divendres, 27 de febrer del 2015

27/02/15. Enric Vila. Matar Pujol. Sense el llegat de Pujol, CiU és un partit de liberals petitburgesos condemnat a anar a remolc d'ERC. Mas no ha de triar entre Pujol i el seu partit sinó entre Espanya i Catalunya.

Benvolguts,
L’Enric Vila té una testa molt ben posada. L’Enric Vila és dels primers (el dia 4 d’agost del 2014) que va explicar coherentment l’afer Pujol del dia de Santiago y cierra España de l’any passat (quin dia que va buscar el patriota Pujol per cantar!).
De fet, el mateix dia 4 d’agost en Zarzalejos engegava també la seva artilleria:
Avui l’Enric Vila filosofa sobre la necessitat de matar el pare i la conveniència de fer-ho.
Comença bé: No sé si algú es refiarà d'un líder que mata el pare per salvar-se.
I fa una definició demolidora de CiU: Sense el llegat de Pujol, CiU és un partit de liberals petitburgesos condemnat a anar a remolc d'ERC.
Parla de les misèries del pujolisme i del roquisme...
Recorda que als anys vuitanta, els polítics amb principis que no havien pactat amb el franquisme no els votava gairebé ningú...
Segueix amb una frase un xic críptica: Amb els seus trucs, Pujol va donar temps al franquisme sociològic i a la immigració d'integrar-se a la democràcia catalana. Això és el que fa una ràbia incontrolable als espanyols i als comunistes [???]. Als jueus i als biciclistes que deia Pitigrilli? Què vol dir l’Enric Vila amb aquesta frase? Que en Pujol a part d’aprofitar-se econòmicament del “xiringuito” que s’havia muntat amb les complicitats dels PPSOEs, apuntava més lluny (en diuen tir parabòlic) i ja se sabia el final? Havia calculat les 25 següents jugades de la partida d’escacs? I què hi pinten els comunistes en aquest joc?
I acaba amb aquesta concloent conclusió: Mas no ha de triar entre Pujol i el seu partit sinó entre Espanya i Catalunya. 

I ara l'article de l'Enric Vila:

Matar Pujol
27/02/15 02:00 - Enric Vila
Mas no ha de triar entre Pujol i el seu partit sinó entre Espanya i Catalunya
Temo que CiU patirà molt si prevalen les opinions que diuen que Mas ha de triar entre el partit i la família Pujol. No sé si algú es refiarà d'un líder que mata el pare per salvar-se. Sense el llegat de Pujol, CiU és un partit de liberals petitburgesos condemnat a anar a remolc d'ERC. Des que l'expresident va confessar, els roquistes de CDC no han parat de fer el joc a l'estratègia espanyola de portar el conflicte al terreny del ressentiment social. Els espanyols devien comptar amb les misèries del pujolisme per destruir l'independentisme des de dins. No descarto que Pujol confessés per netejar la seva consciència i per posar a prova, al mateix temps, la convicció dels nous sobiranistes que amenaçaven de quedar-se-li el partit de franc, fent-lo passar per tebi davant la història. Fa riure que els mateixos que van fer carrera amb els xiringuitos que va muntar Pujol ara el vulguin enterrar de viu en viu. Acabaran com els diputats de la comissió, que van fracassar davant del Júnior perquè es van deixar vèncer per l'electoralisme i el ressentiment. És curiós que els mateixos que sacralitzen la llei quan es tracta d'evitar un referèndum es passin la presumpció d'innocència dels Pujol pel folre. Suposo que la confessió de l'expresident no provocaria nervis si no ens posés també davant dels fantasmes de la història. Poca gent recorda que, als anys vuitanta, els polítics amb principis que no havien pactat amb el franquisme no els votava gairebé ningú. Pujol va tenir èxit pel mateix motiu que hi ha gent que cau en mans de xarlatans que prometen negocis siderals a canvi de poc esforç. Amb els seus trucs, Pujol va donar temps al franquisme sociològic i a la immigració d'integrar-se a la democràcia catalana. Això és el que fa una ràbia incontrolable als espanyols i als comunistes. Mas no ha de triar entre Pujol i el seu partit sinó entre Espanya i Catalunya. Només amb més amor i amb més coratge podrà superar Pujol. Matar-lo per no pagar el preu de desafiar ara l'Estat convocant un referèndum, no el portarà enlloc.

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada