dijous, 24 de maig del 2012

24/05/12. Austeritat, dignitat i el llast de cadàvers putrefactes de l'estat espanyol

Benvolguts, 

Ahir hi va haver una molt bona actuació radiofònica, com sempre, d’Oriol Junqueras, conegut abans de destacar en política com a historiador i professor, tasques que continua exercint. Quan un és professor difícilment pot oblidar-se’n en les seves activitats quotidianes i per tant la seva ciència i la manera d’explicar-la flueixen automàticament en qualsevol altra activitat...
Va parlar del pacte fiscal, de l’índex de misèria que explicàvem ahir, del lligam amb Espanya (gairebé síndrome d’Estocolm) d’alguns polítics que actuen a Catalunya encara que no se sentin catalans...
Va explicar que del Concert econòmic del País basc ningú se’n queixa encara que explícitament no el volen per Catalunya...
Va rebentar les tesis del pobre Navarro del PSOE, a qui no cal donar credibilitat ni veu, ni esment...
Frase del dia:

Si l’austeritat es mesura calculant els impostos que un país paga en relació a les prestacions que rep, Catalunya és el país més auster del món

Catalunya és el país més auster del món


24 de maig de 2012

Oriol Junqueras va participar a l’Oracle de Catalunya Ràdio carregat de dades i amb la ciència per bandera, i va deixar fora de joc les tesis immobilistes de Pere Navarro

Oriol Junqueras, president d’ERC, va participar ahir al programa l’Oracle, de Xavier Grasset, exhibint la seva capacitat retòrica i carregat de dades contundents per avalar el seu discurs:

·         Junqueras va mostrar alguns aspectes en que Catalunya té posicions capdavanteres al món, i també el llast que suposa estar sotmesos a l’estat espanyol.

·         Pel que fa al pacte fiscal, va posar en evidència les tesis de Pere Navarro, que afirma que si Catalunya fos independent seria un país empetitit i més pobre, i quedaria fora de la Unió Europea.

·         Junqueras va deixar clar que Catalunya paga un preu altíssim per estar sotmesa, un escenari que no ens podem permetre per a les generacions futures.

·         El president d’ERC va assegurar que si l’austeritat es mesura calculant els impostos que un país paga en relació a les prestacions que rep, Catalunya és el país més auster del món, i que malgrat aquest fet el país fa coses extraordinàries.

·         Va assenyalar que Catalunya és forta en exportacions i és el quart país del món per càpita en cites de tesis doctorals fetes en universitats catalanes, per darrera de Suïssa, Israel i Suècia.

·         També té una molt bona posició en captació de recursos per a desenvolupar projectes de recerca competitius, el cinquè país d’Europa,

o   per la qual cosa, no mereixem, perquè paguem prou impostos, que les universitats hagin de treure recursos a projectes de recerca per a pagar les nòmines del professorat.

o   “Això és posar mines al nostre futur”, i per això cal prendre decisions clares, concretes, decidides i valentes, perquè ens hi juguem el futur, va explicar Junqueras.

·         Pel que fa al pacte fiscal, Junqueras va deixar clar que l’estat espanyol no dóna res i es preguntà,

o   qui confia en un estat com l’espanyol que incompleix directives, pactes i lleis?.

o   Qui triaria formar part d’un estat que encapçala el rànquing en l’índex de la misèria? –que és la suma de l’atur i del dèficit públic-, doncs a Catalunya hi ha uns quants polítics que ho fan”, va dir Junqueras,

o   per continuar assegurant que la ciència ens diu que el concert econòmic al País Basc i Navarra funciona molt bé i que hi ha polítics i mitjans de comunicació que defensen aquest concert, tot i que, hi ha polítics que neguen el mateix concert per a Catalunya amb arguments sense fonament.

·         En aquest sentit ha citat Ortega i Gasset, “creu la massa que pot imposar i donar categoria de llei als tòpics de cafè”, per reblar “estem farts de polítics que ho fan, n’estem farts”.

o   Com algú no pot voler el concert amb 840.000 aturats, es demanà.

·         Junqueras té clar que els catalans han d’agafar les regnes del seu futur i decidir què fan amb els seus impostos,

o   i en aquest sentit va recordar que el Parlament de Catalunya té 82 diputats que van votar les conclusions de la comissió de concert econòmic i que el consens ha de ser el de la dignitat.



Traiem de la Viquipèdia, qui és Oriol Junqueras:

Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és llicenciat en Història Moderna i Contemporània i doctor en Història del Pensament Econòmic per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tesi portà per títol "Economia i pensament econòmic a la Catalunya de l'alta edat moderna" i analitzava el naixement del pensament econòmic modern en el Mediterrani occidental establint els paral·lelismes oportuns amb el pensament anglès i castellà de les primeres dècades del segle XVII.

Foto que, ha fet història: la Comissió avaluadora de la consulta sobre la independència d'Arenys de Munt

3 anys més tard tots els que surten a la foto han excel·lit en la seva activitat política:

Jordi Bilbeny, President de la Fundació Nova Història, revolucionador de la visió moderna de la història de Catalunya, que ha sigut citat molt sovint en aquest Bloc

Alfons López Tena i Uriel Bertran, líders de Solidaritat, l’únic partit que es va presentar a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya portant en el seu programa com a primer i únic punt la Declaració d’independència de Catalunya si els independentistes aconseguien 68 escons o més. I que en les properes elccions es tornarà a presentar amb el mateix programa

Josep Manel Ximenis, batlle d’Arenys de Munt

Oriol Junqueras, Renovador d’ERC i President de la formació

Oriol Junqueras és actualment professor associat al departament d'història moderna i contemporània de la UAB. Ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació, com ara en els programes "En Guàrdia" i "El nas de Cleòpatra" de Catalunya Ràdio, en els programes "Minoria absoluta" i "Tu Diràs" de RAC 1 i en el programa "El favorit" de TV3.

Ha treballat com a guionista i assessor en sèries documentals de televisió, com "Els Maquis". "La guerra silenciada" o "Conviure amb el risc", entre altres.

És promotor de la plataforma Sobirania i Progrés. Des del 16 d'abril de 2008, just un any després que s'estrenés a la xarxa el diari digital directe!cat, va agafar el relleu de Joan Camp en la direcció d'aquest mitjà electrònic d'informació i actualitat.

El 26 de gener de 2009 l'executiva d'Esquerra Republicana de Catalunya ratificà la seva candidatura com a cap de llista del partit per a les eleccions europees de 2009, previstes pel 7 de juny. Tot i ser regidor d'ERC a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) integra les llistes com a independent. Finalment aconsegueix ser diputat en el Parlament Europeu per la coalició Els Verds-Aliança Lliure Europea.[1][2]

L'11 de juny de 2011 es va convertir en alcalde de Sant Vicenç dels Horts, després de rebre els vots de la candidatura que liderava, Junts per Sant Vicenç (vicentins pel canvi + ERC), ICV-EUiA i CiU, deixant el PSC, la llista més votada a les eleccions municipals del 22 de maig, a l'oposició. Des de el 17 de setembre és el president d'Esquerra.

Obres


És autor dels següents llibres:

  • Els catalans i Cuba, 1998.
  • La batalla de l'Ebre. Història, paisatge, patrimoni, 1999.
  • La presó Model de Barcelona, 2000.
  • Manel Girona, el banc de Barcelona i el canal d'Urgell. Pagesos i burgesos en l'articulació del territori, 2003.
  • Guerres dels catalans, 2003.
  • Guerra, economia i política a la Catalunya de l'alta edat moderna, 2005.
  • Economia i pensament econòmic a la Catalunya de l'alta edat moderna (1520-1630), 2006.
  • Camí de Sicília, 2008
  • Les proclames de sobirania de Catalunya (1640-1939), 2009

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada