Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TSJC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TSJC. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 de març del 2012

09/03/11. El sainet del TSJC i l'opinió de Solidaritat Catalana per la Independència

Benvolguts,



A veure si ens en fem càrrec, a veure si assumim d’una vegada per totes, que els nostre enemic és Espanya i a partir d’aquesta premissa hem de témer els tribunals franquistes que perviuen per arreu: TC, TS, TSJC (quin sarcasme Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). Per cert que la interlocutòria redactada pel TSJC és en castellà, com no podia ser d’altra manera. Els colonialistes jutgen els indígenes i evidentment no es molesten a entendre o parlar la seva llengua (o dialecte?) inferior!
Tribunal Superior de Justícia contra Catalunya

Els magistrats:


Vergonya, catalans, vergonya!



Hi ha 22 magistrats al TSJC. La votació va ser unànime. Un sol vot particular de la magistrada Núria Cleries (redactat en català? o en castellà per no molestar els colegues?):

“La llengua catalana encara és minoritària”

Núria Cleries és la magistrada que va presentar un vot particular a la resolució aprovada per la sala. En el seu escrit adverteix que “tot i coincidir amb el plantejament general de la interlocutòria, en el sentit que l'execució de la sentència s'ha d'entendre referida als fills dels recurrents”, entén que calia un pronunciament més definit en l'aval de la immersió.

“En la mesura que s'ha demostrat que l'ús de la llengua catalana continua sent minoritari i que en finalitzar l'ensenyament els estudiants dominen les dues llengües, entenc que continuen donant-se les condicions per mantenir el model actual, també a les classes on realitzin els estudis els fills del recurrent”, detalla l'escrit de la magistrada.

Els humoristes són els que més entenen les grotesques situacions dels tribunals espanyols jutjant els indígenes o aborígens del noreste. L'acudit de l'ARA:
Avís





El diputat de Solidaritat, Alfons López Tena, ha advertit que el Tribunal Suprem tindrà l'última paraula sobre la immersió, malgrat la interlocutòria del TSJC. A banda, ha dit que la decisió sobre la llengua de l'escolarització a Catalunya només la pot tenir "el poble de Catalunya mitjançant el seus representants al Parlament", i ha demanat als jutges espanyols "que ens deixin en pau".
"Que els jutges espanyols es dediquin a la seva llengua, al seu país, als seus casos de corrupció, que ja en tenen prou, fins i tot dins la judicatura, i que ens deixin en pau", ha comentat abans de dir que "com que no ho faran, nosaltres igual que ara hem impedit per mobilització civil i ciutadana una sentència desfavorable, ho tornarem a fer".
López Tena ha assegurat sobre la interlocutòria del TSJC que "provisionalment manifestem la nostra satisfacció perquè s'ha aturat la primera fase i dir que ens mantenim alerta de cara al que pugui passar a la segona fase, depenent del que decideixi el Suprem".
I és que segons el diputat de SI, "el que ha fet el TSJC és abstenir-se i dir que la decisió li correspon al Tribunal Suprem. El recurs presentat per la Generalitat ha estat rebutjat i ha perdut, cosa que lamentem".

 Us passem l'anàlisi sistemàtica de Solidaritat Catalana per la Independència després de llegir detingudament la interlocutòria que avui s'ha fet pública:

1.       Sobre si l'espanyol ha de ser reintroduït a l'escola catalana, el TSJC s'ha inhibit i remet la decisió al Tribunal Suprem.

2.       El TSJC ha insistit en què la Generalitat no ha complert les sentències del Tribunal Suprem que afecten a les tres famílies demandants i que ho haurà de fer.

3.       Solidaritat es felicita per la pressió popular i política que ha impedit als jutges del TSJC acabar (per ara) amb la immersió lingüística.

4.       Ens mantenim actius per quan en breu el Tribunal Suprem posi en marxa la segona ofensiva.

5.       La decisió sobre la llengua vehicular a l'escola l'ha de prendre el poble de Catalunya i els seus representants en aquest Parlament i no els jutges espanyols ja siguin del TSJC, del Tribunal Suprem, del Tribunal Constitucional o de qualsevol òrgan judicial espanyol.

6.       Continuarem donant suport a les mobilitzacions cíviques per a blindar per llei el català com a única llengua vehicular.

7.       Constatem que l'autonomisme ens farà estar amb l'ai al cor constantment patint pels atacs a la nostra llengua. Només amb la independència podrem assegurar que la llengua catalana tingui l'estatus i el prestigi que es mereix i no haurem de patir per polítics ni jutges espanyols.

 La llengua no és toca. Visca Catalunya i visca el català!


Joan A. Forès
Reflexions

dimarts, 28 de febrer del 2012

28/02/12. Per terra, mar i aire

Benvolguts,

 Inaugurem la secció fixa “Per terra, mar i aire” on hi abocarem tota la merda que es vagi coneixent sobre l’atac de les institucions espanyoles a Catalunya...

Primer un acudit del FER, que il·lustra perfectament el sentiment dels catalans:






Avui us presentem tres notícies que entre altres són exemples del que passarà des d’ara endavant  i que ja està passant a València en una prova pilot:

·         Dos atacs a la immersió lingüística, amb tergiversació de la història, perpetrats per Jordi (?) Cañas i la virreina Llanos de Luna (ni Cañas ni Llanos, defensors del bilinguismo, no ha mai pronunciat en el Parlament o en les seves funcions públiques ni un mot en català, són monolíngues en espanyol))

o   Cañas. LA LENGUA PROPIA ES UN INVENTO NACIONALISTA»

o   Llanos. Atac a la immersió lingüística i exaltació del bilingüisme

·         Un increment de la policia i la guàrdia civil (que no havien desaparegut mai del país) i que són les forces d’ocupació actuals

o   Llanos. CRIT D'ALERTA: CADA COP HI HA MÉS POLICIES ESPANYOLS A CATALUNYA


Tal com ja hem explicat repetidament, quan es va implantar la Consti amb l’estat de les autonomies i a partir del 23F, la LOAPA i el “cafè para todos”, a part del TS, del TC i del TSJC (tots enemics nostres, com se li va escapar al Delegat del Gobierno a València, ep!, i no oblidem els partits unionistes catalans CiU i PSC(PSC-PSOE), a molts ens va quedar clar que l’estructura de l’estat, representada fins aquell moment pels Governadors Militars i els Governadors Civils es va mantenir intacta.  Vegeu la Reflexió de l’11 de gener:


 Això vol dir que encara que els catalans es pensen que tenen un Parlament (de fireta) i un Govern de la Generalitat (de fireta) i es pensen que tenen poder, s’equivoquen, o miren cap un altre costat! El poder el té l’estructura de l’Estat, que s’ha mantingut intacte i que de tant en tant, com si fóssim nens ens deixa jugar una mica amb el poder, però ens renya a cop de TC, TS, TSJC, Grisos, etc, quan pretenem extralimitar-nos. I el poder de l’estructura de l’estat es palesa entre moltes altres amb:

·         la Llei de Costes (la costa es mia)

·         amb la Llei de Ports i Aeroports, que són tots de l’estat i els utilitzen com volen per fotre’ns,

·         amb el Ministerio de Fomento que inverteix el que vol i amb el seu criteri a Catalunya i el nostre Govern no hi pinta res,

·         amb el trist espectacle dels trens de rodalies, instal·lacions caduques, trens de carbó (és broma però gairebé), que fou traspassat al Tripartit i foren tan rucs que s’ho van creure (en realitat només els van traspassar les gorres dels caps d’estació).

I per tant poden no invertir, ni deixar-nos invertir, en ports i fer que les multinacionals logístiques fugin, poden omplir-nos de grisos i de guàrdies civils sense avisar i sense defensa de cap mena, i poden, ajudats dels grisos i de l’exèrcit si cal, introduir el castellà a les escoles, en comptes de la immersió linguística.

I això, a més, tendirà finalment a l’eliminació del Cos de Mossos d’Esquadra i produirà la culminació del genocidi de la llengua i de la cultura catalanes.


Jordi (?) Cañas. «LA LENGUA PROPIA ES UN INVENTO NACIONALISTA»

Jordi Cañas (Ciudadanos) és un dels personatges més pintorescos del nostre país. Des del seu monolingüisme militant, s'erigeix en defensor d'un bilingüisme més fals que un bitllet de 150 euros: no parla una paraula de català ni que el matin. És, al mateix temps, la demostració fefaent que els catalans ho acceptem tot; fins al punt que ens permetem pagar un bon sou a un personatge que, tot i que des del seu espanyolisme més ranci menysprea i nega la nostra pròpia cultura, nosaltres encara el fem diputat del nostre parlament. País de botiflers, aquest nostre.

L'obsessió de Cañas amb el català sembla, cada cop més,un cas patològic. Però també és possible que a l'escola l'assignatura de català fos una d'aquelles matèries, per a ell, impossibles d'aprovar. Sigui com sigui, l'animadversió d'aquest personatge cap a la llengua del país on viu, hauria de ser mereixedora d'un acurat estudi científic. Cañas, no ho negaré, és un friqui de la política. I és cert que no hauria de tenir més protagonisme del que es mereix, circumscrit a l'àmbit d'una conversa a la barra d'un bar. El problema, però, és que a Catalunya, com a tot arreu, també tenim gent crèdula i de bona fe que s'acaben empassant qualsevol ximpleria, per molt absurda que sigui, si ve d'un personatge públic.

Jordi Cañas és un actiu usuari del Twitter que es veu en la necessitat de superar-se a si mateix en la seva catalanofòbia dient-la, cada cop, més grossa. Darrerament, amb la polèmica sobre les subvencions que els nacionalistes espanyols com ell neguen a la difusió de la llengua catalana, Cañas augmenta el to de les seves piulades i escriu algunes coses que fan vergonya aliena.

Així, el portaveu de Ciudadanos nega que Catalunya tingui llengua pròpia. I es queda tan ample. Cañas deia ara fa tot just una setmana: «¿Lengua propia? Un invento nacionalista». Només això, per absurd i poca-solta, ja l'hauria d'inhabilitar com a parlamentari de la nostra nació. Però és que el mateix dia assegurava que, a diferència del nacionalisme espanyol, el qual mai no esmenta: «el nacionalismo catalán es peligroso, anexionista, supremacista, hispanófobo... además de ridículo».

Fa un parell de dies carregava contra les entitats catalanes promotores de la cultura i la llengua: «'catalanisme?' Separatismo puro y duro pagado por todos. Independentismo camuflado de sociedad civil regado de millones de euros». I mentre diu això, els catalans li ingressem una nòmina anual al voltant dels cent mil euros, amb les seves dietes, despeses de viatges i assistència a les comissions de les quals en forma part. I, tot plegat, a canvi de rebre la seva dosi diària de catalanofòbia. Som així, els catalans.


Llanos. CRIT D'ALERTA: CADA COP HI HA MÉS POLICIES ESPANYOLS A CATALUNYA

diumenge, 26 de febrer de 2012

El passat mes de juny el Govern de la Generalitat ja va patir un primer avís. El PP va aconseguir tirar endavant una moció parlamentària amb la què es reclamava més policia estatal i Guàrdia Civil a Catalunya. Una moció, aprovada mercès als vots de CiU que així evitava una reprovació del conseller d'Interior, Felip Puig, per les seves actuacions contra els "indignats".

Ara però l'amenaça es va complint, i tant sindicats policíacs com la delegació del Govern estatal a Catalunya, mira d'incrementar els efectius dels cossos i forces de seguretat de l'estat arreu del país. Aquest és un dels objectius de la nova virreina del govern de Mariano Rajoy a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna en connivència i complicitat del "ministro catalán", Jorge Fernández Díaz.

És en aquest sentit que a ICV-EUiA tenen la mosca al nas i sospiten que el PPC pot està colant un gol a CiU: deixar que "sin que se note el cuidado" les policies espanyoles es multipliquin per tot el país. Amb aquesta premissa, el grup parlamentari ecosocialista ha instat una proposta de resolució al Parlament, a la que ha tingut accès Nació Digital, en la que alerta de la política de "fets consumats" de l'arribada de tropes policials espanyoles.

En la moció signada per la portaveu d'ICV-EUiA, Dolors Camats, i el diputat Jaume Bosch, portaveu de la comissió d'Interior, insten "convocar de forma urgent una reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya per analitzar la decisió de la Delegació del Govern central a Catalunya d'incrementar la presència pública dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat a Catalunya com a possible forma de transmetre a l'opinió pública que el Cos de Mossos d'Esquadra no pot exercir com a policia integral del país".

Així mateix, clamen al Govern "defensar les competències del Cos de Mossos d'esquadra definides en l'Estatut d'Autonomia enfront de qualsevol intent de la Delegació del Govern central a Catalunya de qüestionar-les".



Llanos de Luna vol més banderes espanyoles i menys immersió lingüística


La delegada del govern espanyol a Catalunya aposta per ser 'inflexibles' amb la Llei de banderes i reclama la necessitat de complir 'el dret a rebre educació en dues llengües'


La delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, assegura que la Llei de banderes de 1981 "s'incompleix de manera sistemàtica per alguns ajuntaments" i per això reclama "ser inflexibles perquè es compleixi". En una entrevista que publica aquest diumenge el diari 'El Mundo', la delegada ha qualificat "d'incompliment legal" que l'ajuntament de Sant Pol de Mar deixés de fer onejar la bandera espanyola a la façana del consistori. També ha reclamat la necessitat de complir "el dret a rebre educació en dues llengües" als territori amb cooficialitat i ha recordat que el ministre José Ignacio Wert n'"exigirà" el compliment.

La delegada del Govern creu que el cas de l'ajuntament de Sant Pol de Mar és "un incompliment legal més que un conflicte" perquè "hi ha una llei i s'ha de complir" i per això l'advocat de l'estat estudia si el consistori va cometre "delicte". "La Llei de banderes de 1981 s'incompleix de manera sistemàtica per alguns ajuntaments. Hem de ser inflexibles perquè es compleixi", assegura De Luna.
A més, ha recordat que també és qüestió de "drets constitucionals" que els ciutadans de territoris amb cooficialitat d'idiomes com a Catalunya puguin "rebre l'educació en les dues llengües". Reconeix que "un altre tema és la sentència del Tribunal Sumprem, que no permet dubtes i que obliga la Generalitat a canviar el model per introduir el castellà com a llengua vehicular". Assegura que recau al poder judicial resoldre el recurs que va presentar la Generalitat de Catalunya però insisteix que "hi continua havent un dret constitucional, que té qualsevol ciutadà, a rebre educació en les dues llengües, que el castellà sigui llengua vehicular i no una mera assignatura". Per això, el govern espanyol "exigirà aquest compliment".
Maria de los Llanos de Luna afirma també que "el govern d'Espanya és tant català com qualsevol altre" i que té moltes competències a les autonomies que "s'han d'exercir". Per això la delegada es proposa "donar visibilitat" a l'executiu espanyol, per exemple divulgant més la tasca de la Policia espanyola i de la Guàrdia Civil.



Com a conclusió podem cridar ben fort, com a mal menor:

Volem ser apallissats pels Mossos d’esquadra!!!


Joan A. Forès
Reflexions

diumenge, 29 de gener del 2012

29/01/12. Nacionalisme espanyol. No els cal ni nocturnitat ni alevosia

Benvolguts,

Suposo que tots ja hem comprès  que el nacionalisme espanyol s’ha tret definitivament la careta i des d’ara, per qui no ho sabia, cal tractar-los molt més encara com els nostres enemics ja que ells fa cinc segles que ens hi tracten. Molt més i amb molta més ràbia, que abans. S’ha acabat la “conllevancia” (en els dos sentits) que deia Ortega y Gasset. Ens tracten com a enemics amb períodes més virulents com el Corpus de Sang, la Guerra dels Segadors, els decrets de Nova Planta, el 1714, l’episodi del Cucut, la dictadura de Primo de Rivera, la revolta dels militars feixistes del 36, la trista postguerra del 39 al 78 i amb periodes més subtils com la guerra del 78 fins avui. Fins ara que amb el triomf del PP a les darreres eleccions ja estan deixats anar! Un acudit gràfic de l’ARA ho expressa molt bé: Castella i per extensió Espanya no ha tolerat mai que Catalunya existís.

                                              


Ara, després de desenes d’anys d’espoliació continuada (ens han robat uns 200.000 M€ a base de pessics de 5.000, 10.000, 20.000 M€ cada any durant tots aquests anys) han arribat a la conclusió que s’havia acabat el bròquil i que ja ens tenien tant extenuats que han decidit clavar l’estocada final. Estem sotmesos, “vencido y derrotado el pueblo catalan”, i ja no els fem por. Ens han empetitit (l’increible país minvant) fins a cabre dins d’un flascó com el del Simbad. Qui ens alliberarà? Trobarem algun Simbad?


Avui aprofito un article d’en Carles Móra, ex batlle d’Arenys de Munt i co-responsable de l’inici de les consultes populars, que fa un potent resum dels greuges de Catalunya, per explicitar més la guerra d’extermini, el genocidi continuat que el nacionalisme espanyol està perpetrant contra nostre.

Qüestió de supervivència

09/01/12 02:00 - Carles Móra Tuxans email protegit

Després que la Sra. María Dolores de Cospedal digués que “el pacto fiscal no está en el programa que han votado los españoles”, que Alicia Sánchez-Camacho afirmés que “el PP no apoyará a Artur Mas a cambio de nada”, que “el PP es más importante en Cataluña que Convergència i Unió en Madrid” i que Jorge Fernández Díaz sostingués que “no están los tiempos para avanzar pagos” –malgrat que el diner sigui nostre–, està clar que la intenció del govern de Madrid –si és que algú encara ho dubtava– és de seguir esprement Catalunya. Ara ja ni els cal “nocturnidad ni alevosía”.
·       Espanya espolia a Catalunya 60 milions d'euros/dia, ens pren 3.000 euros anuals a cadascú, que equival al 10% del nostre PIB...
·       Paguem el 74% del Fons de Reserva de l'Estat, de l'Exèrcit, de la Casa Reial i de la diplomàcia...
·       Paguem pisos socials als espanyols de 60 euros mensuals...
·       Paguem 10 mesos de subsidi eventual agrícola per treballar només 20 dies...
·       Paguem el Plan de Empleo Rural de 52 províncies amb diferències inexplicables entre els parats i els que cobren realment...
·       Per contra, Espanya sovint només executa el 32% de les infraestructures compromeses a Catalunya (120% a d'altres comunitats) mentre construeix traçats de l'AVE absurds i deficitaris i fa la pitjor gestió aeroportuària d'Europa...
·       Mentrestant, els catalans també paguem els sous astronòmics dels 2.300 controladors d'AENA i els més de 6.000 milions de dèficit acumulat de l'aeroport de Madrid...
·       Per contra, som la comunitat amb el més baix nivell d'execució de la llei de dependència i els nostres empresaris són els que guanyen menys licitacions d'obres de l'Estat...
·       Disposem d'un 8,3% de funcionaris, però hem de subsidiar el sou del 14%, 16% i 23%, proporcions sobredimensionades de funcionaris que tenen altres comunitats espanyoles...
·       Mentre d'altres han rebut milions de llibres gratuïts d'ençà molts anys i ara ho han fet amb 170.000 ordinadors, nosaltres hem de copagar-ne 55.000...
·       Mentre enguany tenim més de 1.000 barracons a les escoles, d'altres com Madrid no en tenen ni un...
·       Als nostres jubilats els espolien 4.450 €/any...
·       Als nostres joves els impedeixen d'arribar a un 8% de beques més que els correspondria...
·       I la nostra indústria ha de patir l'exclusió –dictada i planificada per Madrid– del destí d'empreses internacionals que s'instal·larien entre nosaltres. “Antes alemana que catalana”, segons proclamà la presidenta de la Comunitat de Madrid...
·       Ens han impedit ser la capital mundial del medicament...
·       Han frustrat que poguéssim ser la capital mundial del sector alimentari...
·       Han evitat que Eurodisney s'instal·lés a casa nostra...
·       Han evitat que Nissan es desplegués a Òdena...
·       Han conxorxat perquè no rebéssim ajuts europeus per l'L9 del metro de Barcelona...
·       Han retardat el tren de gran velocitat a Catalunya tant com han pogut per ordres directes dels que parlen català en la intimitat...
·       Malgrat l'encaparrament malaltís de la senyora Melany Álvarez (i companys del PSOE) i de “tots” els eurodiputats del PP al Parlament europeu, tot Europa –els diputats d'allí– li han hagut de recordar que és molt més raonable i rendible l'eix mediterrani que no el transpirinenc...
·       Hem perdut 60.000 pimes i només ens en queden 51.000...
·       Tenim un deute acumulat de 29.000 milions d'euros reconeguts...
·       Un 20% de la nostra població està sota el llindar de la pobresa...
·       FIns i tot s'han atrevit a robar-nos la història: han tergiversat la nostra història, l'han manipulada, l'han esqueixada i s'hi han afartat, assaborint i paladejant cada estrip, cada dentellada,... fent-se seus els descobriments i les aventures més agosarades, les obres més reeixides, en un banquet de parasitisme descarnat i galopant (com és que des de la política professional no se'n parla?)...
·       El Tribunal Constitucional ha esmicolat l'article 206 i el 210 de l'Estatut pel qual consent i justifica l'espoli perpetuat...
·       I ensems la disposició addicional tercera que ens garantia un mínim d'inversions...
·       El TSJC ha dictat resolucions en contra del dret preferencial del català en ajuntaments i diputacions...
·       S'han envaït competències en educació...
·       S'han intervingut els currículums escolars d'una manera barroera...
·       Encara no tenim la pàtria i potestat per resoldre temes com el de la immigració, malgrat que som la comunitat amb escreix més receptora de nouvinguts...
·       El nostre Estatut –aprovat per majoria en el nostre Parlament– ha estat retallat, escarnit i menystingut (recordeu l'obscena cantarella de l'Alfonso Guerra: “Después del cepillado no lo va a reconocer ni la madre que lo parió.”)...
·       Fins i tot algun pare de la Constitució (del PSOE) –imagineu-vos quina Constitució tenim!, apel·lava al bombardeig de Barcelona i menyspreava l'esforç i els sacrificis del nostre país i de la nostra gent en suportar el flagell d'Espanya...
·       Retallades en sanitat, en educació i en prestacions socials; retallades i més retallades per estalviar-se el 10% de pressupost de la Generalitat, mentre altres comunitats –eternament subsidiades– l'augmenten...

La gallineta està esprimatxada, eixarreïda, ja no pot pondre cap més ou perquè fa temps que no menja i això fins i tot està amenaçant la subsistència dels seus pollets, és a dir, dels nostres fills. Hem de dir prou, companys, la lluna blanca haurà d'esperar perquè encara hi ha combat i a partir del dia 20-N serà fort i més ultratjador que mai.

Decantem-nos d'aquesta pell de brau sagnant i empobridora, dignifiquem la memòria dels avis Sisets que han trenat la història de la nostra lluita, del Front Nacional de Catalunya, del Partit Socialista d'Alliberament Nacional, d'Acció Catalana, del Partit Republicà Català, del Bloc Obrer i Camperol, d'en Permanyer, d'en Layret, d'en Nin, d'en Macià i d'en Companys, d'en Serra i Moret, d'en Campalans i d'en Maurín, d'en Solà i d'en Barrera, i... sobretot i per damunt de tot... de la bona gent, de la gent bona que lluità fermament contra el feixisme i acabà als batallones de la muerte o a Dachau, Auschwitz, Ravensbrück, Mauthausen, i dels infants i famílies que varen ser bandejats i marginats per haver-se oposat a la dictadura, de les dones que varen haver de parir els seus fills a la platja d'Argelers, de les que s'hi varen haver de prostituir per sobreviure, dels homes que foren turmentats grotescament fins a l'últim alè. Hem hagut d'empassar-nos molts de pans negres mentre d'altres porcairols no han parat d'afartar-se de caviar i llagosta. Willy Brandt deia que permetre una injustícia amb una persona o amb un poble era la via directa perquè se'n puguessin cometre moltes més.

Són molts els països que han dit prou i han forçat un canvi en la situació que patien. 1.500.000 catalans vàrem sortir al carrer el 10-J del 2010. Units no hi hauria obstacles insuperables que ens impedissin esdevenir un estat lliure. Units a l’àmbit municipal, comarcal i nacional. Mentrestant, tot veient l'espectacle egoista i irresponsable d'individualismes i enfrontaments entre els partits polítics catalans, Madrid es fot un panxó de riure.
http://admin.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/493415-queestio-de-supervivencia.html

 És un bon resum, llamp de Déu! Però se’n podrien escriure pàgines senceres!

Si al començar parlàvem de guerra és que tenim molts fronts oberts. Apart dels d’en Móra (article escrit el 9 de gener) en cito uns quants més de rabiosa actualitat:
·       La connexió del Port de Barcelona per ferrocarril d’ample europeu que Fomento es va comprometre a realitzar de fa anys continua aturat.
o   La companyia xinesa Hutchinson que ha construït un dipòsit logístic automàtic per contenidors té les obres acabades però el fluix de contenidors entrant i sortint del port està col·lapsat abans de començar a funcionar... http://www.barcelonaeconomictriangle.cat/b/?p=2099
·       La companyia Spanair ha fet fallida per la manca de suport institucional, quan Ibèria i Vueling fa anys que n’està rebent en grans quantitats...
·       El govern del PP, a través d’AENA ha anul·lat totes les perspectives de poder gestionar els aeroports catalans des de Catalunya, malgrat que el govern Mas després d’un manifest de prohoms catalans a l’IESE de fa ninc anys i després d’estar “negociant” amb el govern espanyol ja s’havia conformat amb un mig “apaño” completament inútil del ZP...
·       El govern del PP, a través d’AENA ha desmuntat la mínima escletxa que hi podia haver per a crear un Hub internacional a l’Aeroport de Barcelona...
·       El govern de Madrid vol continuar amb la vella idea de que només hi hagi un aeroport internacional a Madrid i tots els altres que sigui satèl·lits del de Madrid...
·       El Corredor Mediterrani, indispensable per la logística exportadora de Catalunya, no es farà, si no ens el paguem nosaltres, malgrat que el Corredor pel Pirineu ha sigut rebutjat per la Comissió Europea. Ara el Corredor Mediterrani diuen els governs espanyols que passarà per Madrid...
·       Després de la sentència del TC i de les manifestacions del govern català de “no passaran!” s’està començant l’escolarització en castellà a Catalunya...
·       L’A7 l’única autovia gratuïta mediterrània està a mig fer, amb 10 o 12 trams no construïts...
·       I el govern Mas continua creien en els reis d’Orient i en la collonada del Pacte fiscal. I ningú del govern Mas demana obertament i descarada que Madrid deixi de robar-nos 20.000 M€ cada any, mentre fa retallades i més retallades per culpa de l’asfíxia financera...

Ho arribarem a entendre, finalment, que Espanya és la nostra enemiga secular i ara ha passat per sobre definitivament de les nostres pobres i últimes trinxeres?

Ja ho veieu! Hem de trobar el nostre Simbad!

Joan A. Forès
Reflexions