dissabte, 4 de maig del 2013

04/05/13. La victòria, tres-cents anys després

Benvolguts,

El dilluns d’aquesta setmana el magnífic, optimista i encoratjador editorial de l’Avui es titula La victòria, tres-cents anys després. El Toni Soler i el Miquel Calzada seran els respectius comissaris dels actes de l’Ajuntament i de la Generalitat. Esperem que entre Victus, el magnífic llibre de Sánchez Piñol, llibre més venut en català i en castellà d’aquest Sant Jordi, les commemoracions institucionals i el petit i modest treball del Grup d’Opinió Els Almogàvers que un diumenge darrere l’altre van escampant en els Racons del Xerraire les veritats ocultes de 300 anys d’ignomínia (220 d’opressió imperialista castellana, 40 de genocidi per part de la dictadura franquista i 40 més de genocidi camuflat de l’actual etapa de democràcia franquista) faran que la societat civil comenci a comprendre que li han estat aixecant la camisa durant tot aquest temps.

La història l’escriuen els vencedors, però com va dir el president Mas aquest cop l’escriurem nosaltres!

 

La victòria, tres-cents anys després

29/04/13

El president del govern i l'alcalde de la capital del país van presentar dissabte els primers continguts de la magna celebració dels tres-cents anys del setge de Barcelona, que va comportar la pèrdua de les llibertats del poble català i l'inici de tres segles d'un persistent intent d'espanyolització a la castellana en els fronts militar, polític, lingüístic, educatiu i cultural. Tres centúries en què Catalunya ha resistit a dures penes només per la pura voluntat de continuar sent dels seus habitants.

En un altre context històric, la commemoració del Tricentenari seria poca cosa més, i no seria pas poc, que un exercici de recuperació de la memòria històrica del país. En un altre moment polític, resultaria fins i tot controvertit centrar-se durant tot un any a recordar els efectes d'una derrota. Pocs països del món s'aferren a una data negra assenyalada per refermar el seu esperit de supervivència o, més ben dit, de pervivència nacional.

La Catalunya del 2014, això no obstant, tindrà prou motius per emmirallar-se en els fets de 300 anys enrere, per motius tan polítics com simbòlics. Va ser aquell nefast 1714 que va marcar l'inici del sotmetiment nacional a l'obtús plantejament centralista d'una idea d'estat violenta, imperialista i intolerant que, coberta de diferents pelatges polítics, ha perdurat fins als nostres dies i, més que mai, posa en perill l'existència de Catalunya com a país. El Tricentenari ha de servir per reforçar, d'entrada, la idea que el futur és dels pobles que el saben guanyar i, en segon lloc, que, a diferència de tres-cents anys enrere, allò que ens va ser arrabassat per la força de les armes, avui es pot recuperar per la força de les urnes.

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada