dilluns, 16 de maig del 2016

16/05/2016. Llengua. Vicent Sanchis. Països Catalans. Artículo 145 [en castellà en diuen “la primera en la frente”!] Artículo 145-1.En ningún caso se admitirá la federación de Comunidades Autónomas. Prat de la Riba el primer a definir amb solvència el concepte de nació catalana completa. Joan Fuster consagrava el concepte Països Catalans. Partal diu que cal distingir entre nació i estat...

Benvolguts,

Inici del formulari
Final del formulari
 En Vicent Sanchis ens parla en l'article Paisos Catalans i se'n dol de com el terme Paisos Catalans ha perdut força en els darrers temps, i en canvi és un terme que sintetitza la plasmació de la nostra manera de ser independents. Només cal veure com es varen afanyar els creadors de la Constitució per introduir-hi de forma clara que les comunitats autònomes no podien ajuntar-se entre elles per crear una entitat més gran i potent i homogènia des del punt de vista cultural, lingüístic i d’arrels.

En Vicent Partal explica a tothom que el vulgui escoltar o llegir que una cosa és l’estat (de La Jonquera a Alcanar) i l’altre la nació (De Salses a Guardamar i de Maó a Fraga).

Per estar preparats per llegir l’article d’en Sanchis, comencem per esmentar la Consti: La Constitución española de 1978. Título VIII. De la Organización Territorial del Estado. Capítulo tercero. De las Comunidades Autónomas
Artículo 145 [en castellà en diuen “la primera en la frente”!]

1.    En ningún caso se admitirá la federación de Comunidades Autónomas.
    1. Los Estatutos podrán prever los supuestos, requisitos y términos en que las Comunidades Autónomas podrán celebrar convenios entre sí para la gestión y prestación de servicios propios de las mismas, así como el carácter y efectos de la correspondiente comunicación a las Cortes Generales. En los demás supuestos, los acuerdos de cooperación entre las Comunidades Autónomas necesitarán la autorización de las Cortes Generales.
L’excusa que varen donar els diputats constituents (amb soroll de sabres), Miquel Roca i Jordi Solé Tura entre d’altres, és que la Constitució republicana del 1932 també ho deia!

Ja sabíem per molts cantons que la Constitució republicana no era “trigo límpio” que dirien en castellà. Ja hem esmentat sempre que el PPSOE és el nostre enemic, ja hem explicat la vergonyant manera com Azaña va deixar plantats Companys i Aguirre en el pas de la frontera francesa en l’inici de l’exili i ja hem explicat a:


com l’anomenada Guerra Civil eren de fet dues guerres: les dretes espanyoles contra les esquerres espanyoles i les dretes i esquerres espanyoles contra Catalunya (Mas vale roja que rota que deia Calvo Sotelo el juny del 1936, quinze dies abans de l’”Alzamientonazi-feixista-franquista- eclesial).

No he trobat en el núvol l’article esmentat pel Sanchis i publicat a l’Espill, Consideracions intempestives sobre els Països Catalans...

Ara vegem l’article d’en Sanchis:

16 maig 2016 2.00 h
Països Catalans
Vicent Sanchis
Va ser Enric Prat de la Riba el primer a definir amb solvència el concepte de nació catalana completa. Prat de la Riba ho feia tot amb solvència. La nacionalitat catalana traçava un projecte de “nació natural” que desbordava les quatre resignades províncies. La Lliga bufava fort.
Un terme que ha tingut
dies regulars i dolents
Cinquanta anys més tard va ser Joan Fuster qui va dotar la idea inicial d'una força intel·lectual i estilística que encara fa soroll. A Nosaltres, els valencians i a Qüestió de noms Fuster no entenia una altra nació política que la que es derivava de la llengua, la cultura i la història.
Mentre que Prat de la Riba es referia als països de llengua catalana, l'escriptor de Sueca deixava de costat reticències i prudències i consagrava el concepte Països Catalans. Un terme que ha tingut dies regulars i dolents, que desperta indiferència o displicència a Catalunya [?] i encara molts recels o hostilitat al País Valencià, les Illes Balears i la Franja [?]. Mentre que al Principat –en terminologia fusteriana– els independentistes deixen caure una albarda incòmoda apel·lant a la necessitat que Catalunya sigui independent sense plom a les ales [?], el valencianisme i el mallorquinisme polític se'n desentenen o s'hi enfronten amb amabilitat. Després de Fuster, Joan Francesc Mira ha destriat la nació “política” de la “lingüística”. El lector més agosarat que hi vulgui pegar voltes faria bé de llegir el darrer número de la revista L'Espill, que inclou el dossier Consideracions intempestives sobre els Països Catalans. Això i encara.
Vicent Sanchis

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada