sobre una boca de canó... 

Com que una flor no fa estiu, vaig pensar que no trobaria més barretines, però:



 
A l’escut de la Florida també hi ha una barretina i al de l’Argentina també i de forma prominent!
També em va sorprendre trobar l’escut d’Hernan Cortés, que us l’ajunto en diversos dissenys:
    





En tots aquests escuts, vells, no tant vells, en gravat, en mosaic, l’escut d’Hernan Cortés porta unes 4 barres com a motiu central. 

I em vaig preguntar: Per què un pastor extremeny, conqueridor de Mèxic, lluïa les 4 barres al seu escut? 

M’he anat informant, sobretot per mitjà del llibre del Mandado sobre el Quixot, i m’ha fet veure que Hernan Cortés, ni es deia Hernan, ni era pastor, ni era extremeny... 

Segons les darreres recerques el nom no era Hernan sinó Ferran, era un noble aragonès o català i podria haver sigut descendent del Comte d’Urgell. 

Així doncs, el mapa de més avall amb escuts catalans per tota l’Amèrica, de sud, del centre i del nord, és absolutament coherent amb els escuts de nacions i de personatges, i et fa pensar que cada cop és més clar qui va descobrir Amèrica, que cada cop és més clar que Catalunya no va desaparèixer el segle XV, que el Segle d’or espanyol va ser català, sobretot valencià i per damunt de tot que cada cop és més clar que Castella que no tenia navegants, ni mariners, ni escoles de cartografia, ni comerciava per mar, no era qui s’ha volgut fer creure que era. Ens han fet passar bou per bèstia grossa, però ja n’hi ha prou! 


Aquesta petita descoberta feta senzillament navegant per internet, que qualsevol pot fer, i que és més fàcil que conquerir Mèxic, m’ha fet adonar un cop més de la tergiversació de la història realitzada a plena consciència pel nacionalisme espanyol, amb la col·laboració sempre eficient de la Santa Inquisició, lligada a l’eliminació dels originals catalans del Tirant lo Blanc, del Quixot, del Llàtzer de Tormos, de la Celestina i de molts altres, així com l’eliminació en la consciència col·lectiva de la història de Catalunya dels segles XI al XVI i la tergiversació dels segles posteriors.

Comeses prou reeixides com per haver-nos engalipat a les 20 o 30 generacions d’habitants de la península ibèrica des del segle XV fins avui i haver-nos, per tant, fet combregar amb rodes de molí!

En seguirem parlant...

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada