dilluns, 12 de maig del 2014

11/05/14. ACN. Directe.cat. Demolidor informe del Centre Maurits Coppieters sobre el repartiment a l’estat espanyol dels fons comunitaris


Benvolguts,

Avui comentarem el: Demolidor informe del Centre Maurits Coppieters sobre el repartiment a l’estat espanyol dels fons comunitaris.





Aquest informe, com molts altres és poc clar, malgrat que explica els desequilibris entre el que aporten i el que reben els territoris de l'Estat espanyol, el Regne Unit i Bèlgica organitzats en forma de: Comunitats autònomes de l’estat espanyol, Flandes, Valònia, Escòcia, Gal·les Irlanda del Nord, Anglaterra (?).

L’informe a partir de dades que deuen ser correctes s’embolica en presentar-les. He hagut de posar títols en blau gairebé a cada paràgraf per entendre alguna cosa, magrat que per a mi continua sent espès.

També trobo que a l’informe li falta visió històrica de conjunt, ja que parla dels ingressos procedents dels Fons de Cohesió comunitaris que Espanya va rebre l'any 2011, 6.343,1 milions d'euros, però no explica que des del 1986 fins al 2010 en períodes de 4 anys havien rebut 6420 + 19.000 + 32.500 + 44.500 + 27.472 o sigui 129,892 milions. Tampoc no parla de que aquesta corba ascendent del 1986 fins a 2005 i descendent del 2005 al 2010 acabava l’aportació europea de fons de cohesió a Espanya i que des del 2010 Espanya ha deixat de rebre fons de cohesió.

En el gràfic adjunt del CCN hi ha representats els Fons de Cohesió esmentats, a l’ensems que l’acumulat dels Déficits fiscals de Catalunya o sigui les subvencions que Catalunya ha fet a l’estat espanyol durant aquests anys, uns 246.000 milions d’euros, que per cert és gairebé el doble de les subvencions europees (i que continua pujant imparablement malgrat la crisi...).

D’altra part l’informe parla dels 44.401 milions d’euros que Espanya ha rebut entre 2007 i 2013 i no indica si formen part dels mateixos Fons de Cohesió que s’acaba d’explicar, que és el més probable...

L’informe, insisteix repetidament en el seu missatge principal de que els fons europeus van als estats i no està gens clar què en fan els estats amb aquestes aportacions. El que sí que se sap és que gairebé tots els diners rebuts per l’estat espanyol han passat per la llotja del Real Madrid! Els milions d’euros abocats per la Unió Europea sumats als que els diferents Gobiernos no han retornat a les Comunitats Autònomes subsidiàries (Illes Balears, Catalunya i País Valencià) s’han aplicat majoritàriament a fer obres d’infraestructura, autovies, aeroports i AVEs, i no han utilitzat cap criteri econòmic per decidir què es construïa i on. L’únic criteri ha sigut que calia construir vies d’AVE per connectar totes les capitals de províncies amb Madrid. En un proper treball en preparació es parlarà de quins criteris s’haurien d’haver utilitzat...

Per saber què n’ha fet l’estat espanyol dels Fons de Cohesió hi ha un altre gràfic que no mostra l’informe, però que s’adiu amb el text i és la forma com els Fons de Cohesió s’han repartit per les Comunitats Autònomes. El gràfic de La Vanguàrdia és prou explícit: el 50% ha anat a parar a la meitat sud d’Espanya, el 35% ha anat al nord-est i el 15% ha anat a parar als territoris de la costa mediterrània. Amb el ben entès que la loteria europea no ha servit per ajudar a crear riquesa on calia sinó per pagar la cara conjunció de funcionariat i corrupció intrínsec en la Monarquia Bananera Constitucional del PPSOE.

Diu l’informe:

·       Malgrat que els mecanismes de repartiment dels Fons Europeus queden establerts per Brussel·les, "els governs dels estats disposen d'un important marge de maniobra per tal de decidir la quantia d'ajudes europees que finalment s'assigna a cada regió". Asseguren que els recursos "no obtenen els resultats òptims", ja que la redistribució regional es fa a través dels estats membres.

·       Els autors de l'informe alerten de "la manca de transparència" dels criteris "polítics" a l'hora de repartir les inversions europees entre els diversos territoris de les nacions sense estat a Europa.

·       "Cinc de les sis regions europees que reben un finançament europeu més baix en relació a la seva renda tenen situacions polítiques excepcionals". I citen els casos d'Irlanda del Nord, Valònia i els Països Catalans, "amb llengua i cultura diferenciada de la majoritària al seu estat".

·       Tenint en compte les dades analitzades, conclouen que la Política Regional Europea "no ajuda a harmonitzar les diferències, sinó que les fa encara més grans", perquè "els Estats perverteixen la filosofia de la Unió, desvirtuant els principis de les Polítiques de Cohesió".


I ara l’informe:



Catalunya aporta uns 2.000 milions d'euros anuals a les arques europees i és la comunitat de l'Estat espanyol que més contribueix a la Unió Europea i la que menys rep 

Brussel·les (ACN).- Així ho constata un informe del Centre Maurits Coppieters, el 'think tank' de l'Aliança Lliure Europea (ALE). El text assenyala que dels fons europeus que Espanya rep de Brussel·les (6.343 milions l'any 2011), Catalunya només en veu uns 181 milions. De fet, Catalunya té el pitjor saldo negatiu de l'Estat en relació a la UE, seguida de la Comunitat de Madrid. El saldo fiscal català en relació a la Unió Europea va ser de 1.828,6 milions d'euros negatius l'any 2011, segons l’informe. En el seu darrer estudi, anomenat "El saldo fiscal de les nacions sense estat amb la Unió Europea", la fundació analitza les dades relatives a pagaments i ingressos de les regions que conformen l'Estat espanyol, el Regne Unit i Bèlgica.

Repartiment de les inversions europees per part dels estats entre els diversos territoris subestatals


Els autors de l'informe alerten de "la manca de transparència" dels criteris "polítics" a l'hora de repartir les inversions europees entre els diversos territoris de les nacions sense estat a Europa.

Catalunya, seguida de Madrid i València, és la comunitat més perjudicada pel repartiment que l'Estat fa dels Fons Comunitaris Europeus rebuts per Brussel·les, que en el període 2007-2013 van ascendir a 44.401,9 milions d'euros. Les transferències corresponen, sobretot, a les partides del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), del Fons Social Europeu (FSE) i del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER). De la seva banda, els altres dos països analitzats en l'informe -Regne Unit i Bèlgica- van rebre, respectivament, 14.019,8 i 1.831,3 milions d'euros.

Recursos aportats a la UE pels territoris subestatals
Pel que fa als recursos aportats, Catalunya també és la primera de la llista estatal. Contribueix anualment amb 2.010,0 milions d'euros a la Unió Europea. Una xifra calculada a partir dels anomenats Recursos Propis Tradicionals (gravàmens, primes, aranzels), l'IVA i els recursos de la Renda Nacional. En canvi, és la comunitat que menys rep en transferències comunitàries europees: 181,4 milions d'euros l'any 2011, seguida de Madrid. En canvi, Extremadura i Andalusia són les més beneficiades, amb un saldo de 219 milions i 15,9 milions (¿).
Pel que fa a Bèlgica i el Regne Unit, l'informe assenyala que Flandes va aportar 2.369,3 milions d'euros el 2011, més que Catalunya, i en va rebre 127,76 milions, el que li suposa un saldo negatiu de 2.241,6 milions d'euros, el més elevat de tots els territoris analitzats. Escòcia aporta 1.122 milions i en rep de la UE 213,75, el que implica un saldo negatiu de 908,3 milions d'euros.
L'informe classifica els diversos territoris europeus analitzats en quatre grups, segons el volum d'inversió europea que reben i el seu PIB per càpita. Flandes, Euskadi, Navarra o Escòcia reben "un finançament europeu amb correlació al seu nivell de riquesa per càpita". Els investigadors situen Catalunya i la resta de països catalans, juntament amb Valònia, Irlanda del Nord i Cantàbria com a "regions que reben molt per sota d'allò que els correspondria". En el grup dels que reben "per damunt del que els correspon per PIB per càpita" situen Galícia, Castella la Manxa i Andalusia, i finalment com a
regions que reben finançament "extraordinàriament alt", assenyalen Extremadura i Brussel·les-ciutat, tot i que aquesta última té una situació excepcional per ser capital. 
Aportació de recursos dels estats als comptes comunitaris
De l'informe també es desprèn que l'Estat espanyol és el cinquè que més recursos aporta als comptes comunitaris. Encapçala la llista Alemanya -que és el país més poblat- amb un 19% del total pressupostari, seguida de França, Itàlia i el Regne Unit. En l'altre extrem es troba Malta -el país de la UE amb menys habitants-, que contribueix a la caixa europea amb 67 milions d'euros anuals.

Ingressos dels estats procedents dels fons comunitaris i repercussió als territoris subestatals. Saldos fiscals Respecte als ingressos procedents dels fons comunitaris, Espanya va rebre l'any 2011 6.343,1 milions d'euros, front als 261,6 que van destinar-se a Bèlgica i els 2.002,8 del Regne Unit. En total, el saldo fiscal de l'Estat amb la Unió Europea va ser de 4.703,2 milions d'euros negatius.

El Centre Maurits Coppieters assenyala que Irlanda del Nord, Valònia, País Valencià, Illes Balears i Catalunya tenen un finançament europeu "especialment baix en relació al seu nivell de renda" i presenten uns saldos fiscals "especialment negatius, si es té en compte el seu grau de desenvolupament econòmic". Els investigadors, Jaume Garau i Félix Pablo, consideren que
"regions amb graus de desenvolupament molt similars, reben un finançament europeu molt diferent".
A més, posen de manifest que "cinc de les sis regions europees que reben un finançament europeu més baix en relació a la seva renda tenen situacions polítiques excepcionals". I citen els casos d'Irlanda del Nord, Valònia i els Països Catalans, "amb llengua i cultura diferenciada de la majoritària al seu estat".
Amb tot, l'estudi deixa clar que "no es pot parlar de l'existència d'una correlació clara entre l'estatus polític de 'nació sense Estat' i la seva relació financera amb la UE".
Els autors de l'informe també defensen que, malgrat que els mecanismes de repartiment dels Fons Europeus queden establerts per Brussel·les, "els governs dels estats disposen d'un important marge de maniobra per tal de decidir la quantia d'ajudes europees que finalment s'assigna a cada regió". Asseguren que
els recursos "no obtenen els resultats òptims", ja que la redistribució regional es fa a través dels estats membres.
Tenint en compte les dades analitzades, conclouen que la Política Regional Europea "no ajuda a harmonitzar les diferències, sinó que les fa encara més grans", perquè "els Estats perverteixen la filosofia de la Unió, desvirtuant els principis de les Polítiques de Cohesió". En un any "decisiu", perquè Brussel·les prepara la nova etapa d'inversions per al període 2014-2020, els investigadors del Centre Maurits Coppieters fan una crida a la Unió Europea per "replantejar" aquest sistema.



Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada