Benvolguts,
Ahir vàrem parlar de les
queixes de l’empresa química BASF
pel que respecta al preu de l’energia i al problema de les infraestructures
ferroviàries molt deficients, com el Corredor Mediterrani. Però no és només la BASF, la Ford d'Almusafes ni la Volkswagen de Martorell! Totes les empreses s’haurien de queixar dels preus abusius de l’energia a l’estat
espanyol, respecte als preus europeus que els fa ser menys competitius. I s’haurien de
queixar de la manca d’infraestructures ferroviàries a Catalunya (no s’ha
avançat gaire des de l’any 36!) que ens fa ser menys competitius. I s’haurien
de queixar de les infraestructures del servei de Rodalies comparat amb la resta del mon, com explica aquest article
de l’economista David Ros, que ens fa ser menys competitius i ens afecta al nostre minso estat
de benestar (o n’hauríem de dir estat de malestar?). I s’haurien de queixar de la
immensa proporció de les autopistes de peatge als Països Catalans respecte al total d’autopistes i autovies, que ens fa ser menys competitius. Problema
que no existeix a les Espanyes perquè allà són gratuïtes per tot arreu. En un
dels primers apunts de fa 5 anys d’aquest Bloc Reflexions ja dèiem que no ens
queixàvem de les autopistes de peatge a Catalunya i el País Valencià sinó que
ens queixàvem que a les espanyes no fossin també de peatge en la mateix
proporció. I dèiem que estàvem disposats a que les autopistes, les carreteres i
fins i tot els camins veïnals fossin de peatge, ara bé a tot arreu igual! I Recordem
que en aquest període de 5 anys al Gobierno se li va acudir fer 4 o 5
autopistes de peatge a Madrid, en paral·lel a les autovies gratuïtes. Només hi
varen guanyar els Florentinos que les varen construir perquè la societat que
les explotava va fer fallida gairebé abans de començar l’explotació. I el rescat
l’estarem pagant els catalans durant generacions...
Aquest treball és una actualització de
l’extens treball que va fer el Cercle Català de Negocis (CCN) fa tres anys.
Vegem aquest article amb gràfics de pressupostos del
Ministerio de Fomento, Gobierno de España, i el seu acompliment.
NOTÍCIES
21/03/2016
David Ros Serra
Article de
l'economista David Ros sobre els problemes que genera a la societat catalana i
als seus sectors productius la històrica manca d'inversió en infraestructures per part de
l'Estat espanyol. Aquest escrit és la segona col·laboració del Fòrum Empresarial Creiem en Catalunya amb
l'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació (AMIC) en forma
d'articles d'anàlisi dels reptes, dificultats i oportunitats de l'economia
catalana i dels seus sectors productius.
L'Estat espanyol inverteix en infraestructures de
forma molt insuficient a Catalunya
El 25% de les exportacions de l'Estat espanyol surten
de Catalunya. Aquí també és on es produeix proporcionalment més, ja que amb el 16% de
la població creem el 19% de l'activitat (producte interior brut -PIB-) de tot l'Estat.
Aquest esforç de les
empreses i dels treballadors que residim a Catalunya contrasta amb la inversió
que el Govern central inclou anualment en els Pressupostos Generals de l'Estat. Si bé
per població correspondria a Catalunya un 16% de la inversió, i per activitat un 19%,
s'observa que en
els darrers vint anys la mitjana d'inversions ha estat inferior al 13%. Aquesta
situació encara és
més pronunciada en els dos últims anys, ja que ni tan sols s'ha assolit el 10%
del total de la inversió estatal. Menys d'un euro de cada 10.
És greu que la inversió sigui baixa
a Catalunya?
Sí, és greu, i afecta les empreses i les persones.
Avui, en una
economia globalitzada, els països competeixen entre si. Un producte que es
fabrica a Catalunya competeix tant amb un producte fet a França com amb un
produït a la Xina o el Japó.
A Catalunya les
empreses s'esforcen a competir en aquesta economia globalitzada. Si l'energia i el transport són més
barats a França, és obvi que els productes fabricats a França seran més
competitius i es vendran més fàcilment que els productes catalans. Per tant, les nostres empreses tenen moltes dificultats per a avançar. I una menor
activitat repercuteix en la generació de menys llocs de treball, menys impostos
recaptats i menys cotitzacions a la Seguretat Social; per tant, els serveis
públics se'n ressenten i el benestar de les persones disminueix.
Als treballadors catalans els afecta greument
aquest problemes. D'una banda, amb menys
inversió en la xarxa ferroviària i en la xarxa viària el temps dedicat al
treball s'allarga, es disposa de menys temps
personal, i en ser el transport més car es
disposa de menys renda personal. D'altra
banda, quan una empresa perd competitivitat deixa de vendre i es perden llocs
de treball.
D'aquí la importància de
disposar d'unes bones infraestructures.
A Catalunya s'agreuja
el problema, perquè l'Estat espanyol no compleix els propis pressupostos
El problema s'agreuja, ja que, a part de
pressupostar poques inversions, la seva execució real a Catalunya és molt
inferior a la mitjana de l'Estat. El
grau d'execució de les inversions a Catalunya del Ministeri de Foment està al
voltant del 80%,
de tal manera que Catalunya és un dels territoris amb menor grau d'execució.
Si abans assenyalàvem que els governs espanyols estan dedicant menys del 10% a
Catalunya, un cop estudiem els diners que hi han destinat finalment, veiem que de cada 100 euros
destinats a inversions, al nostre país no ens arriben ni 8.
Catalunya necessita
una urgent inversió pública en infraestructures, que ens porti millores
competitives per al sector productiu. Per al transport ferroviari de mercaderies i corredors
vitals com el del Mediterrani, les rodalies ferroviàries, les telecomunicacions
i els accessos als polígons industrials. Alhora, ens cal avançar cap a un
model de gestió eficient, competitiva i individualitzada de les
infraestructures. Disposar d'una gestió de proximitat d'aquestes, poder decidir
la seva gestió des d'aquí.
I mentre Catalunya no disposi dels mitjans per a
administrar directament tots els impostos que genera (uns 80.000 milions
d'euros anuals) tindrà greus dificultats per competir a nivell internacional.
David Ros Serra
Economista
Economista
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada